Foto: Adrià Costa


"Aquesta llei per què es caracteritza? El caos". Així, pel broc gros, encetava el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, la seva entretinguda intervenció en el debat de les lleis Òmnibus celebrat en el darrer plenari del Parlament. Un debat, en el qual, Tena va afilar els ganivets de la ironia, polida i esmerilada després d'un any de legislatura. Fins i tot, Tena, havia de fer esforços durant la seva intervenció per contenir el riure en un pim-pam-pum dialèctic graciós, punyent i hàbil.
 
Per la història quedarà una de les sentències que Tena va gravar des de la palestra parlamentària durant la seva primera intervenció per argüir el No solidari a la llei de simplificació i millora de la regulació': "Per a fer de Partit Comunista de la Xina cal estar a nivell del Partit Comunista de la Xina. El que no cap és fer de Partit Comunista de la Xina però a un nivell de capacitació tècnica pròpia del Partit Únic de Burkina Faso, que és el que vostès estan fent, perquè llavors és el desgavell total".

Una cordial benvinguda, doncs, del diputat independentista a una normativa que considera "intervencionista" o "passota" -depèn el cas-, "caòtica", "abusiva", "depredadora" i de "disbarat jurídic". De fet, per Tena el millor futur per la megareforma legislativa impulsada pel Govern és "enviar-la a Corea del Nord". "Passen d’un intervencionisme parcial a un intervencionisme absolut en segons quins casos, passa a ser un sistema que, ara que s’han mort Kim Il-sung i Kim Jong-il, al seu fill, Kim Jong-un, l’hi podríem enviar, perquè a Corea del Nord seria molt ben aplicable alguna de les reformes que vostès fan", va assegurar Tena amb sang freda i una dosi generosa d'humor negre.

Les comparatives internacionals no van acabar aquí però. La llarga llista de Tena es va obrir com un catàleg de despropòsits que, fins i tot, dibuixaven somriures als escons dels seus contraris. Segons el diputat solidari les tres lleis Òmnibus li recorden el canibalisme que explica la pel·lícula "L’últim rei d’Escòcia". La raó? Perquè a criteri de Tena, el film explica "la biografia dels últims anys d’Idi Amin Dada, quan ja es dedicava al canibalisme i a menjar-se els seus propis ciutadans, perquè de què estem parlant en aquestes lleis? d'Incomplir les seves pròpies lleis".

Per Tena, aquestes lleis han servit perquè un "Govern de paròdia passi del business-friendly al crony-friendl; el que hi ha és fer-ne una política depredadora, una política en la qual se’ls dóna als amics i coneguts la capacitat de depredació respecte als poders públics, respecte al patrimoni públic, cadascú en la línia que vol i que li agrada, estil Uganda d’Amin Dada o estil Malàisia o estil Indonèsia".

La conclusió pel diputat de Sagunt és que les tres lleis s'hauria de batejar com "la Llei d’ajudes al sector professional jurídic, que és el que sortirà guanyant per haver de salvar els ciutadans i les empreses de la seva absoluta incompetència, de la qual respondran davant dels tribunals de justícia".

De fet, Tena no va amagar la seva temptació de tornar exercir com a jurista per la "confusió que provocaran aquestes lleis". "Gràcies en nom del sector jurídic, perquè d’alguna cosa s’ha de viure, i per a fer bullir l’olla no hi ha res millor que aquestes lleis, absolutament estrambòtiques, que vostès fan des de la incompetència del seu Govern", va clamar Tena.

I per si no n'hi havia prou, referència històrica: "Però com li va dir un pagès, un pobre pagès al rei Frederic II quan va veure que la granja que tenia li feia malbé la vista del palau que encara ell volia construir-se, li va dir: 'Bé, doncs, ha de marxar d’aquí perquè sóc el rei i li ordeno que marxi'. I la resposta del pagès, que és la resposta que vostès s’estan trobant és: 'Encara queden jutges a Berlín'. Tena, donc, el càustic.