ACN | Actualitzat el 02/12/2011 a les 18:40h

Els clients de la cooperativa de l'Aldea, sense estalvis

La secció de crèdit de l'entitat fa fallida i bloqueja temporalment els comptes d'unes 3.000 persones

La cooperativa està especialitzada en verdures i hortalisses, principalment. Foto: ACN.

La falta de liquiditat ha obligat la cooperativa agrícola de l'Aldea (el Baix Ebre) a presentar concurs de creditors de la secció de crèdit de l'entitat. La conseqüència immediata ha estat que el procés ha bloquejat els comptes d'unes 3.000 persones, la majoria veïns del municipi, que tenien dipositats els seus estalvis a la secció de crèdit de la cooperativa. Aquest divendres molts afectats s'han apropat fins a les instal·lacions de l'entitat i han expressat la seva "indignació" i preocupació per no poder accedir als seus estalvis. Ara, aquests afectats han començat a presentar denúncies davant dels Mossos d'Esquadra.

Desenes d'afectats s'han concentrat aquest divendres al matí a les portes de les oficines de la secció de crèdit per exigir una solució al problema i recriminar als seus gestors la situació creada. Diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra han hagut de situar-se just a la porta per evitar que la tensió acabés desbocant-se. Posteriorment, i aconsellats pels mateixos agents, molts s'han desplaçat fins la comissaria central dels Mossos per presentar denúncia.

La indignació i la impotència continua creixent a mesura que la notícia s'escampa i les solucions no arriben. "Hi tenim uns quants diners i vam venir ahir, però no hi havia un duro per a ningú. Només faltava que als pagesos, que anem prou malament, els quatre estalvis que tenim te'ls aturin. I ja no és això: i els jubilats que no tenen a ningú, amb tots els estalvis allí, de què menjaran ara? Si no tenen fills que els donin alguna cosa. Això és la ruïna total per a l'Aldea", ha manifestat davant de les oficines el pagès i empresari agrari Mateu Bonfill.

El problema generat pel bloqueig dels comptes pot començar a córrer com una bola de neu entre els veïns d'una població amb prop de 4.400 habitants, molts dedicats a l'agricultura i que veien la secció de crèdit de la cooperativa com l'opció idònia tant per cobrar nòmines, pensions o fer els pagaments habituals. Això suposa que molts no poden disposar de diners en efectiu per a les necessitats diàries més bàsiques o perquè les activitats econòmiques del municipi puguin continuar rutllant.

És el que li pot ocórrer a l'empresària agrícola Maria Pilar Estorach, propietària d'un molí d'oli. "M'ha agafat de ple, en plena campanya. Els pagesos em porten les olives i tenia diners per pagar la gent, però ara no en tinc. Amb què pago? M'ha agafat de ple, d'avui a demà", s'ha queixat, tot recordant que ningú la va avisar de la situació financera de l'entitat quan, dies enrere, va venir a ingressar uns talons. "Ens han enganyat", afegeix contrariada, preguntant-se per la responsabilitat de Caja Madrid, l'entitat vinculada amb la secció de crèdit.

Tot i que, de moment, es desconeix la magnitud del forat, diverses fonts han apuntat que ascendiria a uns 6 milions d'euros. Els dirigents de l'entitat apunten que la manca de liquiditat s'ha produït per la retirada massiva de capital per part de molts dels clients. La solució, ara, podria passar per, dintre del procés concursal, posar a la venda les instal·lacions propietat de la cooperativa per poder saldar el deute amb els impositors, atès que, com a entitat privada, el Banc d'Espanya no en garanteix els dipòsits.

D'acord amb la llei de Societats Cooperatives de 1999, aquestes entitats poden disposar de seccions de crèdit, sense personalitat jurídica independent de la cooperativa, limitant les seves operacions actives i passives a la mateixa societats i els seus socis, sense perjudici de poder rendibilitzar els seus excessos de tresoreria a través d'entitats financeres. La mateixa llei estableix que el volum de les operacions actives de la secció de crèdit en cap cas podrà suposar el 50% dels recursos propis de la cooperativa.

"No crec que ningú s'ha posat res a la butxaca. Crec que és una mala gestió. Se fan inversions sense tenir diners i passa el que passa", abunda Bonfill. Però l'anàlisi de les causes no apaivaga la ràbia. "Han esperat la paga extra d'aquest desembre per tancar els comptes", ha apuntat Estorach, que s'haurà de fer càrrec dels seus pares, jubilats, que tenien tots els estalvis a l'entitat. "Tot el poble està a la ruïna. Ens ha tocat la loteria però a l'inrevés", ha tancat.

L'ajuntament els dóna suport

El ple de l'Ajuntament de l'Aldea ha aprovat una declaració, per la via d'urgència, en suport a les famílies del municipi afectades per la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa del municipi. Els tres grups polítics en representació al consistori, ERC, PSC i CiU, han reconegut la "gravetat" de la situació -ja que molts veïns tenien la totalitat dels seus estalvis a l'entitat del poble-, però han coincidit en transmetre un missatge d'esperança.

L'alcalde, Dani Andreu, ha recomanat els afectats a unir-se per tenir més força jurídica, i ha assegurat que ja s'ha posat en contacte amb la Generalitat per buscar possibles sortides per "apaivagar" les "nefastes" conseqüències del concurs.

Navega per les etiquetes

cooperativacrisiL'Aldea

COMENTARIS

+2
-0
un bon escarment a tots lo tortosins
observer, 03/12/2011 a les 23:15


Aquets tortosins tan putes, els hi ha anat bé l'escarment, "xaik" que pensaes que lo regalaven, i pagaven més interessos que els altres..................
quina pandilla de capullos los tortosins, sempre han
volgut ser la 5º PROVINCIA, dons que els donin pel......

Desde que es va morir lo Bau aneu de mal en pitjor
+3
-4
Ni un euro mio
Anònim, 03/12/2011 a les 20:05
Ni un euro mío para cubrir esta Cooperativa Chiringuito Financiero de pacotilla. ¿¿¿¿ESPAÑA EXPOLIA?????? qué vergüenza permitir entidades no controladas y supervisadas por las autoridades bancarias.
+4
-2
Cooperativa de pacotilla
Anònim, 03/12/2011 a les 20:02
Lo de jugar a ser banquero mola. Especialmente en tiempos de bonanza económica. Cuando la cosa se pone chunga el asunto cambia un tanto. ¿Queréis un ejemplo? Pues hablemos de las cooperativas agrarias, o mejor dicho de los clientes de las secciones de crédito de las cooperativas agrarias, algunas de las cuales están entrando en concurso de acreedores. Para empezar tenemos a la cooperativa de l´Aldea, una entidad tarraconense donde han quedado atrapadas más de 3.000 personas. ¿Qué hacemos con los inversores de la Sección de Crédito de la Cooperativa de L´Aldea?

P?ara empezar, quizás hay que pensar que la claveno es tanto la crisis como el hecho de plantearse seriamente a qué juegan algunos: ¿qué sentido tiene en una economía hiperbancarizada la existencia de una sección de crédito (abierta a los no socios) en una cooperativa agraria?, ¿son conscientes los clientes de que no es una erntidad financiera, por mucho que algunas se arroguen el nombre de caja de…?, ¿saben que no existe un regulador financie que las controle ni una normativa que las discipline, ni unas garantías mínimas, ni…?

De la lectura del artículo que os he linkado me quedo con dos idas que no puedo dejar de comentar, y es que me tocan unas fibras muy sensibles: la de la inteligencia y la del bolsillo

Fernando Falcó, presidente de la cooperativa, situaba en el origen del problema la dura competencia realizada desde otras cajas y bancos, que están buscando desesperadamente nuevos clientes que refuercen su capital ante las demandas de la Unión Europea. «Si nosotros podíamos ofrecer un 3%, otros ofrecían el 6% o el 7%, y la gente ha comenzado a sacar sus ahorros».
Venga hombre, durante años estas cooperativas han campado a sus anchas es un escenario que es justo el inverso al que describe el presidente de la cooperativa: pagando el pasivo por encima de la competencia bancaria y concediendo créditos más baratos y con menos rigor, todo ello gracias a la ausencia de normativa, regulador e inspecciones del mismo tipo que las bancarias. En cuanto la cuerda se ha tensado, en cuanto las entidades financieras han tirado a la basura el margen y han pensado en solo en la supervivencia ha saltado por lo aires. Así que a llorar menos, aunque tenga razón en algo que seguramente piensa pero no dice, y es que dichas entidades están teniendo ayudas estatales (absolutamente improcedentes en mi opinión) que les permiten sobrevivir , pero no la tiene cuando omite que durante mucho mucho tiempo han competido con una clara ventaja regulatoria contra el sector financiero, ni cuando no asume ninguna responsabilidad respecto a los errores en la inversión de dichos fondos. Es más, va y se reafirma con que la inversión en terrenos productivos estaba bien hecha. ¿Dónde queda la planificación financiera? Al menos un poquito de humildad no le vendría mal.

Jordi Vives, director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, indica que las secciones de crédito no están amparadas por el Fondo de Garantía de Depósitos del Banco de España, por lo que los impositores no tendrían garantizados los 100.000 euros por cuenta y cliente con que cuentan habitualmente los clientes de entidades financieras. La única garantía de los fondos sería el propio patrimonio de la Cooperativa y en último término la Generalitat.
Tremenda la alusión a la Generalitat. Desconozco la normativa catalana, pero salvo que se demuestre algún tipo de falta en la supervisión de esta cooperativa, y me da que eso va a resultar difícil habida cuenta del marco regulatorio habitual aplicable a entidades que no son financieras. Claro que quizás se este pensando en una solución a la cántabra: en el 2006 quebró la sección crediticia de la Cooperativa de Monte (Santander) y el Banco Santander apechugó con el tema gracias a un aval público, del Gobierno Revilla-PSOE, de 11 millones de euros sobre los créditos dudosos, aceptando los clientes una quita de un 20%. Un excelente negocio para los que lo habían perdido todo, y un mal negocio para la ciudadanía cántabra (a día de hoy nadie habla de ese aval ni de si se ha recuperado algún euro de aquellos préstamos)

Como estamos en un país en el que a todo el que manda le parece fantástico subsidiar a particulares, empresas y bancos, no me extrañaría que se inventen una vía catalana para el rescate de este tipo de entidades. A ver si me equivoco, y la ausencia de elecciones cercanas, así como las telarañas en las arcas de la Generalitat impiden que los catalanes sean expoliados para cubrir las perdidas derivadas de negocios privados.
+3
-5
A Madrid nos roba
Anònim, 03/12/2011 a les 17:38
No oblidis noi que la caixa que en prestava els serveis es CAJA MADRID
+8
-4
cajamandril
cajamandril, 03/12/2011 a les 10:50
Una cop, estar lligat a espanya té les seves conseqüències negatives: estar lligat a Caja Mandril, la caixa del PP merdaleny, et pot menar a la ruïna.
+5
-9
España nos expolia y roba
Anònim, 03/12/2011 a les 10:35
Eh tal vez el culpable es lo puto LLuis LLach.
+4
-3
Excusas perfectas per regalar + argent a las bancas
Anònim, 03/12/2011 a les 10:31
Com quand se defensa lo nuclear & sas fuitas radioactivas.
+4
-2
lliço
pepet, 03/12/2011 a les 08:06
Per als pijoprogres que fan soroll: suposem que han donat crèdits a irresponsables que volien viure a grans torres i que no podrien pagar les hipoteques. La han cagat i ara arruinen un poble sencer (pensionistes, empresaris, etc, tot).Si no ajuda ningú a aquesta entitat (frob, govern, diners als bancs) enfonsen gent honrada i treballadora. Com tampoc es pot fotre ningu al carrer (desnonaments), el final de la peli és que a qui desnonaran son als pensionistes estalviadors mentre els jetes continuaran a la torre que no pagaran a la vida. APRENEU i REFLEXIONEU (dirigit als progres de pacotilla, cridaners, irresponsables i altres)
+5
-27
Madrid nos roba
Anònim, 02/12/2011 a les 21:49
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+16
-1
Vergonya !
Anònim, 02/12/2011 a les 20:04
No té nom el que han fet.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: