Els membres de la comissió d'estudi del pacte fiscal, abans de l'última sessió. Foto: Rafa Garrido
Després de 34 compareixences i quatre mesos de treballs aquest migdia la comissió del Parlament per l'estudi del pacte fiscal en la línia del concert ha enllestit la feina. Una feina que no ha convençut a tothom, i menys amb la presència del Vuitè Passatger de la política catalana, l'espectre del desatre de l'Estatut . La comissió ha votat unes conclusions que, comptades i debatudes, es poden traduir, per una banda com un pacte de tres forces polítiques (CiU, ERC i ICV) que recorda el tripartit basc entre el Partido Nacionalista Vasco (PNB), Eusko Alkartasuna (EA) i Ezker Batua (IU-EB)arribat el 2001.
L'altre front, PSC, PP i C's que tot i algun vot conjunt han votat en contra del que s'entén com ADN d'un hipotètic concert per la seva inconstitucionalitat. SI ha votat en format outsider, és a dir, una abstenció genèrica amb la divisa que l'única sortida és la independència i no una negociació que està "condemnada al fracàs".
I per altra banda, l'element més destacat de les conclusions és la necessitat de definir una quota de solidaritat interterritorial, obligació que no existeix en el concert econòmic vigent a Euskadi i Navarra. La conclusió, evident: més pacte polític a la basca que no pas un acord per assolir el concert basc. Si és permet una breu síntesi, s'han pactat les bases sense concretar del tot el model que es vol negociar.
Així doncs, el full de ruta marcat aquest migdia al Parlament té com a principals coordenades la necessitat de revisar el finançament de la Generalitat de Catalunya; el manteniment d'una quota solidària amb la resta de l'Estat; la celebració d'una eventual consulta -abans o després de la negociació amb Madrid- i la possibilitat de gestionar i recaptar gairebé tots els impostos, és a dir, la clau de la caixa.
Rodet CiU,ERC i ICV
De fet, a grans trets les conclusions aprovades avui neixen d'un acord entre CiU i ERC, amb les modificacions sobre la fórmula de computar la solidaritat que ha proposat ICV. Els ecosocialistes però no han mossegat l'esquer de justificar les retallades per la manca d'un pacte fiscal que doti de més recursos a Catalunya que ha brandat la federació nacionalista.
Els republicans han intentat tirar de beta amb el lema entonat per Joan Puigcercós: "Nosaltres treballem, nosaltres paguem, nosaltres recaptem, nosaltres decidim". Així mateix, ERC no ha fet casus belli de la data de la consulta popular sobre el pacte fiscal i així ha pogut acordar amb la federació i els ecosocialistes forçar una llei de consultes en tres mesos.
CiU ha ballat a pas de minuet, sense trepitjar i recordant que la solidaritat és la marca de la casa catalana. Mantenir la quota de solidaritat és la falca d'emergència perquè a Madrid no tanquin la porta a la negociació a les primeres de canvi. I, de moment, accepta la consulta, ara bé sense data.
El PSC, tot i que ha reconegut la necessitat d'un major reconeixement de l'esforç fiscal de Catalunya per part de l'Estat així com la possibilitat de reconduir el còmput de la quota de la solidaritat ha votat en contra de la majoria de resolucions que responen al cromosoma d'un pacte fiscal que vulgui ser comparat al concert basc. El PP ha votat les conclusions en la mateixa línia, demanant un millor finançament però res que soni a "separatisme". Ciutadans s'ha escudat en la inconstitucionalitat de la reforma i ha apostat pel principi de corresponsabilitat. I Solidaritat Catalana per la Independència ha apostat amb la seva abstenció genèrica a les conclusions, amatent a l'argument que la iniciativa de la cambra catalana està destinada al fracàs i que l'únic pacte fiscal eficient és la "independència".
Les peticions d'unitat,per tal que bastir una majoria que garanteixi la millora del finançament de la Generalitat de Catalunya, s'han remès des de tots els grups. L'espectre de l'Estatut ha estat el vuitè passatger a la sala de grups de la cambra catalana. Ara comença la partida, amb la sensació que no hi haurà medalla de plata pel segon.