L'anàlisi de Jordi Badia

Picant pedra i més pedra, i bé, i amb criteri, i no ha estat possible.  I un final d'infart. Fins a 53 minuts ha durat la segona part del Barça-Sevilla, amb un penal aturat pel porter andalús quan ja pràcticament s'havia acabat el partit. Els jugadors del Nervión han estat prou intel·ligents per posar nerviós a Leo Messi des del punt fatídic, amb l'expulsió de Kanouté per agressió sobre Cesc, una "tangana" i protestes inacabables als jutges de línia. I això que el penal sobre Iniesta era meridianament clar.

El Barça ha tocat, ha jugat, ha creat mil i una ocasions. Peró s'ha trobat davan un Javi Varas, porter del Sevilla, que ha fet el partit de la seva vida, el que mai més, segurament, tornarà a repetir, perquè és materialment impossible fer el que ha fet aquest dissabte.

Malauradament per al Barça, el futbol garrepa, l'antifutbol, s'ha imposat a l'estadi, sobretot en la segona part. El Sevilla ha demostrat un gran mestratge. Cal destacar, per a no treure mèrits a qui utilitza les seves armes, que llevat dels segons finals ho ha fet sense faltes i amb un joc net.

El Barça ha fet una primera part excepcional, però també ha fet un bon partit el Sevilla, tancat a darrere com si d'un catenaccio es tractés. És veritat que Víctor Valdés ha fet una aturada de mèrit quian la pilota entrava per la creueta, i també ho és que els del Nervión amb marxat amb un empat als vestidors gràcies al seu porter Javi Varas, que ha tret dues pilotes que ja entraven, una de Villa i una altra d'Iniesta. La possessió del Barça, escandalosa, del 80 per cent, i és que el Sevilla ha renunciat a la pilota, a la recerca d'uin cop de sort, d'un contraatac miraculós. La primera part ha demostrat que es pot  veure un gran partit de futbol sense que hi hagi gols. Els primers 45 minuts han acabat amb un més que possible penal sobre Andrés Iniesta, poc protestat pels blaugrana, potser acostumats a que les àrbitres no xiulin mai a favor quan la falta és dins l'àrea.