Els lots de Nadal, un luxe obrer. Foto: Arxiu ND

Tindràs lot, enguany? La pregunta és recurrent en aquests dies, en què es dóna el tret de sortida oficial a la campanya nadalenca per al sector dels regals i paneres per a empreses. És un any de vaques magres, i les retallades del sector públic han tingut una incidència directa en aquest àmbit: les administracions públiques i els ens que en depenen, com TV3, Ferrocarrils de la Generalitat i els hospitals públics, entre d’altres, es queden sense la tradicional panera de Nadal, que d’ençà de 2008 havia anat perdent la seva voluptuosa forma inicial. Però més enllà d’aquesta supressió publicitada com una mesura més d’austeritat, també les grans empreses privades, i en menor mesura les petites i mitjanes empreses, han reduït les partides destinades a regals per als empleats, o directament les han suprimit.

2008, punt d’inflexió

El sector vivia una època daurada. Les empreses encarregaven lots cada vegada més grans i millors. Fins que l’arribada de la crisi va escampar “el pànic” entre els empresaris. Les comandes van frenar “en sec” el Nadal de 2008, 2009 i 2010, i tot just aquestes festes començaran a remuntar, segons que explica Juanjo Guisado, directiu d’Euroregalos-Eurolotes, una de les comercialitzadores de regals i lots més grans del país. Les empreses que han sobreviscut es veuen obligades a llançar-se a la competència ferotge en preus per captar clients. Cadenes de supermercats, distribuïdores de pernils i botigues de delicatessen s’han fet un forat en aquest mercat: “Els empresaris que compren lots saben que poden collar-nos molt amb els preus, perquè hi ha molta oferta, si jo no li faig al preu que vol, algú altre li farà”. A més de preus baixos, les comandes també s’han fet més petites. “Mantenim el 90% dels clients que teníem l’any passat, però ja n’havíem perdut el 2008 i el 2009, i d’aquests, el 70% han reduït força l’import de la seva comanda, i en la pràctica totalitat de les comandes la quantitat de lots és inferior, un reflex de la reducció de plantilla que han patit la majoria d’empreses”, argumenta Guisado.

Aquesta empresa dóna per fet que serà una campanya molt difícil per a tots, “amb marges petits i menys clients”, però confia que les petites i mitjanes empreses equilibrin en part la fuga de grans empreses: “als petits empresaris els sap greu deixar sense lot o un detall el treballador, i moltes pimes fan la comanda a mitjans de desembre”, diu Guisado.

Menys quantitat i més originalitat

Davant l’allau d’oferta, petites empreses sense pretensions de captar grans clients han consolidat el seu espai en aquest sector. És el cas de Tastets, que ofereix exclusivament productes amb DO Països Catalans. El seu director, Jordi Estalella, està convençut que en temps de crisi, “l’originalitat i la qualitat acaben reeixint”. “A Tastets tenim nous clients que abans apostaven pel lot de productes abundants i barats, però en canvi ara prefereixen fer un regal més petit i de qualitat, adaptat als seus gustos i no produïts en cadena”, explica Estalella. Aquesta originalitat, però, fa que Tastets no pugui participar en concursos públics per a servir lots, que exigeixen una sèrie de productes –vins Rioja o Whisky, per exemple-, que no s’ajusten a l’oferta de Tastets. “El nostre client, de moment, no se’n ressent massa, de la crisi, és petita i mitjana empresa de casa nostra que manté els detalls per als treballadors”.

Estalella constata que un gruix important de petites empreses es decideixen a darrera hora a fer una comanda, bé perquè els ha sobrat una partida pressupostària, bé perquè prefereixen gastar una mica en lots i imputar la partida a despesa, de manera que redueixen els beneficis i els impostos a pagar (el 25% dels guanys) és menor: “paguen menys impostos i tenen content el treballador”, conclou.

La caixa de cartró ha mort

En Francesc Ferrer, gerent de Creacions Alfer, també percep que el mercat dels lots s’està transformant: “El negoci dels lots barats i abundants s’ha mort. La caixa de cartró amb les ampolles de cava barat i el torró comencen a ser marginals en el mercat. Es comença a apostar per la qualitat i l’originalitat, encara que sigui fent lots més petits”. Creacions Alfer té entre els seus clients grans empreses i també petits negocis. Entre els que aquest any no faran panera hi ha “hospitals públics i diversos ajuntaments”, i d’altres que també rebutjaran l’oferta perquè no voldran pagar al comptat: “el problema més greu que tenim és que ens paguin. No podem servir lots si no tenim garantia de pagament, i en alguns casos no hi és. Acceptem que paguin a 120 dies, però que paguin. Si no hi ha garantia, ho exigim al comptat, i aleshores es fan enrere”, comenta Ferrer.

L’efecte placebo o la crua realitat?

Moltes empreses que aquest 2011 han retallat personal o sous seguiran oferint un lot de Nadal als seus treballadors. Alguns faran un esforç per no disgustar encara més els empleats, i d’altres, ho faran cercant un suposat efecte placebo, perquè els empleats percebin que hi ha una certa normalitat: “En realitat, els lots i els sopars nadalencs pagats per l’empresari són un engany. Sembla com si vulguem redimir una sèrie de penes, acomiadar l’any tots contents i oblidar de cop els problemes que pot tenir l’empresa o l’empleat. Potser es genera un efecte positiu en el treballador, d’arrelament i implicació si li regalen una caixa de vins en temps de vaques magres, però fins a quin punt no pot generar l’efecte contrari, que s’empipi perquè cregui que és una aberració, gastar diners en un regal quan han acomiadat companys seus i a ell li han reduït el sou?, es pregunta Jordi Tous, professor de Psicologia del Treball de la Universitat Rovira i Virgili. Tous aposta per “no enganyar mai el treballador sobre la seva situació i la de l’empresa”, i es mostra convençut que “amb un contracte emocional tot rutlla millor, sense enganys ni falses expectatives per a cap de les dues parts. I potser, per Nadal seria millor una explicació en aquest sentit que no pas una panera”.