Anna Simó, als passos perduts del Parlament. Foto: Q.S./ND

Anna Simó (Els Alamús, Segrià, 1968), és la portaveu d'ERC al Parlament i del partit. De verb tranquil li toca fer de veu i gest en una legislatura complicada pels republicans. Amb la sensació que Esquerra ha deixat de llepar-se les ferides i enceta una nova singladura, Simó posa els punts sobre les is. Proposa un pacte amb CiU per treure'l de les garres del PP. “Seria bo pel país”, avisa. Però no a qualsevol preu, Esquerra “té perfil propi”, i si algú no ho recorda, Simó està per recordar-li-ho.



- Com s'ha de notar al parlament el canvi estratègic, la renovació del congrés de Girona?

- L'oferta cap a CiU, la nostra mà estesa cap a CiU ja la portem treballant des del principi de la legislatura. Des de la investidura, li estem dient que ens tindrà al seu costat per defensar el concert; també el 2011 vam proposar cinc condicions, que no van ser acceptades, per arribar a un acord amb els pressupostos; el canvi de la direcció, amb aire fresc, gent nova, ha produït una sensació que la proposta va de debò. La corresponsabilitat d'Esquerra amb el país és la mateixa, però l'Oriol Junqueras ho ha expressat d'una manera més clara i amb més encert, i així ho treballem. El grup parlamentari funciona coordinadament amb l'executiva. El grup parlamentari és lleial a la direcció del partit.

- Anem a la política més pràctica. Per arribar a un acord pressupostari aquest 2012 -la norma bàsica de qualsevol període de sessions- vostès posen quatre condicions -Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, concert econòmic, retallades en salut i alternatives- tenint present per una banda que amb la seva abstenció CiU no tindria prou marge, si Joan Laporta no dóna el sí, i per l'altra que només tenen 10 diputats, quines seran les línies vermelles?

- Són propostes que s'han de valorar com un paquet i cal veure com respon CiU. De moment, per part de CiU només hi han hagut emplaçaments públics però cap conversa al detall de forma privada. Només trobades informals. Totes les condicions són importants formen un pack.

- Les desgrana?

- Per una banda les dues que afecten els ingressos: El concert -maximitzant les possibilitats d'una consulta- i una fiscalitat basada en qui més té pugui fer més esforç. CiU de moment ha fet un gir, admetent que les retallades ja han tocat os; però l'augment de taxes en l'aigua, transport públic, la benzina o les taxes universitàries de forma lineal que proposa el Govern s'haurien de repensar aplicant un impost del patrimoni, que no es facin el longuis amb aquest impost de grans fortunes o un impost sobre la banca.

- I les altres dues?

-Eines evidents de cohesió social i nacional. Per una banda,  televisió pública potent i, per l'altra, la reversió de les retallades a curt termini. CiU ha d'assenyalar un futur pel país. Fins ara només han fet de gestors, han de decidir quin model de país volen: si amb una sanitat dual, sense patrimoni públic...

- És una qüestió de relat?

- Han construït un relat que no tenen més remei que fer aquestes retallades. Davant d'això, reconec que ja cansa, però cal preguntar-los per què han suprimit l'impost de successions. Tenim la sensació que no hi ha una estratègia definida i si existeix, és una estratègia no és pas per equilibrar els balanços de la Generalitat sinó per un model de privatització d'un pastís important de la Generalitat com en l'àmbit sanitari o dels equipaments, allà on hi pot haver negoci.

- Però vostè, si em permet l'expressió, no té la sensació que CiU es posa "catxonda" amb això de les retallades i, per tant, no li fa una mica de basarda pactar un canvi de paradigma en els serveis socials?

- Jo no entro a valorar si els posa catxondos això de les retallades. Segons el seu discurs no tenien més remei. La nostra proposta és que cal fer reformes. Si cal reformar la sanitat, fem-ho; però fem-ho bé, no tirant milles. Miri, ERC pensa que la manera d'ajudar el seu país, que és el que volem, és ajudar el seu Govern, i per tant l'hem de sostreure del PP, que està contra de la immersió, que va recórrer l'Estatut, del model de la Corporació  Catalana de Mitjans Audiovisuals... Parlem-ne.

- Però jo a vostè li he sentit dir que CiU ja ha triat parella de ball, el PP, recordant que un pacte de CiU i ERC seria bo pel país, per què?

- Perquè volem preservar les classes mitjanes, que no continuïn les retallades i que es reverteixin en dos anys en sanitat i educació. Miri, ERC no és el partit del “No”, hem proposat alternatives al model CiU-PP. Si CiU pactés amb ERC sostrauríem al govern de malvendre's, de l'estratègia de la privatització i de rebaixar eines potents com la CCMA.

- Així s'acceleraria la transició nacional famosa?

- La meva percepció és que la transició nacional s'ha aturat, amb el suport inestimable de Josep Antoini Duran i Lleida.

- En qualsevol cas si CiU pactés amb ERC la transició nacional s'acceleraria?

- Sí, és el que esperem.

- Perdoni però Artur Mas, Francesc Homs i el mateix Duran i Lleida els sondeja i més amb la majoria absoluta a Madrid?

- Pel país, el millor és desvincular-se del PP.

- Per ERC seria bo?

- Per ERC seria bo tot allò que anés bé pel país. De fet, ERC no s'ha caracteritzat en els darrers anys per fer accions que no ens beneficiaven a nosaltres com a partit i sí al país.
 
- Se'ls hi pot quedar cara de Carod a la darrera legislatura de Pujol? Ho dic perquè va oferir pactar i CiU es va estimar més el PP, decisió que de retruc els va beneficiar a vostès

- Les velles fórmules es poden aplicar però analitzant el que passa a cada context. Ara la crisi econòmica és brutal i el PP ha obtingut una majoria absoluta a la primera. Hem de fugir del tacticisme propi com de la demagògia aliena. Si CiU vol canviar la seva estratègia aquí ens tindrà. És un oferiment de mans posant condicions d'un viratge estratègic.

- Hi ha gent que no ho ha entès així?

- Si ens diuen que si som de dretes, que si hem girat a la dreta i nosaltres posem condicions per evitar aquest viratge. Ningú no va dir res quan el PSC va pactar la investidura d'Artur Mas. Insisteixo, nosaltres treballem sense tacticisme ni estratègia. Tenim perfil propi i l'estratègia és clara, i, a més és bona.