El llavors president d'ERC-Illes Balears, Joan Lladó, en una roda de premsa al setembre d'enguany. Foto: ERC-Illes Balears i Pitiüses.

L'expresident d'ERC-Illes Balears i Pitiüses i actual president d'ERC-Mallorca, el manacorí Joan Lladó, va ser designat el 26 de novembre secretari nacional d'ERC de Vertebració dels Països Catalans, una secretaria de nova creació.


Per quin motiu ERC ha decidit crear aquesta nova secretaria nacional de Vertebració dels Països Catalans?

En el si del partit hi havia la inquietud creixent que cada cop teníem més implantació fora del Principat i ens havíem d’organitzar millor. Des dels anys 90, els nostres estatus preveuen la nació completa. Ara, doncs, fem un pas més per pensar, com a partit, com s'ha d'organitzar políticament ERC i què hem de fer perquè els ciutadans percebin que defensarem arreu els interessos de tots els Països Catalans, ja sigui des del territori, a Madrid o a Brussel·les.

La diputada d'ERC per Girona és útil també per als ciutadans de Castelló de la Plana?

ERC no ha estat capaç de transmetre que defensa els interessos dels mallorquins a Madrid molt més que el PSIB, o que ha defensat més que ningú els interessos dels productors de taronges valencians. No hem estat capaços de vendre la nostra marca, i és el repte que tenim. És a dir, UPyD té menys militants que ERC a les Illes, però ells han sigut capaços de fer veure que les iniciatives que lidera els seu partit a Madrid afecten també a les Illes. UPyD no té cap regidor aquí, i malgrat això, una part de la població la percep com una força útil per als seus interessos. Amb això vull dir que la creació de marca és molt important per a qualsevol partit, i a ERC també ho hem de fer.

Però al País Valencià, ERC es presenta com a ERPV.

Sí, i el socialisme s’expressa com a PSC a Catalunya, com a PSPV al País Valencià, com a PSIB a les Illes i com a PSOE a l’Estat espanyol. Quan parlo de creació de marca em refereixo a allò que és Esquerra Republicana, més enllà del logo o de les sigles de cada territori.

Com pot ser útil ERC al conjunt dels Països Catalans?

Una Catalunya 'setmilionina', sense relacions amb la resta de territoris, no és viable. El port de Barcelona ha de tenir relacions amb el de València i Tarragona, l’Eix Ferroviari Mediterrani unirà Alacant amb Perpinyà... És a dir, tenim una realitat socioeconòmica que pot fer despertar consciències. Però necessitem sinèrgies, i nosaltres som l’únic partit que té seu a Barcelona, València, Perpinyà i Palma. En aquest sentit, fem una tasca parapolítica que no fa ningú més.

A València i Palma ja hi ha partits que fan discursos coincidents, com el PSM o la Coalició Compromís. A ERC li convé teixir-hi aliances?

ERC sempre ha apostat per teixir complicitats, sempre hem mantingut acords amb moltes formacions polítiques: el PSIB, el Bloc per Mallorca, Unitat per les Illes... Sempre ERC ha estat generosa i ha acceptat posicions discretes.

Però a les eleccions del 20 de novembre, ERC va presentar-se en solitari tant al País Valencià com a les Illes.

A les Illes vam prioritzar arribar a un acord amb el PSM, però aquest ens diu que ens hem de dissoldre! De fet, també és el que ens diu el BNV! El que no li demanaries a un enemic polític, no pot ser que li demanis a un possible soci. A més, l’experiència també ens demostra que els acords arriben quan la formació gran vol, perquè és la que té més marge de negociació, i el PSM no va voler l’acord.

Però quan ERC va arribar a les Illes, el PSM....

A veure, ERC no va arribar a les Illes, sinó que va néixer de gent de les Illes que vam decidir que ERC hi havia de ser present. El primer militant de Palma... va començar militant al casal de Barcelona, perquè aquí no érem prous per formar un nucli local! Després el vam poder formar, d’aquí vam passar a una agrupació més gran... Creiem que allí on hi hagi un independentista, també ha d’haver-hi l'eina política que el pugui representar. És a dir, al debat que aquests dies hi ha hagut al Parlament balear sobre què retallem i què no, ningú ha plantejat el dèficit fiscal ni la independència, ni el PSM-Equo.

Contempleu la possibilitat d’establir sinèrgies amb PSM o la Coalició Compromís per enfortir un espai al marge del PP i el PSOE?

De quin espai estem parlant? El cas del BNV és paradoxal: al Principat són socis dels que retallen, i al territori s’alien amb una organització alternativa com Equo... Tot sovint es qüestiona l'independentisme molt abans que no pas la proliferació de partits espanyols. Mai he sentit criticar la presència de PSOE, PP, Equo i d’altres formacions als nostres territoris, és fruit de l’autoodi de 300 anys. ERC som l'opció més desacomplexada de defensa de la catalanitat a tota la nació. Tenim 1.500 persones que són el nucli de l’independentisme organitzat fora del Principat. I sentir patriotes de la Catalunya estricta que disparen conta nosaltres, creiem que és injust.

Però els resultats del 20 de novembre no són molt lluïts.

No és a les espanyoles quan ERC treu més vots. A més, els ritmes del país no són pas els mateixos: les Illes i el País Valencià sempre han estat molt castigats per l’espanyolisme, som territoris de frontera. El País Valencià està adherit al continent, i tots sabem que el mal ve d'Almansa... És per allí on sempre ha penetrat l'espanyolisme, València ha estat l'ase dels cops del país. La resta de catalans els ho hem de reconèixer. Quan no hi sigui, el territori que rebrà directament serà Tarragona! Oi que no hem deixat de presentar-nos a l'Hospitalet si no hi traiem regidors perquè creiem que l’Hospitalet és clau per al país?

No.

Els resultats electorals són sempre conjunturals, la política curt-terminista no ens ha de fer perdre el nord de tot plegat. Oi que a l’Hospitalet, com que és un territori difícil per a ERC, no farem coalició amb CiU o amb ICV? Hem de ser més efectius electoralment a les Illes i el País Valencià, segur, sense renunciar a la nostra meta ideològica. Dit això, també és cert que els nostres resultats a les eleccions al Parlament balear d’enguany són millors que els de fa 10 anys. Llavors també ens vam presentar en solitari i vam aconseguir 1.667 vots. Ara, 5.000: hem quadruplicat els resultats.

El 20-N, ERC amb prou feines va superar a l'1% dels vots a les Illes i va arribar al 0,28% al País Valencià.

D'acord, però cal considerar que a les Illes i el País Valencià ens manca un sentiment de pertinença al país que sí que hi és a Catalunya. En una enquesta del 2006, la gent de les Illes que deia sentir-se més balear que espanyola representava el 26% del total. Al Principat, el 41%. No hi ha tants independentistes als territoris perifèrics, per tant tampoc no tenim els mateixos resultats electorals que al Principat. També és interessant veure que, al Principat, un de cada 1.000 habitants és militant d’ERC; a les Illes, un de cada 4.000; cal tenir-ho en compte.

D'aquí a les properes eleccions queda força temps. Quina estratègia es marca ERC als Països Catalans per créixer?

L'hem de definir. Ara bé, si amagues el teu independentisme, de ben segur que no avançaràs ni una passa, està demostrat des d'un punt de vista demoscòpic.