Artur Mas responent a la presidenta popular, Alicia Sánchez-Camacho. Foto: Adrià Costa

El govern de CiU està disposat a ser la més desitjada del ball i per això es posa els millors vestits, passeja galanteria i sense arribar a picar l'ullet juga amb els ulls dels que la desitgen: PSC,PPC i ERC. El ritual pressupostari en la seva màxima expressió s'ha tornat a viure aquest matí a la sessió de control del Govern. Estem igual que ahir però amb més escena: amb el PP fent d'amant traït per un despit d'investidura; ERC tirant la canya i el PSC clamant rapidesa al govern per tal que es decideixi.

El "No" de CiU a la investidura de Mariano Rajoy i els pressupostos que el conseller d'Economia va entrar aquest dimarts a la cambra han marcat la sessió de control al president de la Generalitat, Artur Mas. La combinació dels dos factors ha portat al cap de files parlamentari d'ERC, Joan Puigcercós, a preguntar Mas si el "No" a què Rajoy fos investit president d'Espanya era un senyal per tal d'albirar noves relacions parlamentàries entre independentistes i la federació. Mas ha refredat les expectatives tot indicant que cal "donar marge" al nou govern espanyol per veure com actua amb Catalunya. "El que hi havia fins ara va entrar enganyant i va marxar enganyant", ha emfatitzat Mas per justificar una mica més de paciència amb el nou govern que entrarà a Espanya. De tota manera, el president ha insistit en recordar que "té ganes de parlar amb ERC" per veure si es concreta un acord pressupostari.

Aquesta idea i l'afició de CiU a la geometria variable també ha servit a Mas per calmar una Alícia Sánchez-Camacho en el paper d'indignada pel "No" de la federació a què Rajoy fos president."Ha comès un gran error, van perdre una oportunitat pels catalans i per Catalunya", ha sentenciat Camacho. En posat ferm, Mas ha replicat traient la pols a un vell lema de CiU: "Primer Catalunya i després la resta". Després de la primera etzibada, però, Mas ha tret la mercromina i ha demanat paciència a la líder del PPC, deixant marge per a futurs acords perquè la processó és llarga i el ciri molt curt. De moment d'en Rajoy no se'n refien, però no els passa pel cap tancar cap porta, malgrat que Camacho faci molt bé el paper d'ofesa. De fet, no cal fer gaire memòria per recordar que el PPC va votar en contra la investidura de Mas i tres mesos després pactaven els pressupostos. Així doncs, una cosa és la política catalana i una altra de ben diferent, l'espanyola.

El PSC també ha donat el telèfon a la més desitjada del ball. El cap de files dels socialistes al Parlament, ha reptat Mas a dir què vol fer i, sobretot, amb qui. Tot amb la mirada amatent del nou primer secretari del PSC, Pere Navarro, que ha visitat l'hemicicle. Els socialistes insisteixen en la mà estesa i, per si de cas CiU ha perdut la memòria, recorden que si Mas fou investit president va ser gràcies a l'abstenció dels socialistes.