Jaume Pla, Mazoni, un dels artistes insígnia des dels inicis de Bankrobber Foto: ACN

El segell discogràfic Bankrobber va començar a treballar ara fa 10 anys en un pis de Barcelona. Xavier Riembau i una sèrie d'aliats d'aquí i de la Bisbal d'Empordà van iniciar una feina discreta d'edició i promoció d'un reduït nombre de grups independents catalans. Amb el temps les seves referències discogràfiques han anat situant-se a l'aparador de la música nacional, gràcies a l'aposta per grups com Mazoni, Sanjosex, El Petit de Cal Eril o, més recentment, Els Surfing Sirles i Guillamino. Aquest divendres el segell en ple desembarcarà a la sala Apolo per celebrar una gran festa d'aniversari, amb participació de tots els grups de la discogràfica acompanyats per The Gramophone All Stars.

"Una quarantena de referències discogràfiques, milers de concerts, un grapat de produccions i, en general, el luxe de compartir la música d'un grup d'artistes privilegiat". La cita apareix al web del segell discogràfic, i efectivament és una bona síntesi de la trajectòria de Bankrobber al llarg de 10 anys.

A mig camí entre Barcelona i la Bisbal de l'Empordà (tres dels components són empordanesos), els socis de l'empresa han anat construint una marca personal, sense presses ni grans pretensions. Els seus inicis estan clarament relacionats amb Jaume Pla (Mazoni), aleshores líder d'una altra banda, Holland Park, i també de Carles Sanjosé (Sanjosex). Tots dos bisbalencs i que de la mà de Bankrobber van començar a editar els primers treballs (i també els següents).

"Ells eren els músics bisbalencs, i nosaltres els amics que no sabíem tocar i que pul·lulàvem tot el dia pel local d'assaig, i al final vam decidir que uns feien la música i els altres fèiem la resta", recorda un dels caps visibles de l'empresa, el també bisbalenc Marçal Lladó.

Les aspiracions inicials no preveien assolir l'èxit que avui envolta el projecta, confessa Lledó. "Hi havia una gran il·lusió en apostar per una sèrie de grups que ens agradaven sense fer més càlculs, i això ens va donar ales; quan el que et tira és que estàs enamorat de la música amb què treballes hi pots passar totes les hores del món", confessa.

Anys després s'incorporarien nous grups com Le petit Ramon, El chico con la espina en el costado, Espaldamaceta, i més recentment, El petit de Cal Eril. Així, poc a poc, l'activitat del segell ha anat passant del passatemps adolescent al negoci rendible que si més no "dóna de menjar", afirma Lladó.

Els últims grups en incorporar-se a Bankrobber han estat, d'una banda, Guillamino. El fitxatge d'aquest artista ha suposat per als responsables d'una discogràfica molt associada al pop-rock independent, alliberar-se definitivament d'encorsetaments estilístics, obrint-se en aquest cas a un nou terreny a cavall de la música de ball i la cançó pop.

Els Surfing Sirles han estat un altre fitxatge 'estrella' del segell, i és que el segon disc dels barcelonins ha tingut un eco mediàtic important i molt bona acollida entre un públic força heterogeni. I la darrera incorporació és Esperit!, és a dir, l'incombustible Mau Boada (ex Zeidun, La Célula Durmiente, The Unfinished Simpathy...).

Ell serà l'encarregat de trencar el gel aquest divendres a l'Apolo, en la celebració dels deu anys de la discogràfica. Els vuit grups que editen amb ells i que estan en actiu actuaran també al llarg de la nit, tots ells acompanyats per The Gramophone All Stars, com a banda de suport.