Mas i Junqueras, en una imatge d'arxiu que es podria repetir en els pròxims dies. Foto: Arxiu ND

"Durant la reunió van parlar de pressupostos". D'aquesta manera, amb l'ascetisme dialèctic que caracteritza la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, rebla el que fonts del Govern ja havien deixat entrellucar dimarts al migdia. La reunió celebrada divendres al vespre entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, hauria entrat més al detall de la política immediata a més de la línia estratègica que significa el camí del pacte fiscal en la línia del concert.

De fet, la reunió, celebrada de forma discreta a Palau, -lluny de la pompa que sempre busca el PP amb les seves aventures amoroses amb CiU- venia precedida de diverses reunions entre el politburó d'ERC comandat pel mateix Junqueras així com el cap de files republicà a la cambra catalana, Joan Puigcercós. I pel que tant fonts del Govern com del grup parlamentari d'Esquerra asseguren no s'ha tancat la roda de trobades per mirar de llimar serrells i trobar punts d'acord per la negociació més important del període de sessions:la llei de pressupostos.

La consigna des del grup parlamentari i de la nova direcció nacional d'ERC és "posar fàcil un acord". "No podem anar de farol amb CiU de la manera com estan les coses, hem d'estar amb el país", assegurava a Nació Digital un dels membres del pinyol d'ERC a la cambra catalana. "Tenim la sensació que el grup més proper a presidència, el nucli dur de CiU al Parlament està més per pactar amb nosaltres que no pas amb el PP, però la majoria absoluta de Rajoy a Madrid distorsiona les coses", acceptava un altre dels integrants del grup parlamentari d'ERC aquest dimarts als passadissos del Parlament. Però, així mateix, des d'Esquerra reconeixien que el departament d'Economia, dirigit per Andreu Mas-Colell, paren l'orella a propostes concretes dels republicans fins al punt que s'han recollit en l'esborrany dels pressupostos lliurat la setmana passada al Parlament. L'augment dels ingressos o la taxa turística en serien, per ERC, els exemples.

Dues premisses per ERC

De fet, ERC treballa amb una doble premissa. Per una banda, deixar clar que si CiU pacta els pressupostos amb el PP és perquè vol. Per l'altra que sí hi ha acord, seran els republicans qui s'apuntaran la medalla de la responsabilitat del país i assoliran l'objectiu de desmarcar-se la marca tripartita que encara tenyeix la història recent del partit.

Però, des d'ERC no neguen que hi han esculls ideològics difícils de superar com la negativa de CiU a un impost sobre la banca que els republicans defensen a capa i espasa de cara aprovar els comptes públics del 2012. En qualsevol cas, si finalment CiU pacta amb el PP, ERC restarà en l'oposició tranquil·la esperant recuperar vot sobiranista desencantat amb el festeig de CiU amb els populars que fustiguen punts sensibles del votant convergent com és la immersió lingüística.

"Els falta un diputat"

Per la banda de CiU i del Govern destaquen la "cordialitat" i l'ànim de "predisposició" dels republicans per arribar a un acord. Però pels convergents encara és aviat apuntar preferències ja que aquesta setmana comença una segona roda de converses. Aquest mateix dimarts, el portaveu de CiU a la cambra catalana, Jordi Turull, maldava per la necessitat d'una "parella estable però que ho fos en la salut i en la malaltia". Preguntat sobre quin infermer s'estimaria més, o bé Alícia Sánchez Camacho o bé el duet Junqueras-Puigcercós, Turull ha estat tant críptic com pragmàtic: "Triarem qui ens doni la recepta que ens vagi bé".

Si bé és cert que en el conciliàbul parlamentari de CiU hi ha una predisposició més "còmode" a pactar amb ERC dos elements permeten que el sector menys sobiranista imposi els seus peròs i aposti per un pacte amb el PP. Per una banda, que ERC només té 10 diputats i que, per tant, l'acord pressupostari hauria de ser un "Sí" per evitar encallar el debat pressupostari en les comissions.

Amb l'abstenció d'ERC i el SÍ de CiU i del diputat free-lance , Joan Laporta, la federació les passaria magres fins arribar al Plenari on, finalment, podrien tirar endavant els comptes públics. És per aquest motiu que membres del grup parlamentari de CiU dubten que ERC faci confiança a uns pressupostos de retallades. "Si tinguessin un diputat més amb l'abstenció en tindríem prou", asseguren amb la vista posada al cel des dels escons de CiU.

L'absolutíssima del PP, un escull

Un altre dels factors que enterboleixin l'acord nacional pels pressupostos és la majoria absolutíssima del PP que no deixa gens de marge a CiU a Madrid. Una sensació confirmada amb el "passotisme" mostrat als convergents al debat d'investidura que s'han fet el sord davant els cants del pacte fiscal que clama CiU com a mascaró de proa de la seva estratègia. Així que per tal de no despertar més la bèstia, algun sector de CiU no voldria oferir una imatge de radicalització que enfurís les relacions.  

Comptat i debatut, comença una segona ronda de contactes que més que jugar al gat i a la rata intenten dibuixar un escac minuciós i detallat. De moment, ERC reconeix la paternitat de moltes de les propostes de l'esborrany de pressupostos presentat pel conseller Andreu Mas-Colell. Com exemple, la taxa turística i l'augment dels ingressos per les vies que Esquerra havia proposat.

Però l'adversari del pacte pressupostari nacional entre CiU-ERC té un enemic potent, 18 diputats del PPC -que poden avalar els comptes amb més immediatesa només amb l'abstenció- i el cosí de Zumosol que és la majoria absoluta del PP a Espanya, qui, agradi o no té la clau de la caixa.