Ramon Tremosa considera que el corredor mediterrani depèn del 20-N Foto: El Temps

Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 1965) és eurodiputat de CiU i membre de la comissió de Transports del Parlament Europeu. També és ponent del grup liberal en la directiva de liberalització ferroviària europea.

— És una gran victòria, la inclusió del corredor mediterrani com a eix prioritari de la xarxa bàsica transeuropea de transports?

— El 2003, l’estat espanyol va marcar clarament una prioritat, la travessia central dels Pirineus, i ho va fer quan una espanyola era comissària de Transports i vice-presidenta de la Comissió Europea, Loyola de Palacios. Ho va fer amb un govern espanyol del PP amb majoria absoluta. Per tant, té un gran valor que a les portes d’una altra majoria absoluta del PP, Europa intervingui, entre cometes, la política d’infrastructures només radial del govern espanyol.

— Es manté també com a prioritari l’eix atlàntic. I respecte a la travessia central dels Pirineus, es descarta el túnel de Canfranc, però es manté la prioritat de connexió amb Madrid, i s’hi afegeix que Saragossa ha de connectar amb l’eix atlàntic i el mediterrani. Tantes coses poden ser prioritàries alhora?

— Europa no és un estat federal com els EUA, no recapta impostos ni fa infrastructures. Obama pot fer un tren d’interès americà, de punta a punta, de la costa oest a la costa est, però la Comissió Europea només cofinança. Ara, ho ha fet a través d’un reglament, que és de compliment obligat. La CE ha dit públicament que vol condicionar fons de cohesió futurs a un país i fons estructurals futurs a la construcció efectiva de la xarxa bàsica de transports d’interès europeu.

— És a dir, que si l’estat espanyol vol fer estacions de TGV en pobles de pocs habitants, que ho pagui de la seva butxaca, però no amb diners europeus.

— Exacte. Com ha dit sobre el túnel de Canfranc de la travessia central dels Pirineus. Si Madrid vol fer aquest túnel el pot fer, però a càrrec seu, no de les ajudes europees. La CE vol condicionar les inversions i, en el context actual, és molt important que Europa hagi actuat per a intervenir en la política d’infrastructures radial espanyola.

— En qualsevol cas, Madrid no hi està pas obligat, a executar el corredor mediterrani. És una qüestió d’estricta voluntat política?

— Europa ens dóna l’impuls moral i financer perquè els catalans tinguem més força i reivindiquem les inversions al govern espanyol que ens pertoquen. La feina no s’ha acabat. És una victòria moral i, a partir d’aquí, cal fer molt de camí. Catalunya envia 47 diputats a Madrid cada quatre anys.

— Més de la meitat d’aquests 47 diputats voten el que vota el PSOE.

— És cert, però el suport al pressupost espanyol ha de restar condicionat al fet que les obres del corredor mediterrani es facin d’una manera efectiva. I si no es fa el corredor, serà culpa dels catalans, perquè, tot i l’aval financer d’Europa i la força moral que ens ha donat, ens ho haurem
deixat perdre.

— Voleu dir dels polítics catalans que ens representen a Madrid...

— Dels polítics catalans i dels ciutadans que votin polítics que no defensen els interessos de Catalunya a Madrid. Quan votem, som responsables d’allò que votem.

— És a dir, que la pilota no és només a la teulada del futur executiu espanyol?

— No, ara mateix és a mans dels catalans que votem el 20-N i de com gestionem el suport que necessiti Madrid. Cada país és responsable de la seva situació fiscal, dels trens que construeix, de la seva situació econòmica, etc. I, per tant, els catalans ara tenim una victòria moral molt gran. A més a més, l’estat espanyol es troba en una posició d’extrema debilitat, que podem aprofitar. Està molt malament econòmicament i té davant molts anys de crisi econòmica; és al límit de la intervenció.

Entrevista completa a El Temps