Era evident que passaria, però esgarrifa la constatació formal que seran les classes mitjanes i baixes les que pagaran els anys de festa financera i disbauxa immobiliària. Ni a cap banquer, ni a cap promotor no se'ls ha demanat -ni se'ls demanarà- un duro i cap d'ells corre el risc de passar per la banqueta dels acusats, per més barbatitats que hagin comès. 

El deute dels pisos i el forat dels bancs aniran a costa de tots plegats perdent serveis, pagant més impostos i amb un futur de pensions escarransides. Això, els que tinguin feina.

Així que esperem que de tot això almenys en resultin un parell de conseqüències. Una, que es recuperi la valoració social del diner públic i dels serveis que ens proporciona. I dues, que tornem a generar una política conscient, consistent i capaç de reflexionar, transformar i liderar els canvis en l'espai públic. 

Tot plegat és responsabilitat nostra, dels ciutadans. I dels mitjans de comunicació, que no sempre hem estat a l'altura a l'hora de controlar les decisions del poder polític i econòmic. Tornem a començar.