Los únicos políticos catalanes que piden la independencia de la región, son :
1.- politicos que ya no están en activo (Jordi Pujol, José Luís Pérez Díez, y otros...) y que ya no pintan nada.
2.- políticos en activo, que por los votos que han obtenido, tampoco pintan nada ni tienen responsabilidad alguna.
En definitiva, demagogia barata, que por lo menos les sirve para salir en medios como este, y parecer que hacen algo.

VULL LA INDEPENDÈNCIA !!!

Ens sembla molt be que vosté pensi així, però mentre el gesto no vingui del president Mas la nostra valoració de CiU com a agent per a l'espanyolització de Catalunya no canviarà. Pel que fa a vosté, si veritablement creu el que diu, passi a l'acció, si us plau! desmarqui's pública i notòriament de l'actual actuació de CiU i faci pinya amb l'independentisme. Vosté sería una gran alterantiva a l'actual CiU, estem segurs que sería la força que podría contrapesar-lo i posar, d'una vegada per totes, en dificultats "la unidad de España". Si us plau, sigui patriota ara... vosté sap que ara més que mai el necessitem.

Sr Pujol, com pot ser president d'un partit que està col.laborant en la destrucció de Catalunya?
Renuncii al carrec, lideri una gran coalició independentista i després li farem costat!
INDEPENDENCIA JA!

Més val tard que mai.
A veure si fa llevar la seva gent ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora - com diu el Pep -, i proclamen la independència de bon matí, que tindrem tot el dia per consolidar-la i encara ens sobrarà temps.

Ara es desperta?
Vostè ha estat 23 anys fonent totes les il·lusions i possibilitats d'aquesta terra. Faci el favor d'agafar tots els directius del seu partit i aviam si els convenç, dons ells son els que avui tenen la paella pel manyec.
Però ja ens coneixem tots en aquest petit país,
oi Sr. Pujol?

Els catalans jo no ens mamem el dit, els votants de CYU sí.

per que se li demana a CYU que siga una osa que no és?... CYU no és un partit catalanista és un partit espanyolista... el seu programa política és esclavitzar Catalunya a Espanya... són colonialistes espanyols (ells en diuen l'encaix a Espanya)

... parla per als qui fa molt de tems que volem marxar d'Espanya, el seu discurs és sobrer, car no ens ha de convèncer de res. Si el Sr. Pujol creu veritablement el que diu, -no sé si ho creu de debó però ja sería hora- a qui s'ha de dirigir amb tota la innegable força del seu ascendent damunt tantes i tantes persones, és als dirigents dels seu partit, per tal que assumeixin d'una vegada per totes la responsabilitat que han adquirit davant dels seus electors i del poble de Catalunya.

Que es constitueixin en LÍDERS de la nació i deixin de banda per sempre més el paper indigne de GESTORS D'ENGRUNES. Tenen tot un poble dispossat a sguir-los pel camí de la dignitat i de la lluita, però cal que ELLS donin l'exemple. Estem assistin a l'espectacle insòlit i vergonyós d'una tropa que empeny els seus generals a assumir el comandament. Vergonya, cavallers, vergonya !!!

Dons comenci vosté a fer pedagogia a nivell europeu,necesitem gent influient que defensi la causa de cara a Europa,que els hi faigi veura que som un poble que vol la llibertat com qualsevol poble d´Europa.

Cada dia em fot més ràbia aquest tio. És el típic català covard fins a la medul.la, que ens ha portat fins a la misèria actual. Va tenir 23 anys per ser valent i dir-ho. No ho va fer, és un COVARD.

Mas defensa el pacte fiscal per evitar el divorci entre Catalunya i Espanya

En una conferència a Madrid, nega cap contrapartida amb el PP per la votació de CiU a favor de la retallada de Rajoy





http://www.vilaweb.cat/noticia/3970311/20120112/mas-defensa-pacte-fiscal-evitar-divorci-catalunya-espanya.html





El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit en una conferència a Madrid que és tan important la reducció del dèficit i del deute com la preservació de l'autogovern de Catalunya. I ha defensat el pacte fiscal, que el plantejarà enguany com l'oportunitat d'evitar el 'divorci creixent' de la societat catalana respecte de les institucions espanyoles. Ha recordat que Catalunya no pot suportar indefinidament el 'drenatge' a la seva economia.

Mas també ha justificat per responsabilitat i coherència el vot de CiU ahir al congrés a favor de la retallada de Mariano Rajoy i ha negat que s'hagi pactat cap contrapartida amb el PP. Aquest suposat intercanvi passaria perquè els populars facilitessin l'aprovació del pressupost del 2012 de la Generalitat, que arriba la setmana que ve al Parlament de Catalunya. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha negat també que s'hagués pactat cap contrapartida per la votació d'ahir de CiU al congrés.

El president català ha qualificat el suport de la federació a les mesures de Rajoy com un dipòsit a termini, que espera poder renovar quan venci. Ha volgut deixar clar que aquest suport no és per a tota la legislatura i ha defensat que es paguin els deutes, que es considerin els governs autonòmics com una part 'consubstancial' de l'estat i que no es critiquin les seves mesures des del gover espanyol. Ha vinculat el manteniment de la confiança a l'aprovació del pacte fiscal.

Araki, 12/01/2012 a les 06:25

dieu en Duran li rellisca tot i en Mas, són persones fredes psicològicament parlant, gestors i prou, els hi agrada el poder i ja tenen el que volen, a la resta de persones les desprecien. Per fer una traducció: no són humans, són neveres i prou!
I tan si crideu, com ploreu, els hi rellisca.
Passeu a l'acció, es perd tanta energia!

Ens calen Reines mare per assolir la nostra independència del jou espanyol i la nostra viabilitat a Europa , la Mediterrània i el món .
Benvinguda sia la nostra Reina mare en forma de Pujol .

http://www.youtube.com/watch?v=rkq4wsV3e_w

"El fet innegable que Catalunya, com altres països ibèrics, siguin una colònia d´Espanya, ocasiona una conseqüència gravíssima: no és l´explotació d´una classe social per una altra classe. És l´explotació d´un poble per un altre poble". (Josep Armengou)

Aturem l'espoliació de Catalunya

MAI MES CAP VOT AL BOTIFLERS DE CYU

Independentistes de CiU. Mas mai trencarà les cartes. Si voleu lluitar per la independència, passeu-vos a un partit independentista.

Quan el Mas deixi de ser president, segur que també comença a fer declaracions.

Amb la independència podem ser com Holanda, Suècia o Dinamarca o bé seguir al bany maria com ara i dintre de poc anys ser l´Extremadura del nord-est espanyol.

Al voltant de Barcelona no s'hi pot construir res... ni estat... ni autonomia real... ni res... s'ha constituït com una mena de falsa ciutat-estat a la italiana, aquest era el desig del ciutadans honrats burgesets catalans i com les seves homònimes italianes ha esdevingut un fracàs absolut... tots els poders estatals han fugit de Barcelona... els visigots... els comtes-reis catalans... és una ciutat controlada per la seva inútil burgesia.... la capital catalana hauria de ser feta de foc nou sense el vici burgès de controlar-ho tot sense tenir poder estatal... el poder estatal vol que li toquen els collons quatre burgesets malparits...

Catalunya no te cap futur amb espanya. CATALUNYA NO TE FUTUR. AVIAT NO EXISTIREM. Ni el treball ben fet tindrà futur a Catalunya com regió perifèrica al sevei del amo.

I si la situació es tan devastadora com diu el Sr.Pujol, "inviables o independents", ja per si sol el títol es una declaració d´intencions; el fet de no fer res es una irresponsabilitat molt greu.En Montilla era un desgraciat anti-catalanista i un inútil peró era coherent amb la seva anticatalanitat i la seva imbecilitat infinita.Ara bé el Sr.Mas no es ni coherent ni es res de res, té a les seves mans les eines per començar una revolució i no ho fa, li manca una cosa "pebrots".Si segueix així passará a la història com un traïdor i com el president que dil.lapidar l´autogovern de Catalunya i el somni d´un Estat Català.

Lo que diu es veritat. Però o hagués tingut que pensar ja quan va morir en Franco. Catalunya te un llast molt gran amb Espanya. Catalunya será Independent o no será, no existirá.
I em sap greu no veurè,la Catalunya Independent que estimaria.
Per arribar a l'Independencia us costará molt. Sobre-tot per la mateixa gent que viu a Catalunya sigui catalana o no, pero no veuen la realitat que esclata davant del seus ulls.

Segons Pujol CyU ens està portant a la inviabilitat. I què hi fa a CyU, doncs?
Marxi'n si no vol ser còmlice de fer inviable Catalunya.

Quan s'apuntarà Pujol a Solidaritat? Que sigui conseqüent!

No us deixeu entabanar. En Pujol i tota la seva colla de CiU es reparteixen els papers per reequilibrar els missatges contradictoris que envien. L'un diu sí a Espanya votant els pressupostos que ens arruïnen any rera any; el ciutadà s'emprenya, llavors, per acontentar els votants de bona fe , en Pujol surt a proclamar de manera abrandada el seu amor a la pàtria. Ja tens el votant content i emocionat.I això és el que va fer en Pujol en 23 anys de governs agenollats davant Madrid sota amenaça de desmuntar els negocis de la Caixa. I així som on erem l'any 79, però més pobres, més vells i menys amos del nostre país, i el que és pitjor, igual d'innocents. Felicitats nois, ho fem molt bé tots plegats.

El Sr. Pujol ha de fer el darrer servei a Catalunya. Aconsseguir que Convergència faci el pas o demanar que ningú voti cap opció politica que no vulgui la independència de Catalunya. Catalunya necessita referents per la seva historia, faci vosté de patriota i el seu lloc estarà garantit.

I jo em pregunto el Sr.Mas no coneix al Sr.Pujol? no parlen entre ells? l´un és president del partit i l´altre president de la generalitat,i no poden fer res? sembla una mica el rotllo del "policia malo y el policia bueno".I si fan pinya entre ells mateixos.No entenc res.

Fa temps que el Sr.Pujol va dir que no tenia arguments per anar contra els independentistes. Es incoherent,el que hauria de fer si verdaderament estima i defensa Catalunya es donar-se de baixa de CyU i incorportar-se al sobiranisme ( qualsevol partit, però el mes clar és SI ). Els catalans valorem els fets i les accions concretes, ja estem tips de paraules, de botiflers i de raça diferent com som els de CyU, per cert raça de covards, catalanistes disfressats de castellans- imperialistes i governants privilegiats que actúen contra el seu propi poble. !!VISCA CATSALUNYA LLIURE!!

Pujol no es capaç a entendre que lluita es per igualtat de drets i no pas a ser residual o ric o més pobre. Catalans són molt més pobres que majoria de la gent a Europa avui i ahir, potser van tenir algun moment a història fa segles quan els catalans eren nous rics i moderns i vivint bé però com una persona del nord de Europa, puc dir que per mi Catalunya i els catalans són del tercer món i que un gran part de problema es pobresa impressionant que es culpa que riquesa generat va cap a fora i no pas a crear una Catalunya normal ... a Catalunya única riquesa són personalitat dels catalans, a manera que han sobreviscut genocidi cultural ... si em sembla que majoria dels catalans no ni importa avui dia si compren en castellà o en català i esta encara avui dia fent auto genocidi cultural i pensa que es més intel·ligent que castellans ...

1) Si Alex Salmond, del Parit Nacional Escocès, es dediqués a marejar la perdiu, amb un discurs que no se sap que vol dir, que la gent de bona fe de qualsevol postura pot entendre com a vàlid (alguns, evidentment, autoenganyant-se), per acabar actuant sempre amb "responsabilitat" facilitant la governabilitat del Regne Unit; si l'SNP acabés sempre apel·lant a la impossibilitat, incapacitat, inviabilitat per sortir de la situació actual; si Alex Salmond beneís una divisió estructural de la seua nació, parlant i actuant sempre en clau purament regional (passant olímpicament dels greuges que un partit pugui provocar arreu de la seua nació a l'hora de pactar-hi) en una suposada Escòcia partida en diverses administracions i estats, etc. Es prendria ningú seriosament (començant per Cameron i acabant pels patriotes escocesos) Salmond i el seu partit només perquè vagi sortint algun Sant Crist dient el que molta gent pensa?

2) Ens equivocam greument cada vegada que apel·lam a la ingenuïtat, incompetència, covardia, etc. de CiU: fer creure que aquests són possibles mals de la federació "nacionalista" és la seua gran fita. Són molt eficients, fins al punt que han aconseguit que la societat erri dramàticament de considerar els seus fins. CiU és l'eina política útil per afavorir uns interessos molt concrets a la Comunitat Autònoma de Catalunya, i tot el discurs i les martingales que s'escenifiquen és el que cal per poder-ho fer. Som nosaltres que no som prou valents per assumir-ho; si fóssim prou forts per avaluar els fets fredament ho veuríem clar.

És curiós que aquestes paraules surtin a la premsa un parell de dies després de donar suport al PP a Madrid als pressupostos de l'escanyament...

Ahir se'm va ocòrrer què seria una possibilitat... fer què Catalunya sigui tant inviable que caiguem a la bancarrota i que Espanya hagi de posar diners per rescatar-nos... Us ho imagineu??? Oi què no? Llavors encara serien ells que farien com en Cameron i demanarien un referèndum d'independència, per treure'ns de sobre... no estaria malament.

Ex-Molt Honorable sr. Pujol. Vós sou maresmenc i teniu cotxe. Us espero diumenge a la Caravana per l'Estat propi. Si ens veiem allà --jo hi seré-- em començaré a creure tot el que dieu darrerament. Si no us hi veig seguiré pensant que tot plegat és la mateixa estratègia de sempre: amenaçar, que vindrà el papus, i peix al cove. Els vostres deixebles i amics en són uns artistes molt aplicats. Calen més que paraules per convèncer-nos que aneu de veres. Fins diumenge. Ens trobarem a Canet.

Potser si que hi ha gent que creu sincerament que CiU son botiflers perque no han proclamat clarament la voluntat d'independencia dels catalans respecte els espanyols.

Però és una actitud incorrecta, primer perque no és veritat. Convergéncia des del centre dreta i Unió més dretana i conservadora han fet el que es podia per reconstruir nacionalment una Catalunya desfeta per la guerra d'Espanya i els 40 anys de dictadura feixista al principi i al fina mig feixista). I segón perque aquesta actitud de llençarnos els trastos al cap entre catalans és una estupenda pista d'aterratge per la manipulació i la desunió entre nosaltres que sempre ha sigut la principal jugada del imperialisme espanyol a les sombres.

Bé, doncs ara li falta pujar l'últim i definitiu graó. Ha de susbtituir la paraula "inviable" per "desaparició": independència o desaparició.

Aquest ha estat , es i serà sempre el joc i estrattegi de CIU.

Sou uns botiflers.

VISCA CATALUNYA LLIURE.

El problema de la gent com Artur Mas i, a l'altra banda de l'espectre polític els Maragall, Nadal i cia. és que viuen en una bombolla i la visió que tenen del país és absolutament distorsionada. A la seva bombolla de burgesos, escriptors, professionals liberals i gent "catalana de tota la vida", el català és una llengua culta, útil, vital, la llengua nacional. Catalunya té una personalitat forta, definida i no existeix la percepció que això es pugui arribar a acabar mai. Per a ells, si hem resistit tres-cents anys de prohibició i, segons la seva visió falsa, una onada immigratòria durant el franquisme de dimensions catastròfiques, per què ara que hi ha "democràcia" i "autonomia" hauria de perillar el concepte de Catalunya com a nació i el fonament de la llengua?

Per a la burgesia catalana, sigui de dreta, liberal o d'esquerra, Catalunya és un miracle de societat, on els Pepe Montillas, els Perico Navarros i les Mamen Chacons s'autobategen Josep, Pere i Carme i parlen als fills en català. Per això els Masos i els Maragalls (i no diguem els Trias i els De Gisperts) es creuen que es poden permetre el luxe, ells, de parlar en castellà a casa.

O, extrapolat a la situació general, es pensen que això és com als anys 70, que podíem permetre'ns el luxe com a nació d'acceptar una simple actualització de la Mancomunitat, en comptes de la llibertat completa.

Ara mateix, són els que es pensen que ens podem permetre el luxe d'anar arrossegant el debat estúpid i estèril del "pacte fiscal" (com vaig llegir per aquí fa uns dies en el comentari d'algun anònim genial: "l'acte fecal", més aviat) i anar passant legislatures i anar cedint, "replegant-nos per agafar impuls". Que amb l'onada bestial que en tres setmanes ja ha muntat el PP, ens podem permetre el luxe d'entomar-les de refiló i resistir, tot esperant que d'aquí uns anys podrem recuperar allò que perdem ara, sense prendre cap mesura "radical", sense plantejar un conflicte obert i dur contra Espanya, com seria dir, simplement, QUE NO.

Fora de la bombolla, els que vivim entre els mortals de la classe mitjana-baixa assalariada, sobre tot a l'Àrea Metropolitana, sabem el pa que s'hi dóna de debò i que ens queden molt pocs anys de fer comèdia abans no arribem a un punt de no-retorn. De fet, fa molts anys que ho estem dient. No és casual que l'únic partit originalment independentista del Parlament, ERC, sigui un partit que es nodreix fonamentalment de gent d'aquest estrat social: gent estranya a la bombolla. Aquest ha estat el gran mèrit d'ERC fins l'any 2004, precisament, i el motiu pel qual els mitjans de comunicació (de comunicació de les agendes privades del PSC i CiU, s'entén) sempre han tractat d'ensorrar ERC. I aquest és també el gran drama i daltabaix que ens ha causat el desguàs per part de la militància d'ERC i la venda a l'engròs al PSOE.

Pujol, en canvi, sempre s'ha autodefinit com a "de fora" de tot aquest món, no pertanyent a la bombolla, i sempre s'ha dit que el seu èxit era exactament degut a això. Viatjava contínuament per tot el país. Tot. I parlava amb tota mena de gent, no només amb els que passaven pel despatx o trucaven per telèfon a fer "lobby". El que va passar és que evidentment després de 23 anys de "fer com si" Catalunya fos una nació completa, al final el bon home s'ho va acabar creient de debò i va perdre el contacte amb la realitat. Al final, va ser una mica com una d'aquelles dictadures estalinistes on allà on era previst que passés el gran líder s'escombraven carrers i es tapaven façanes i tot era ple d'entusiastes adoradors. En el cas de Pujol, li treien quatre negres que parlaven català i li obrien quatre oficinetes a Manhattan i a Berlín i ja érem nació. I quan Pujol se'n tornava a Barcelona, els negres tornaven a parlar castellà entre ells i les oficinetes tornaven a servir d'absolutament no res perquè ni rebien pressupost ni tenien eines legals i polítiques per a fer-ho.

Per això deu ser que ara que ja no és president i poca gent li fa cas i que la seva agenda ja no està tan completament controlada pels aduladors, es deu haver anat trobant coses desagradables i noves per a ell, com patis d'escola i també aules on l'única llengua, també entre els negres, és la de Bolívia. I ara s'esvera i brama com una tonyina ferida.

Bé, Sr. President, benvingut al club. No li retraurem que, malgrat tota l'anestèsia en vena que ens ha estat administrant personalment durant tres dècades, només per satisfer el seu ego i no admetre que el seu projecte era equivocat i contraproduent (pel temps preciós que ens ha fet perdre). Només espero que un dia d'aquests parli clar del tot i que en comptes de fotre'ns la tabarra als que fa més de vint anys que diem el mateix que vostè descobreix ara, es dediqui una mica més a desfer el merder ideològic i polític en què ens ha fotut i s'esforci a convèncer els seus nens-bombolla de CiU del que ja tota la resta sabem.

L'autonomisme es blinda
11/01/12 02:00 - HÈCTOR LÓPEZ BOFILL


Aquesta, que havia de ser la legislatura de la “transició nacional”, serà la de la defensa de l'autonomia escarransida. És irònic que l'acostament entre partits que diuen apostar per altes cotes d'autogovern, com CiU i ERC, es produeixi per salvar les engrunes del sistema que ha conduït Catalunya a l'escanyament. Si a aquest flirteig també vol afegir-s'hi el “nou PSC” de Pere Navarro –sense descartar que els pressupostos del 2012 encara siguin aprovats amb el concurs de la principal amenaça contra la Generalitat, el PP–, el quadre és el dels actors polítics de l'ordre agonitzant que estan disposats a entendre's a qualsevol preu davant la incapacitat de plantejar un projecte de ruptura amb Espanya.
El terror davant el repte d'encarar un escenari diferent al que s'ha fet durant els darrers trenta anys per part de la majoria de l'estament polític català és el que acabarà de rematar el país. I mentre la majoria del catalanisme continua desconcertada tapant les fugues d'aigua que inunden la nau, des del vaixell espanyol no cessa el bombardeig per part dels únics que tenen clar com ha de variar l'equilibri de poder dels darrers anys: posant fi a l'autogovern. Entretant, aquells que en algun moment havien jugat a la retòrica autodeterminista, com CiU, ERC o ICV, s'abstenen de concretar qualsevol gest de rebel·lió i es refugien en la fantasia que la Generalitat encara té marge de decisió política i que d'altres actors internacionals faran alguna mena de cas a les pretensions de la Catalunya que vol continuar essent autonòmica.
Aquesta és la sensació de vergonya aliena que transmeten iniciatives com la del president Mas d'aquesta setmana de reunir-se amb els dirigents de partits liberals europeus per presentar-los el seu projecte sobre el pacte fiscal (que, no ho oblidem, s'hauria de concloure amb el govern espanyol del PP). Malgrat que l'educació d'alguns representants d'aquest cenacle internacional els indueixi a acollir amb respecte les propostes catalanes suposo que restaran astorats davant del surrealisme d'un discurs que els Clerg, Rutte o Rehn consideren un problema intern espanyol i en el qual no tenen ni la competència ni la voluntat de ficar-se. Recordem que els estats i les organitzacions internacionals formades per aquests intervenen quan el que es troba en discussió és l'aparició d'un nou estat. No cal fer el ridícul explicant-los qüestions internes de distribució de recursos o d'organització territorial regional que no els importen.
L'actitud patètica que ens regala el president Mas recorda vagament una història que s'explica sobre els representants que va enviar Cambó a la fi de la I Guerra Mundial per entrevistar-se amb el president nord-americà Woodrow Wilson en el marc de la conferència de pau de París. L'anècdota, per bé que amb tota probabilitat és falsa, resulta prou il·lustrativa d'un caràcter que malauradament per a les nostres aspiracions nacionals es repeteix: sembla que aquells enviats catalans que van aconseguir una trobada amb algun secretari de Wilson (el qual tot just anunciava el seu suport a la creació de nous estats sorgits de l'esfondrament dels imperis europeus centrals) van expressar el desig d'aconseguir un règim autonòmic com el que s'estava perfilant en el fracassat projecte d'Estatut d'Autonomia de 1919. La qüestió és que els americans sembla que van acabar responent que el president Wilson donava suport a la creació de nous estats, però que com que els catalans només volien l'autonomia havien de parlar amb Madrid.
També ara, com abans, Barack Obama, el primer ministre britànic, la cancellera de la República Federal d'Alemanya o el president de la Comissió Europea només tindran alguna cosa a dir davant d'un procés de secessió, no sobre entelèquies que els polítics catalans s'inventen per traginar les seves febleses.
Però lamentablement el refugi en la fantasia també és una constant que travessa la pràctica política quotidiana. Així, per exemple, en comptes de fer oposició independentista, la “nova” ERC de Junqueras es lliura als braços d'una Convergència disposada a aprovar els pressupostos que certifiquen l'espoli a canvi de tirar endavant nous projectes autonomistes d'encaix amb Espanya com el citat pacte fiscal? Per cert, ERC abans satel·litzada pel PSC i ara per CiU, o, com diria Groucho Marx, “jo tinc uns principis i si no li agrada en tinc uns altres”? Però continuem: en el règim de la farsa en el qual les cúpules d'ERC i de CiU viuen instal·lades sembla que es dediquen a tancar-se durant llargues sessions per discutir si CiU accepta o no un anomenat impost als bancs proposat per ERC sobre el qual la Generalitat no té competència ni, molt probablement, ni tan sols Espanya, ja que es tracta d'una matèria que afectaria la circulació de capitals i, per tant, de competència europea. Però és igual! Aquí sembla que es tracta de continuar fent volar coloms, d'aparentar el que no som i, sobretot, de dissimular les nostres misèries (la xarxa de prebendes que es perceben a còpia d'estintolar l'autonomisme) i la manca de coratge. Una pantomima persistent que, si té alguna possibilitat d'acabar, tal com van dades, només serà a través de la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol.
Davant d'aquesta enorme, constant i reiterada mentida només es pot desitjar que ben aviat la majoria de gestors de la dependència amb la qual hem de carregar sigui substituïda per una majoria independentista, llàstima que els catalans encara haguem de patir més per merèixer alguna cosa millor.

ÉS PER DIR-HO SUAU, SURREALISTA (en el ptjor sentit de la paraula)

però qui la fa cas a CYU i Pujol del que diuen? qui l'in faci n'està ben confús.

quan lituània es va independitzar Pujol va dir que catalunya era més que una lituània independent... ???? i va negar similituds

Quan la URSS va fer fallida, els països bàltics van guillar-ne. Ara que Espanya fa figa, CyU corre a salvar-li el cul.

Si voleu una anàlisi lúcida de la situació, llegiu aquest article de l'Hèctor López Bofill:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/494117-lautonomisme-es-blinda.html

Algú va dir que la "fórmula de l'èxit" de CiU és la següent. Els independentistes els voten perquè pensen "No ho diuen, però ho són". Els no-independentistes pensen: "Ho diuen, però no ho són". I així van passant els anys, CiU remenant les cireres i tots ben espanyolets.

Aquest home va portar-nos al no-res durant 23 anys (recordem-ho: amb "grans triomfs" quant a finançament que ja hem vist que eren només fum). Ara fa comèdia perquè l'encarregat Mas continuï narcotitzant-nos durant 23 anys més.

...i mentrestant CiU vota al Congrés espanyol les retallades que, segons en Mas-Colell, "ens escanyen". És a dir, la ració diària de la puta i la Ramoneta. Més enllà de les paraules, allò que queda són els FETS. I els fets de CiU sempre plauen a Espanya.