Els corresponsals dels mitjans estrangers a espanya estan tots a madrid (com es logic , es la capital de l´estat)i allà son comprats per amagar la realitat plurinacional de la peninsula iberica a la resta del mon.

Malbaratar, dilapidar, i malversar no és fer un AVE Madrid a Totarreu, aeroports sense avions, mantenir un Senat i unes Diputacions només per donar quefer a polític sense feina, o Institutos Cervantes a dojo, una TVE, amb 6 canals, sense publicitat i sense necessitat perquè l´espanyol ja té moltes televisions. Malbaratar, dilapidar i malversar és protegir el català i tractar de mantenir la nostra peculiaritat catalana.

El pitjor dels presagis es feia realitat el darrer dia de l’any 2011 al nostre centre. Sobre les 9,10h d’ahir quan els funcionaris del MR3 estaven organitzant la cua de la medicació al mòdul, un intern, amb una trajectòria conductual penitenciària molt inestable, va començar a increpar als professionals davant de l’expectació dels altres interns que restaven al pati.

Els funcionaris de servei li van ordenar que deposés la seva actitud i que es calmés, però mentre l’intentaven separar de la resta d’interns, va agredir bestialment i sense cap tipus de mirament als nostres companys. Va donar dos cops de puny a la cara d’un dels 2 funcionaris, però, tot i aquesta primera agressió, els nostres companys aconseguiren reduir-lo sense deixar aquest personatge de cridar amenaces.

Alhora que s’estava produint aquesta violentíssima escena, una companya es trobava controlant l’accés del pati del mòdul per evitar que els altres interns amb ganes de provocar un aldarull de nefastes conseqüències accedissin a l’interior de la sala, mentre rebia insults, amenaces i escopinades.

Acte seguit, sense temps quasi de reacció, arran del revolt de la pallissa, dos interns van aprofitar per saltar-se aquest control d’accés i les ordres de la funcionària. Un d’aquests dos delinqüents va agafar per l’esquena a un dels funcionaris i en el desconcert inicial li va propinar una patada enmig de la cara a un i un cop de colze a la boca de l’altre company.

Es va activar un codi 2. És exclusivament per la professionalitat dels nostres companys, per la templança i agilitat en la presa de decisions demostrada, que es va poder reconduir la situació i no va anar a més. Volem fer un reconeixement especial per a ells, per a la resta de companys que van col·laborar en la resolució dels fets i per als caps de servei al mando.

Per si fos poc el que va succeir al llarg del matí, el 2011 no va voler marxar sense deixar constància de més incidents per a les estadístiques fantasmes del Departament de Justícia: el xinazo a la tarda d’un intern al modèl·lic mòdul 8 lliure de drogues i l’aïllament d’un intern a l’altre mòdul on tampoc hi ha drogues, el 9.

Així doncs, el darrer dia de l’any acabava amb un total de 10 A/P per fets molt greus... Ens poden explicar quines són les fonts empíriques en què es basa el nostre Departament per afirmar tant rotundament dia sí i dia també que les agressions i els incidents greus s’han reduït notablement aquests darrers anys a les presons i que no hi ha quasi problemes de seguretat?

De les ràtios de personal que públicament manifesten tant la Consellera de Justícia davant del Parlament, com el Director General als mitjans de comunicació de que “toca a 2 interns per 1 funcionari” ens poden explicar com fan aquests números? El MR3 és un dels mòduls més conflictius del centre, amb 90 interns molt perillosos que tenen un historial de conducta penitenciària extremadament conflictiva, que estan custodiats exclusivament, i en el millor dels casos, per 3 funcionaris a interior, però si fem el mateix recompte de personal que fa el Departament de Justícia, ahir hi havia 45 funcionaris de servei al MR3 per vetllar per la seguretat de 90 interns!!!


ÉS QUE NO TENEN VERGONYA!!! Amb la vida de les persones no es juga, ni es menteix dia sí i dia també com fa la nostra Administració. ÉS INDIGNANT QUE ELS NOSTRES RESPONSABLES POLÍTICS ENS MALTRACTIN, NO RESPECTIN LA NOSTRA FEINA I MENYSPREÏN CONSTANTMENT LES NOSTRES CONDICIONS LABORALS.

Estem en lluita per defensar el que és nostre i per exigir el respecte que ens mereixem. Aquest succés no és gratuït, per desgràcia no és un fet aïllat, i fa temps que denunciem la manca de personal i les greus conseqüències que això comporta per a la nostra seguretat i la dels interns. No treballem gratis però tampoc cobrem perquè ens agredeixin constantment, ni els interns als centres, ni els polítics als mitjans de comunicació, ni tampoc a les meses de negociació. L’única responsable del que està passant aquí és la Conselleria de Justícia i la seva Direcció General, que és incapaç de defensar els drets dels seus treballadors/es. Mentre aquesta no faci un cop de timó pel reconeixement del seu capital humà i deixi de dir mentides i de falsejar dades, la lluita continuarà.

Des de la secció sindical d’UGTPRESONS volem reiterar novament la gran vàlua professional de la plantilla del CP Brians-2, desitgem que els nostres companys que han hagut de ser atesos a la mútua es recuperin ben aviat i exigim al director del centre que faci el que li toca i denunciï l’agressió al jutjat i apliqui el reglament penitenciari amb la contundència que mereixen uns fets tan greus com els patits ahir.

Salut i bon any, la lluita continua!


Sant Esteve Sesrovires, 1 de gener de 2012

I el més trist és que TV3 va caure a la trampa (o no). I aquí ningú dimiteix per fer reporterisme ximple (o de claveguera).

FREEDOM FOR CATALONIA. WE NEED OWN STATE. CATALONIA IS NOT SPAIN.

Els espanyols que venen a insultar a diaris catalans... tenen por. A la que Catalunya sigui un Estat ja no podran portar el tren de vida que porten amb els diners que ens roben. O per mantenir-lo hauran d treballar més del que ho fan.

Tots i tenim d´estar d´acord : el problem d´espanya es CATALUNYA, a les horas per sol.lucionar-ho el que tenen de fer es fer fora catalunya del regne d´espanya,tots contens i problema resol.

Catalonia currently sustains an unparalleled fiscal plundering of 10% of its GDP, around 22000 million Euros every year, which equates to about 3000 Euros per Catalan citizen. There are no control mechanisms or possibilities of negotiation for wealth redistribution inside of Spain. After wealth redistribution Catalonia loses 8 positions in the Spanish welfare ranking starting as 3rd and ending up below the Spanish average on the 11th position. In federal countries this redistribution is limited and controlled, ranging from 2% (ie Canada) to 4% (Germany) of the GDP of the richest regions. Unlike in Spain, wealth redistribution in federal countries is generally limited so that rich regions donesn't go down in welfare status because of this.


The chronic lack of infrastructures in Catalonia caused by the fiscal plundering is now, in a crisis environment, heavily damaging the possibilities of the Catalan economy to recover. Examples of this are a third class airport, most of the toll motorways in the Spanish state and no railway that links the Mediterranean coast with Europe.


http://www.youtube.com/watch?v=ApRzfCRZEIk


http://www.youtube.com/watch?v=ApRzfCRZEIk


http://www.youtube.com/watch?v=ApRzfCRZEIk

Catalonia Calls to the World

Que bordin, que bordin. Es l'únic que han après a fer mitjanament bé. Si es prenen la molèstia de mirar-se (amb el fàstic que els produeix) els mitjans catalans, vol dir que alguna cosa es mou. Potser sia el món, mentre ells esperen que revisqui el seu Imperium Fail pañolo?

Molt bo el de les 13:32. Diu d'una banda que el NY Times és un portavions de les notícies, i alhora rebaixa a Edward Hugh a minundi. Justament el NY Times el considera com un dels millors economistes del món. Quanta contradicció en només dues frases. Es pregunta pq es gasta en llengua catalana... i la resposta és clara: pq no ho hauríem de fer? És la nostra llengual, la pròpia de Catalunya. On s'ha vist que un territori gasti diners en la seua llengua, això és únic al món!!! Però clar, a aquesta persona no li molesten els 100 milions d'euros anuals per ensenyar llengua a la Xina o India, les línies d'AVE sense passatgers o les autovies sense cotxes. Això ja li va bé, clar, no passa a Catalunya...

Treballar per l’Espanya és com treballar per l’anglès , fer el gros a canvi de res.

Els catalans tenim la pell gruixuda i endurida després de tantes dècades de fuetades sense contestació i d'autocomplaença pujolista. "La Suïssa d'Espanya", "Locomotora d'Europa", "La feina ben feta..." i no sé quantes innocentades més que es va inventar el nostre Churchill de per riure, mentre es recargolava sol.licitament davant del poder espanyol. "Al cul del sac s'hi troben les engrunes", que deia la meva iaia, a.c.s., gairebé analfabeta, però amb més enteniment i dignitat que el nostre ridícul i servil president que va saber endormiscar tota una generació. Com volem ser respectats al món si nosaltres mateixos ens donem aquests líders de pasucatamboli? Amb un segell i un xofer ja es pensen que són qui sap qui. Baixem de la figuera, nois, si no volem perdre ja sense remei. Hem de perdre la por als nostres governants, i als seus inspiradors, que són els de la Caixa i el seu estol d'empreses amb interessos espanyols.

Resposta.
Desprende tufillo la noticia
Anònim, 04/01/2012 a les 13:32


Suposo que el teu estatus d'espanyol et permet narrar els fets tal com ho dieu " por derecho de conquista, impongo mi cultura, mis costumbres y todo lo demas se tiene que eliminar".
Amb aquesta mentalitat ja vareu fer coses horribles a America de sub " en nombre de castilla y de Dios" i la teva incultura no deixa veure més enllà,.. gent que pensa com tu hauria d'estar condemnada a viure amb les més absoluta de la soledat...

INDEPENDÈNCIA ---- amb pensaments com aquests ajuden a seguir lluitant per un ESTAT CATALÀ INDEPENDENT.

Em pregunto si no és una llàstima que la resposta d'Edward Hugh no hagi aparegut també a The New York Times o en alguna publicació de paper i d'influència semblant, com ara el Financial Times o The Wall Street Journal.

La clau és aquesta, que podem malbaratar els nostres diners en ocasions però és el nostre. Una altra forma de malgastar són els diners dels altres.

Més que comprats, jo diria que els corresponsals estan enganyats, perquè la gran majoria viuen a Madrid i es deixen assessorar pel mantra-castellanisme. Als corresponsals els passa el mateix que a la majoria d'espanyols: -com vols coneixer la realitat sobre un enfrontament si ni et molestes a viure aquesta realitat a l'altra banda del conflicte, ni tens la voluntat d'ampliar les teves fonts d'informació?

L'article d'en Edward Hugh va sortir el dia 1, i Nació Digital el publica tot just avui, dia 4, desprès d'una escandalosa polseguera espanyola i centralista arran del pèssim article del New York Times, dictat des de La Moncloa. Una mica lents de reflexos, no? Ja va essent hora de que els periodistes catalans es volquin decididament en respondre les campanyes d'intoxicació espanyoles.

Sembla que a fora ja ens comencen a entendre. Aquests són els suports que necessitem. Mentrestant, els botiflers (CiU i Psoe de Catalunya) continuaran administrant el seu govern de fireta i llepant la ma dels imperialistes castellans.

Els corresponsal que viuen a Madrid estan comprats pel castellanisme, i sinó és que són idiotes. Deuen voler que els Estats Units siguin un país centralitzat.