La candidatura del PP a Girona. Foto: ASC

"Estic convençut que traurem el diputat a Girona". Aquest era el vaticini del cap de files del PPC per a les properes eleccions espanyoles, Jorge Fernández Díaz, ara fa una setmana a l'Ateneu Barcelonès. I és que el PP només ha tret diputats l'any 1982 -encara com Alianza Popular- i el 2000, amb la majoria absoluta de José Maria Aznar.

Amb aquests precedents el PP hi aboca tot el sac, fins i tot, el cap de llista, Enric Millo, l'actual portaveu al Parlament dels populars. Millo, és una de les cares més amables del partit a Catalunya i que molts dels adversaris a la cambra catalana asseguren que enyoraran si, finalment, agafa l'AVE (altra cosa serà que guanyi l'escó i renunciï en favor de la seva número dos). L'any 2008, però, tot i presentar la líder eterna del PPC, Alícia Sánchez Camacho, va quedar per sota dels republicans. Per tant, malgrat els conservadors estan en una espiral positiva no ho tenen gens fàcil pel pes de la tradició electoral.

ERC prega a la Mare de Déu que es quedi com està

Però altres també cobegen l'escó gironí. És el cas de la coalició formada per ERC-Rcat i CatSí que té com a quimera conservar el diputat per Girona que actualment ostenta Francesc Canet. Però la coalició ha patit alguna patinada que pot fer trontollar un esperançador resultat per la llista independentista. Un incendi declarat quan el president dels republicans, Oriol Junqueras, es va haver d'embeinar el nom del reagrupat Quim Torra per encapçalar la llista gironina i va haver de cedir a les pressions de l'apparatchik del partit en favor de l'ex-alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà.

ERC espera que la coalició formada amb Reagrupament i Catalunya Sí esperoni al votant independentista a sortir de casa el 20N per mantenir l'actual estatus electoral, després de la patacada a les municipals on es va quedar sense representació al consistori de la capital per culpa d'un vot amb estampeta de Monsenyor Escrivà de Balaguer inclosa. Tampoc és ociós recordar que a les passades eleccions al Parlament de Catalunya va passar de quatre a dos diputats per posar en alerta i gastar les energies per mantenir un resultat que es traduiria com una clara recuperació electoral dels republicans.

El PSC, el mascle dominant

El PSC ha estat la força més votada a les generals a la demarcació de Girona durant els últims deu anys però arriben a la nova cita a les urnes havent perdut suport en les darreres eleccions i amb les enquestes a nivell estatal en contra. El repte dels socialistes és tornar a ser el partit que acumuli més vots i mantenir els tres diputats que va aconseguir en les darreres eleccions. La que ha estat candidata durant vuit anys, Montse Palma, ha decidit deixar la política i això va obrir un debat intern sobre qui l'havia de succeir. El fins ara número 2, Àlex Sàez, optava a encapçalar la llista però l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, es va erigir com a possible candidata. Les bases del partit a Girona han optat per la continuïtat i han triat a Sàez com a candidat. Pineda ocupa el número 2.

CiU creua els dits

Des dels comicis del 2000, CiU no guanya les eleccions generals a la demarcació de Girona i en aquestes eleccions té l'oportunitat de demostrar si és capaç de mantenir l'embranzida que ha agafat en les eleccions al Parlament i també a les municipals quan, per primera vegada en democràcia, CiU va guanyar les eleccions a la demarcació. El 2008 CiU va quedar a poc més de 41.000 vots dels socialistes, que van obtenir tres escons. Si millora resultats, podria passar a ser la força gironina amb més diputats a Madrid. Jordi Xuclà i Montserrat Surroca, per aquest ordre, tornen a encapçalar la llista gironina.

ICV, ni està ni se l'espera

Per part d'ICV-EUiA, cinquena força en les eleccions del 2008, l'exdirector dels serveis territorials d'Interior a Girona, Marc Vidal, és el candidat. Els ecosocialistes no han aconseguit mai suficients vots a la demarcació per obtenir un representant gironí al Congrés dels Diputats. Vidal intentarà aprovar l'assignatura pendent que el seu predecessor com a cap de llista en les eleccions del 2008, Biel Jover, no va aconseguir.

La pugna entre independentistes i populars

La batalla gironina té un nom. Si els resultats es mantenen, ERC haurà salvat alguna cosa més que els mobles. Si, per contra, el PP obté el diputat a l'única provincia estatal que no en té cap, la marea blava pot ser molt difícil de païr. Fins i tot pels partits majoritaris a la demarcació com el PSC o CiU. Si es permet la comparativa amb la literatura, el cas de Girona recorda el títol de la novel·la de Miguel Delibes però des del sufragi passiu. És, doncs, es miri per on es miri, el disputat escó del Diputat Millo.