A part d'una retallada d'un mínim d'un 3% en les retribucions de l'any que ve, avui l'Homs (conseller portaveu del govern), ha sortit a dir que potser ens paguen la nòmina més tard.
Jo he decidit no gastar res extra per nadal, no fos cas que no cobréssim res fins a finals de gener.
Lo fort és que el molt ... demana comprensió... és clar, la mateixa que tindria la caixa si deixo de pagar les quotes de la hipoteca o deixo de pagar algun rebut.
És demencial, aquest govern sembla que disfruti maltractant els treballadors públics, ens fa mobbing de forma subtil, i això hauria de ser denunciable, no es pot ser tan frívol i jugar amb una cosa tan important com el sou dels funcionaris i treballadors públics, la majoria dels quals som on som per haver estudiat molt, i haver passat unes oposicions que fa uns anys eren molt dures i difícils.

Perquè ningú explica com ha arribat aquesta senyora al seu càrrec polític. Jo us ho diré, durant uns anys va ser l'amant del Duran Lleida mentre que va ser la seva secretària personal. Aquest és el seu únic mèrit en el seu currículum de psicòloga frustrada...

El director general de presons, Sr. Ramon Pares hauria de dir perquè té dos inmobles de luxe, un a l'Eixample barcelonés en una finca catalogada i de més de 300 metres quadrats i una torre de luxe a la costa del Garraf a primera linea de mar al costat del port marítim de la localitat. També hauria de dir perquè la seva filla,, treballadora social interina, segueix a Wad Ras quan estavan més de 50 persones per sobre d'ella a les llistes per agafar plaça. Potser no vol que se'n vagi del costat de la mama, que també va col.locar una setnmana després d'agafar el càrrec i la va endollar de sots directora de tractament. Quina barra que té el convergent!!! I mentrestant els interns empresonats gaudint de metge les 24h, tres menjars al dia gratis, pistes de pàdel i esquaix, futbol, gimnasos, teatres ,biblioteques, escola d'idiomes, feina als tallers del CIRE, medicaments gratis, premsa gratis, gol TV i canal plus, TV de plasma, ordinadors personals, etc ( qui son els privilegiats d'aquests pais?)

Els sindicats juguen a acollonir el personal, però és que el govern no els hi para de donar arguments.
Si ni els funcionaris tenen el sou assegurat, aquí no gastarà ni déu, i costarà molts i molts anys sortir d'aquesta crisi.
Sembla que es prenen mesures que van en sentit contrari del necessari per sortir de la crisi : en comptes d'estimular l'economia com a mínim mantenint els sous, es redueixen i per postres s'apujen els impostos.
Jo mateix he decidit d'ajornar indefinidament vàries compres que tenia pensades per què no tinc gens clar que aquestes retallades siguin les últimes.