I Mas porta als catalans pel mal camí.

Catalunya és la nació que més s'ha equivocat al llarg de la Història d'Europa...fins ara... sentir parlar als seus polítics, pensadors i burgesos és una riota... en veure l'equivocació dels seus plantejaments... totalment fora de la reaitat i el temps històric

Cap novetat. La mateixa pilota de sempre.

Si des del 2007 el rei i la casa reial sabien dels afers d'aquest personatge i li van aconsellar marxar del pais i buscar-se una altra feina, com és que cap politicutxo d'aquest puto país, és capaç de dir públicament que el rei i demés parents són encobridors d'un delicte i per tant complices, en lloc de dir que ho ha fet molt bé ?. Puta doble moral. Si això ho hagués fet qualsevol ciutadà corrent, tant ell com el delinquent serien a la preso. Però no, quan es te inmunitat 'constitucional', es pot fer el que vulgui. Sort que només han robat, no vull ni saber el dia que pelin a algú...

Si des del 2007 el rei i la casa reial sabien dels afers d'aquest personatge i li van aconsellar marxar del pais i buscar-se una altra feina, com és que cap politicutxo d'aquest puto país, és capaç de dir públicament que el rei i demés parents són encobridors d'un delicte i per tant complices, en lloc de dir que ho ha fet molt bé ?. Puta doble moral. Si això ho hagués fet qualsevol ciutadà corrent, tant ell com el delinquent serien a la preso. Però no, quan es te inmunitat 'constitucional', es pot fer el que vulgui. Sort que només han robat, no vull ni saber el dia que pelin a algú...

http://www.cronica.cat/noticia/The_New_York_Times_Els_beneficis_de_la_independencia_de_Catalunya_son_enormes



Aquest article de The New York Times torna a deixar Catalunya al centre de l'actualitat a pocs dies de les eleccions catalanes del 28 de novembre. El diari explica que a nivell de producció econòmica i empresarial Catalunya està a anys llum de regions “pobres” com Andalusia. A més a més, fa un repàs històric i s'explica que Catalunya va encapçalar la revolució industrial a Espanya.

Un espoli fiscal inèdit a Europa
Diu el text que “Edward Hugh, un economista independent estima que un 10% del PIB català marxa de Catalunya per sufragar les despeses d'altres regions espanyoles, a través dels impostos recaptats pel govern central de Madrid”. Segons NYT “la limitada autonomia fiscal de Catalunya contrasta amb la regió pròspera del país Basc” que compta amb el concert econòmic.

'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'
“El País Basc ha aconseguit obtenir una qualificació de crèdit que és la millor d'Espanya perquè aquesta regió es fiscalment independent”. Finalment, NYT escriu en el seu article que “els beneficis de la independència a llarg termini són enormes, però hi ha costos en el curt termini, que moltes persones no estan disposades a assumir”.



http://www.nytimes.com/2010/11/24/world/europe/24iht-spain.html?_r=3&pagewanted=1&emc=eta1


Battle Lines Drawn in Catalonia

By RAPHAEL MINDER
Published: November 23, 2010
BARCELONA — When voters in Catalonia go the polls on Sunday, they will not just be writing another chapter in the long and complex saga of whether and how Spain holds together.
The most recent opinion polls suggest that the current Socialist-led coalition government in Spain’s northeastern region will fall, a slap in the face for Spain’s prime minister, José Luis Rodríguez Zapatero, a Socialist whose own popularity has plummeted along with the country’s economic fortunes in the financial crisis.
The likely triumph of a Catalan nationalist party, Convergència i Unió, heightens the regional tensions that continually tug at Spain’s fractious unity. As in other European nations, most notably Italy and Belgium, there is a gulf between northern regions like Catalonia, which spearheaded Spain’s industrial revolution and remains home to some of its most successful corporations, and poorer southern areas like Andalusia.
Edward Hugh, an independent economist based in Barcelona, said that, while hard to measure, the consensus estimate among his peers was that Catalonia contributed the equivalent of 10 percent of its gross domestic product to supporting other Spanish regions, through taxes collected by the central government in Madrid.
With Spain particularly hit by the world financial crisis, and Catalonia itself grappling with a total debt that rose 20 percent last year to €30.5 billion, or $41 billion, burden sharing has become a burning issue within Spain, as has the question of who should collect taxes. Catalonia’s limited fiscal autonomy has also contrasted with that of another prosperous northern region, the Basque Country, whose own government recently struck a new financing deal with the central government in Madrid, triggering loud demands from Catalonia for a similar treatment.
“The Basque Country has managed to get a credit rating that is better than that of Spain because it is fiscally independent,” said Xavier Vives, economics professor at IESE Business School in Barcelona.
Instead, faced with tough refinancing hurdles, Catalonia was recently forced to issue €2.5 billion in domestic bonds for the first time since the mid-1980s, at a 4.75 percent yield, which was above that paid on similar Spanish government bonds.
Unless Convergència i Unió wins an outright majority on Sunday, however, the election is almost certain to be followed by intense horse-trading among parties hoping to join a coalition government. The consequences for Mr. Zapatero are also hard to predict, because he has maintained an ambiguous relationship with his Socialist counterparts in Catalonia, strained since a contested ruling last June by the Constitutional Court on a Catalan autonomy charter that had already been approved by Catalonia’s 5.5 million voters and the national Parliament in 2006.
Some of the parties competing on Sunday, in fact, want Catalonia to split immediately from Spain and become a new member state of the European Union. “This election is a historic opportunity to take a decisive step toward independence,” said Joan Laporta, who started his own party earlier this year after leaving the presidency of Barcelona F.C., one of the top soccer clubs in the world.
But rivalries between Mr. Laporta and other advocates of independence have splintered and weakened their movement. Catalan politicians also disagree over the level of popular support for independence.
Celestino Corbacho, who recently stepped down as one of Mr. Zapatero’s ministers in order to return to Catalonia and help bolster the Socialists’ prospects on Sunday, suggested that a better target would be to provide Spain with a stronger federal structure akin to that of Germany, in which Catalonia could stand out, because at most 25 percent of Catalans would vote for full independence should a referendum be held tomorrow. “Many politicians here are at least one step ahead of what people actually want,” he said.
That, however, is partly because “the benefits of independence in the long term are huge but there are costs in the short term, which many people aren’t ready to assume,” argued Salvador García Ruiz, one of the founders of Col-lectiu Emma, an association promoting Catalan interests. He compared that reticence to the constraints of dieting: “I would love to be thinner, but am I really ready to eat only healthy food and start exercising immediately?”
Among long-term benefits, Mr. García Ruiz predicted that Catalonia would better manage its infrastructure spending, while Barcelona would attract more foreign investment as a capital city. Indeed, Catalans consider several past economic decisions made in Madrid as unfair, ranging from the prioritizing of Madrid’s airport expansion over Barcelona’s to a veto of an attempted takeover of the electric utility Endesa by Gas Natural, headquartered in Barcelona.

I què collons ens importa als catalans el camí que agafi aquell Bobón vividor?. Que se'n vagi fins la costa portuguesa i segueixi endavant tot recte.

Què digui o deixi de dir el borbó en el seu discurset nadalenc, cal que el president de Catalunya en faci esment durant un homenatge a Francesc Macià? Suposo que depèn: si el president de Catalunya té dignitat nacional i entèn quin i cap a qui és el seu deure màxim, ni li passaria pel cap. Si és el president d'una comunitat autònoma, lògicament és un tema pertinent i fins i tot gairebé de forçós esment. Suposo que és exactament això, el famós "sentit del deure i de la paraula" de Mas, que no para d'esbombar la premsa afí i que vindria a dir que quan ha decidit que una cosa és pertinent (treure llits d'hospital, tancar escoles bressol, no fer absolutament res per posar fi al saqueig fiscal colonial, parlar del borbó i a sobre per a elogiar-lo davant la tomba de Macià...), ell sent un impuls místic irrefrenable i, simplement, no se'n pot estar.
Jo proposo que li vagin fent un lloc al Senado amb en Montilla.

I que no pari fins el Valle de los Caidos, allí hi trobarà les restes del feixista que li va fer jurar "Los Principios Fundamentales del Movimiento" dels que per cert no n'ha abjurat. El carques regionalistes de CiU ja l'acompayaran.

http://www.youtube.com/watch?v=YRaLcQwQg74


Diuen que tots som iguals davant la llei

Això si que no! Dir això davant de la tomba de qui va proclamar la república, no és massa delicat. Tu ves fent...

Donant lliçons...

Ja sospitava que l'anònim era un pobre pijocomunista,que no us n'heu enterat que només sou un míser residu?,aneu a Corea del Nord,allí com a mínim no us tractaran d'idiotes.

http://www.profesionalespcm.org/ProblemaEspanol/NegociosReales.html

Joan Carles I: "Qualsevol actuació censurable ha de ser jutjada i sancionada". Com per exemple, la IL·LEGALITAT comesa per CiU amb les nòmines dels funcionaris? Celebro que hi estigueu d'acord, srs. de CiU. No en sortireu d'aquesta.