Foto: Adrià Costa


Poques vegades un debat parlamentari regala ironia pel boc gros. Aquesta setmana però n'hem tingut l'exemple. El debat de les tres lleis Òmnibus que finalment han tirat endavant amb la poció màgica de la geometria variable que pren a glops el govern de CiU, i que exclou per costum ICV-EUiA, SI i C's, ha tingut moments memorables.  Entre les intervencions va destacar la del diputat ecosocialista, Salvador Milà, que lliure d'hipoteques i de pactes, es va permetre el luxe de dir el que pensava, amb aquell savoir-faire de 30 anys arrossegant-se pel fang de la política.

Milà va encetar la intervenció definint les tres lleis Òmnibus, que modifiquen una vuitantena de lleis, com un "garbuix de normes mal redactades" i com "un disbarat tècnic" que descriuen "casos d'autèntica revenja" que afavoreixen "de forma indissimulada els interessos de determinats lobbys econòmics". Un  aperitiu del que seria una intervenció més que bel·ligerant, bel·licosa.

Esmenes en format SMS

El diputat mataroní va carregar fort en brandar exemples d'esmenes presentades en "format SMS". "Ens hem trobat transcrit en un document del Parlament de Catalunya un SMS amb una ics al lloc de 'per', vol dir que ni s'hi han mirat, tal com venia del lobby l'han incorporat", va assegurar Milà que no podia amagar un somriure per sota el nas d'un exemple poc menys que escandalós.

Prohibicions que no seran aplicables

Milà va posar com exemple de "disbarat jurídic" prohibicions que queden buides de contingut en el mateix article en què es regulen. "Que baixi Duran i Bas i m'ho expliqui!", clamava un desesperat Milà que no va parar de mostrar "perles gramaticals" que farien pujar els colors a un "estudiant de primer de dret". "Amb el consentiment dels propietaris es podran establir convenis amb els propietaris. Brillant També", ironitzava amb fruïció el diputat d'ICV-EUiA en repassar exemples d'articles que se sotmetien a votació. Una situació que per Milà tenia un clar culpable: "S'ha vist la mà del becari del lobby".

Visiblement indignat pel memorial de greuges que per Milà signifiquen les tres lleis Òmnibus, va acabar la seva intervenció amb una versió lliure de Winston Churchill: "Mai s'havia legislat tan malament per a tants pocs".  “Cosas veredes, amigo Sancho”, que deia aquell.