Maciá un luchador del proletariado? Andaluz,veo que tiu eres de los que se creen los mitos del nacionalismo catalán.

Durante cuarenta años de franquismo nos enseñaron e hicieron creer en las grandezas heroicas del Imperio Español y sus heroes.

En casi 40 años de "democracia" , en Catalunya nos enseñan y hacen creer tonterias como esa de que Maciá era un luchador del proletariado.

Un señor que provenía de ESTAT CATALA (partido filofascista/nazi de Catalunya) como cojones iba a defender a los trabajadores?

Después se hizo de ERC , pero igual se cree alguien que por poner ESQUERRA en el nombre es un partido de izquierdas, juassssssssssssss

Fotet dins del teu "bahúl" i baixa la tapa. No et trobarà a faltar ningú.

¿Quién es el tío ese de la foto?

No ens fa falta cap Macià, sense menystenir Macià, és clar. El què ens fa falta és que els independentistes ens deixem de punyetes i caminem junts, més ràpid o més lent, cap un lloc o un altre, però junts. Separats no anem enlloc. Qualsevol líder del les formacions independentistes, fins i tot Pere Navarro que té independentistes en el seu partit és capaç d'esdevindre un Macià. No dic que en aquest moment el psc sigui cap partit independentista, clar. Però necessitem els independentistes del Psc i fins i tot els catalanistes del PP i Psc, parlin castellà, català o Xino, són tan catalans com nosaltres i segur que com nosaltres bon el millor pel lloc on viuen. Nosaltres sabem que el millor és la independència.:)

Si em donessin l'oportunitat de demanar tres desitjos per Catalunya, demanaria sens dubte:
1- Un president líder i carismàtic amb la valentia, el coratge i la capacitat d'aglutinar a la gran majoria de Catalans per governar sàviament el nostre país Catalunya.
2.- Un estat propi per Catalunya, respectat per tots els països del món incloent-hi Espanya.
3.- Salut, prosperitat i felicitat per una Catalunya esdevinguda estat lliure, democràtic i sobirà.

http://www.cronica.cat/noticia/The_New_York_Times_Els_beneficis_de_la_independencia_de_Catalunya_son_enormes



Aquest article de The New York Times torna a deixar Catalunya al centre de l'actualitat a pocs dies de les eleccions catalanes del 28 de novembre. El diari explica que a nivell de producció econòmica i empresarial Catalunya està a anys llum de regions “pobres” com Andalusia. A més a més, fa un repàs històric i s'explica que Catalunya va encapçalar la revolució industrial a Espanya.

Un espoli fiscal inèdit a Europa
Diu el text que “Edward Hugh, un economista independent estima que un 10% del PIB català marxa de Catalunya per sufragar les despeses d'altres regions espanyoles, a través dels impostos recaptats pel govern central de Madrid”. Segons NYT “la limitada autonomia fiscal de Catalunya contrasta amb la regió pròspera del país Basc” que compta amb el concert econòmic.

'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'
“El País Basc ha aconseguit obtenir una qualificació de crèdit que és la millor d'Espanya perquè aquesta regió es fiscalment independent”. Finalment, NYT escriu en el seu article que “els beneficis de la independència a llarg termini són enormes, però hi ha costos en el curt termini, que moltes persones no estan disposades a assumir”.



http://www.nytimes.com/2010/11/24/world/europe/24iht-spain.html?_r=3&pagewanted=1&emc=eta1


Battle Lines Drawn in Catalonia

By RAPHAEL MINDER
Published: November 23, 2010
BARCELONA — When voters in Catalonia go the polls on Sunday, they will not just be writing another chapter in the long and complex saga of whether and how Spain holds together.
The most recent opinion polls suggest that the current Socialist-led coalition government in Spain’s northeastern region will fall, a slap in the face for Spain’s prime minister, José Luis Rodríguez Zapatero, a Socialist whose own popularity has plummeted along with the country’s economic fortunes in the financial crisis.
The likely triumph of a Catalan nationalist party, Convergència i Unió, heightens the regional tensions that continually tug at Spain’s fractious unity. As in other European nations, most notably Italy and Belgium, there is a gulf between northern regions like Catalonia, which spearheaded Spain’s industrial revolution and remains home to some of its most successful corporations, and poorer southern areas like Andalusia.
Edward Hugh, an independent economist based in Barcelona, said that, while hard to measure, the consensus estimate among his peers was that Catalonia contributed the equivalent of 10 percent of its gross domestic product to supporting other Spanish regions, through taxes collected by the central government in Madrid.
With Spain particularly hit by the world financial crisis, and Catalonia itself grappling with a total debt that rose 20 percent last year to €30.5 billion, or $41 billion, burden sharing has become a burning issue within Spain, as has the question of who should collect taxes. Catalonia’s limited fiscal autonomy has also contrasted with that of another prosperous northern region, the Basque Country, whose own government recently struck a new financing deal with the central government in Madrid, triggering loud demands from Catalonia for a similar treatment.
“The Basque Country has managed to get a credit rating that is better than that of Spain because it is fiscally independent,” said Xavier Vives, economics professor at IESE Business School in Barcelona.
Instead, faced with tough refinancing hurdles, Catalonia was recently forced to issue €2.5 billion in domestic bonds for the first time since the mid-1980s, at a 4.75 percent yield, which was above that paid on similar Spanish government bonds.
Unless Convergència i Unió wins an outright majority on Sunday, however, the election is almost certain to be followed by intense horse-trading among parties hoping to join a coalition government. The consequences for Mr. Zapatero are also hard to predict, because he has maintained an ambiguous relationship with his Socialist counterparts in Catalonia, strained since a contested ruling last June by the Constitutional Court on a Catalan autonomy charter that had already been approved by Catalonia’s 5.5 million voters and the national Parliament in 2006.
Some of the parties competing on Sunday, in fact, want Catalonia to split immediately from Spain and become a new member state of the European Union. “This election is a historic opportunity to take a decisive step toward independence,” said Joan Laporta, who started his own party earlier this year after leaving the presidency of Barcelona F.C., one of the top soccer clubs in the world.
But rivalries between Mr. Laporta and other advocates of independence have splintered and weakened their movement. Catalan politicians also disagree over the level of popular support for independence.
Celestino Corbacho, who recently stepped down as one of Mr. Zapatero’s ministers in order to return to Catalonia and help bolster the Socialists’ prospects on Sunday, suggested that a better target would be to provide Spain with a stronger federal structure akin to that of Germany, in which Catalonia could stand out, because at most 25 percent of Catalans would vote for full independence should a referendum be held tomorrow. “Many politicians here are at least one step ahead of what people actually want,” he said.
That, however, is partly because “the benefits of independence in the long term are huge but there are costs in the short term, which many people aren’t ready to assume,” argued Salvador García Ruiz, one of the founders of Col-lectiu Emma, an association promoting Catalan interests. He compared that reticence to the constraints of dieting: “I would love to be thinner, but am I really ready to eat only healthy food and start exercising immediately?”
Among long-term benefits, Mr. García Ruiz predicted that Catalonia would better manage its infrastructure spending, while Barcelona would attract more foreign investment as a capital city. Indeed, Catalans consider several past economic decisions made in Madrid as unfair, ranging from the prioritizing of Madrid’s airport expansion over Barcelona’s to a veto of an attempted takeover of the electric utility Endesa by Gas Natural, headquartered in Barcelona.

Salut i Independència!

http://www.youtube.com/watch?v=FP9wYoCLXSA&feature=fvsr


Quan em faci gran seré més forta

Em diran llibertat, com una Senyera onejant

Nascuda en un tron, més forta que Roma

Una violenta tendència, nació de gent oprimida

Però és la meva Terra, tot el que he conegut

On jo he crescut, els carrers que nosaltres vàrem recòrrer

Fora de la foscor, jo vaig ser qui va arribar més lluny

Entre els més forts supervivents

Aprendre d'aquests carrers, que poden ser ombrívols

No acceptis la derrota, la submissió, la retirada

Així que estem lluitant, lluitant per menjar

I ens preguntem quan serem lliures

Així que pacientment esperem aquest dia gloriós

No està gaire lluny, però per ara diem

Quan em faci gran seré més forta

Em diran llibertat, com una Senyera onejant

Tantes guerres, venjances

Ells ens fan promeses, deixant-nos pobres

Jo els hi he sentit dir "el amor es el camino"

"L'amor és la resposta", Això és el que ells diuen

Però mira com ens tracten, ens fan ser massoques

Ens lliuren les seves batalles, i després ens enganyen

Ens intenten controlar, però ells no ens podran aturar

Perquè ens movem cap endavant com Els Segadors

Així que estem lluitant, lluitant per sobreviure

I ens preguntem quan serem lliures

Així que pacientment esperem aquest dia gloriós

No està gaire lluny, però per ara diem

Quan em faci gran seré més forta

Em diran llibertat, com una Senyera onejant

I tothom ho estarà cantant

I tu i jo ho estarem cantant

I tots nosaltres ho estarem cantant

Quan em faci gran seré més forta

Em diran llibertat, com una Senyera onejant

Senyera, Senyera, com una Senyera onejant.

Tan de bó n'Artur Mas i els polítics catalans d'avui en dia tinguessín ni que sols fos una petita part del coratge, valentia i estima per Catalunya de la que tenia en Francesc Macià.

Si així fos Avui ja seríem lliures.

INDEPENDÈNCIA

macia, fue un luchador por el proletariado.
y como tal, seria injusto no hacerle un respetado homenaje desde las centrales sindicales... españolas, catalanas, europeas o lo que sean.
el obrerismo es internacional y este hombre lo era.