http://www.youtube.com/watch?v=rkq4wsV3e_w

Espanya espolia a Catalunya 60 milions d'euros diaris, ens pren 3.000 euros anuals a cadascú que equival al 10 % del nostre PIB. Paguem el 74% del Fons de Reserva de l’Estat, de l’Exèrcit, de la Casa Reial i de la Diplomàcia. Paguem pisos socials als espanyols de 60 euros mensuals, 10 mesos de subsidi eventuals agrícola per treballar només 20 dies, paguem el Plan de Empleo Rural de 52 províncies amb diferències inexplicables entre els aturats i els que cobren realment. Per contra, Espanya sovint només executa el 32% de les infraestructures compromeses a Catalunya (120% a d’altres comunitats) mentre construeix traçats de l’AVE absurds i deficitaris i fa la pitjor gestió aeroportuària d’Europa. Mentre, els catalans també paguem els sous astronòmics dels 2.300 controladors d’AENA i els més 6.000 milions de dèficit acumulat de l’aeroport de Madrid. Per contra som la comunitat amb el més baix nivell d’execució de la Llei de Dependència i els nostres empresaris són els que guanyen menys licitacions d’obres de l’estat. Disposem d’un 8,3% de funcionaris, però hem de subsidiar el sou del 14%, 16% i 23%, proporcions sobredimensionades de funcionaris que tenen altres comunitats espanyoles. Mentre d’altres han rebut milions de llibres gratuïts d’ençà molts anys i ara hi ha fet amb 170.000 ordinadors, nosaltres hem de copagar-ne 55.000. Mentre enguany tenim més de 1.000 barracons a les escoles, d’altres com Madrid no en tenen ni un.

Als nostres jubilats els espolien 4.450 euros/any, als nostres joves els impedeixen d’arribar a un 8% de beques més que els correspondria, i la nostra indústria ha de patir l’exclusió –dictada i planificada per Madrid- del destí d’empreses internacionals que s'instal·larien entre nosaltres. “Antes alemana que catalana”, segons proclamà la Presidenta de la Comunitat de Madrid. Ens han impedit ser la capital mundial del medicament; han frustrat que poguéssim ser la capital mundial del sector alimentari; han evitat que Eurodisney s'instal·lés a casa nostra; que Nissan es desplagués a Òdena; han conxorxat perquè no rebéssim ajuts europeus per la L9 del metro de BCN, han endarrerit el tren de gran velocitat a Catalunya tan com han pogut per odres directes dels que parlen català en la intimitat. Malgrat l'encaparrament malaltís de la senyora Magdalena Álvarez (i companys del PSOE) i de “tots” els eurodiputats del PP al Parlament Europeu, tota Europa els diputats d’allí li han hagut de recordar que és molt més raonable i rendible l'eix mediterrani que no el transpirinenc. Hem perdut 60.000 pimes i només ens en queden 51.000. Tenim un deute acumulat de 29.000 milions d’euros reconeguts i un 20% de la nostra població està sota el llindar de la pobresa.


El Tribunal Constitucional ha esmicolat l’article 206 i 210 de l’Estatut pel qual permet i justifica l’espoli perpetuat. I ensems la disposició addicional tercera que ens garantia un mínim d’inversions. El TSJC ha dictat resolucions en contra del dret preferencial del català en ajuntaments i diputacions. S'han envaït competències en educació i s'han intervinguts els currículums escolars d'una manera barroera. Encara no tenim la pàtria i potestat per resoldre temes com el de la immigració, malgrat que som la comunitat amb escreix més receptora de nouvinguts. El nostre estatut –aprovat per majoria en el nostre parlament- ha estat retallat, escarnit i menystingut (recordeu l'obscena cantarella de l'Alfonso Guerra “después del cepillado no lo va a reconocer ni la madre que lo parió”. Fins itot algun pare de la constitució (del PSOE) –imagineu-vos quina constitució tenim!, apel·lava al bombardeig de Barcelona i menyspreava l'esforç i sacrificis del nostre país i de la nostra gent en suportar la lacra d'Espanya.

http://www.youtube.com/watch?v=rkq4wsV3e_w