ACN | Actualitzat el 22/11/2011 a les 19:24h

Una de cada tres barcelonines ha estat maltractada

Durant el 2009 es van produir 9.600 agressions d'especial gravetat

Crespó feminista contra la violència de gènere. Foto: ACN

L'Ajuntament de Barcelona ha fet públics aquest dimarts els resultats de la primera enquesta que comptabilitza les dones maltractades a la ciutat. Gairebé una de cada tres dones (29%) que viuen a la ciutat comtal han patit una agressió d'especial gravetat durant la seva vida, com violacions o intents de violació, agressions físiques amb o sense armes o amenaces de mort. La regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, ha indicat que les dades han "sorprès" per la seva magnitud i que, per primera vegada, el consistori té una "fotografia" de fins on pot arribar el problema de la violència masclista a la ciutat. Durant el 2009, 9.600 dones van ser maltractades, majoritàriament per la seva parella.

Aquestes 9.600 persones contrasten amb les que es van adreçar als serveis municipals per demanar suport davant d'una situació de maltractament. Durant el primer semestre del 2011, per exemple, es van atendre 185 dones als Punts d'Informació i Atenció a les Dones (PIAD) després de patir una agressió i 950 a l'Equip d'Atenció a les Dones (EAD). "Són la punta de l'iceberg. No podem saber si hi ha més situacions ocultes ja que hi ha moltes dones que no s'han dirigit als serveis de l'Ajuntament. Per tant, tenim molta feina a fer", ha apuntat Vila, que ha recordat que el 82% de les dones catalanes no denuncia la situació d'agressió sexual.

A més de les 1.135 dones ateses durant els primers sis mesos del 2011, també hi ha 256 dones que utilitzen un dispositiu de teleassistència mòbil per prevenir situacions de risc i hi ha 50 dones i 45 infants vivint en residències d'acolliment de llarga durada. "No hi ha cap dona que hagi demanat assistència i no se li hagi donat", ha assegurat Vila. Per al 2012 l'Ajuntament augmentarà fins els 3,5 milions d'euros el pressupost destinat als serveis i recursos en matèria de violència masclista.

Assetjament laboral

En l'àmbit laboral, un 10% de les dones van perdre la seva feina per motius sexistes durant el 2009, la meitat de les quals per assetjament sexual al lloc de treball, i l'altra meitat per pressions pel fet de ser dona, com per exemple, haver-se quedat embarassada, o intentar conciliar la vida laboral i familiar. Segons la regidora de Dona i Drets Socials també hi influeix el fet que algunes parelles hagin obligat a la dona a deixar la feina per gelosia o per tenir-la controlada. Aquest 10% representa el doble de casos que a la mitjana catalana que no arribava al 5%.

Treballar també contra les microagressions

Tot i que el 93% de les persones enquestades rebutja la violència de gènere quan aquesta es refereix al maltractament físic o sexual, encara hi ha opinions divergent pel que fa a les anomenades 'microagressions'. Segons la regidora, els homes toleren més aquestes petites agressions, com l'insult, el menysteniment de la dona o el control sobre ella. Accions que, sovint, són el preludi d'una agressió més violenta."Hem d'aconseguir que hi hagi un posicionament molt més contundent contra la violència domèstica, i que hi hagi molta més pressió dels homes cap aquests comportaments", ha apuntat Vila.

En especial, l'Ajuntament considera molt important incidir sobre els nens i els adolescents per tal que no desenvolupin comportaments de tolerància cap a qualsevol forma de violència masclista.

Enquesta del Departament d'Interior

Les dades formen part d'una enquesta elaborada pel Departament d'Interior durant l'any 2010 a dones d'entre 18 i 70 anys, i encara no s'havien tractat els resultats pel que fa a l'àmbit barceloní en el qual van ser entrevistades 4029 dones i 315 homes. L'Ajuntament preveu que durant els propers anys s'ampliï l'enquesta per poder captar noves dades i problemàtiques relacionades amb la violència masclista, com per exemple, l'estrat social o l'orígen de les dones maltractades. Per a Vila les dades són clau per la feina de "sensibilització" que porta a terme el consistori des de fa molts anys i serviran per atendre millor a les persones maltractades.

Navega per les etiquetes

Maltractament

COMENTARIS

+2
-0
Desinformació
Jordi del Masnou, 23/11/2011 a les 15:34
Si una cosa està clara és que les dades que conté aquest article són contradictòries i terriblement esbiaixades. Si comptessim cada cop que una dona insulta o menysté o manifesta qualsevol coducta agressiva ´(física o verbal) amb la seva parella i/o amic/ga, el problema de la violència feminista estaria al capdavant de les informacions dels diaris i es farien campanyes públiques amb subvencions generoses de les institucions... Però la llei la van inspirar certes dones amb certa ideologia i amb un cert poder, i qualsevol que els planta cara és un masclista de collons, ni que el seu únic pecat sigui pensar que tots sóm iguals... fins i tot davant la llei (quina ingenuïtat no ?)
+1
-0
exagerades
Anònim, 23/11/2011 a les 14:05
Abans de llegir els comentaris (als quals m'afegeixo) només pel titular ja em semblaven una bestiesa les dads exposades. Aquestes exageracions fan més mal que bé.
+0
-0
XIMPLES
Pere Rabell, 23/11/2011 a les 13:15
Qualsevol persona amb sentit comúi sap que aquesta "informació" és un pamflet ridícul i sense cap rigor. Pura parafernàlia pseudofeminista que ves a saber quina segona intenció té. Ara bé: Perquè hi ha mitjans, com aquest que s'en fan ressó? Ens heu pres per ximples o què?
+20
-1
Van malament
Araki, 23/11/2011 a les 02:26
A risc de ser linxat pels mujahidins de la correcció política:

És evident que les dades són falses i que només responen al desig de tota aquesta colla de departaments, institucions, entitats "paral·leles" (subvencionades, és clar) de fer bullir l'olla i justificar els diners que reben.

La violència masclista existeix, òbviament. L'assetjament sexual existeix, òbviament. Cal perseguir-los tots dos, sense pietat, òbviament. Ens queda molt camí per córrer, òbviament. Tot això cau pel seu propi pes i de debò que cansa haver-ho de repetir.

Però ni el sensacionalisme ni la mentida descarada no fan absolutament res per a remeiar aquest problema. Al contrari, fan que quan la gent escolta aquest vocabulari, quan sent a parlar d'aquestes institucions, hi desenvolupin anticossos. Van malament amb aquest constant i flagrant menyspreu a la intel·ligència de la gent.

El primer problema és que es titlli qualsevol mena de llenguatge menystenidor o de perjudici com a "violència". El segon, i fonamental, és que qualsevol "violència" sigui automàticament "sexista" si qui la rep és una dona. És com quan criticar l'Estat d'Israel és automàticament equiparat al racisme antijueu i al nazisme.

La mostra que en el fons ho saben perfectament és que no expliquen d'aquest suposat 29% on hi fiquen des de violacions fins a amenaces verbals, quins són els percentatges reals de cada cosa. És com si jo dic que el 29% de la població de Barcelona és delinqüent i defineixo delinquir amb un ventall que va de llençar papers a terra fins a l'assassinat amb violació.

Només si un va al detall (cosa que saben perfectament que extremadament poca gent farà), veiem que les dones maltractades, en realitat, han estat 9.600, és a dir l'1,28%, o 22,65 vegades MENYS del que el titular vol fer entendre. Fins i tot si donem per bona la següent exageració (el 82% no ho denuncien), això voldria dir que el nombre real de dones "maltractades" és de 53,300, que és un 7% del total. I això, recordem-ho, quan qualsevol violència física o verbal és automàticament titllada de "sexista" si qui la fa és un home a una dona i quan hi fiquem des de bufetades fins a assassinats amb violació.

Per altra banda quants homes han rebut amenaces de mort, han estat insultats greument o fins i tot han estat sacsejats o agredits físicament? Quants homes han estat despatxats o són sotmesos a unes condicions laborals desfavorables per voler conciliar vida laboral i familiar? Quants homes realment PODEN agafar la baixa per paternitat?

I per cert, quants homes reben la pàtria potestat dels fills en una situació de divorci? Quants homes divorciats són completament separats dels seus fills?

No és més aviat que hi ha una situació GENERAL de violència entre individus i des de les institucions?

Finalment, i per completar la meva autoimmolació a mans dels zelots de l'antimasclisme i l'antieuropeisme, per què no hi ha absolutament cap esment a una font claríssima de violència contra les dones, aquesta sí indiscutible, com és l'islam de la immigració pakistanesa i en menor mesura marroquina, o els hàbits culturals sexualment retrògrads de la majoria de la immigració llatinoamericana (des de la vexació i objectificació constants contra les dones del reaggaton, fins al proverbial "la maté porqué era mía" del qual fan gala tan orgullosos)? No deu ser perquè la gran majoria d'aquests "instituts" paren la mà dreta per rebre per "pro-dona" i l'esquerra per "pro-nouvinguts"?

Apa, a desfogar-se.
+3
-4
(_*_)
XX, 22/11/2011 a les 21:16
Per garantir la igualtat i la dignitat de la dona, caldrà prohibir el matrimoni heterosexual. Només es podran casar les parelles del mateix sexe, bo i duent el braçalet localitzador i un dispositiu que detecti el nivell d'agressivitat i foti una bona descàrrega elèctrica cada cop que augmenti.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: