Mas, aquest matí a Govern. Foto: Patricia Mateos

Nova peça al tauler polític català per assolir el premi més buscat pel Govern, el pacte fiscal en la línia del concert, i de retruc, per brandar l'esquer d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Així ha explicat el portaveu del Govern, Francesc Homs, el projecte de llei de consultes populars no referendàries que aquest matí ha aprovat l'executiu d'Artur Mas. Segons Homs, el text que envia l'executiu al Parlament és un "instrument pensat per exercir el dret a decidir, sobretot, en l'estació del concert del camí de la transició nacional que postula el president de la Generalitat, Artur Mas".

El projecte de llei, que desplega l’article 122 de l’Estatut, és una giragonsa jurídica per evitar el concepte referèndum. Un terme que el Tribunal Constitucional ja va privar d'utilitzar a la Generalitat en la fatídica sentència de l'Estatut així com la Llei de Consultes del Tripartit, a hores d'ara, recorreguda. En aquest sentit, aquesta llei permet la celebració de consultes populars però, això sí, "sense ser jurídicament vinculants". L'obligatorietat, doncs, vindrà determinada segons el Govern per la una "força políticament vinculant"  Així mateix, la normativa preveu utilitzar la base del Padró i no el cens electoral per evitar conflictes amb l'administració central de l'Estat. Fins it ot, el text no tanca les portes, i així ho ha detallat Homs, a una consulta sobre les relacions entre Catalunya o Espanya, en el benentès que la Generalitat pot plantejar o poder instar una reforma de la Constitució, i procedir a la seva consulta popular.  

Règim de les consultes no referendàries

Les consultes en  l’àmbit competencial de la Generalitat correspon al president de la Generalitat, mentre que en l’àmbit de les competències locals, correspon a l’alcalde o president de l’entitat local.

En el cas d’una consulta popular en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya seran necessàries un mínim de 50.000 signatures vàlides, un requisit que es redueix si la consulta correspon a l'àmbit local.
 
Estan legitimades per votar en aquestes consultes les persones més grans de 18 anys que no estiguin privades dels drets polítics, ja siguin de nacionalitat espanyola o  ciutadans de la Unió Europea, d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya.

La nova normativa també preveu la votació presencial, per correu i la utilització dels mitjans electrònics, segons els tipus de consulta, en els termes establerts reglamentàriament, i sempre que es respectin els principis generals de democràcia i participació.