Galeria de fotos (Adrià Costa)

José Zaragoza, a la planta baixa de la seu del PSC, al carrer Nicaragua. Foto: Adrià Costa

José Zaragoza i Alonso (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1961) és secretari d'Organització i Finances del PSC, un càrrec més que rellevant en aquest país. A més a més, assumeix un personatge -més o menys basat en fets reals- d'home dur de l'aparell i conspirador poc donat a la clemència. I ara vol ser diputat a Madrid, mentre intenta que el pròxim congrés del PSC resolgui incògnites importants. Tot plegat, en pocs mesos.

- Vostè és una persona de partit i se'l considera una peça essencial del nucli. Com és que se'n va a ocupar un escó a Madrid?

- Jo sóc una persona compromesa políticament, em vaig afiliar als setze anys quan la unitat socialista, que combina l'esquerra amb el catalanisme. El PSC, després de la derrota, ha de recuperar el seu projecte i, en aquest context, la batalla política a Madrid passarà a primer pla, sens dubte. En els temps difícils s'ha de donar una passa endavant.

- En què canviarà la identitat i la projecció dels socialistes catalans al Congrés la pròxima legislatura?

- Primer de tot, hem d'afrontar les eleccions i obtenir un bon resultat. I, quan veiem l'escenari, ens hi adaptarem. Nosaltres ens presentem a les eleccions per governar i, de fet, hem estat donant suport a un govern progressista a Madrid durant els últims anys. Al llarg d'aquest temps, el govern Zapatero ha invertit a Catalunya gairebé quinze mil milions d'euros, i això són dades. Per contra, el 2003, el mapa dels corredors -pactat per PP i CiU- va excloure l'Eix Mediterrani.

- El cas és que el debat sobre el grup parlamentari propi no s'ha resolt.

- Ara hi ha una proposta, aprovada pel Consell Nacional, que va en la línia proposada per Miquel Iceta i l'esmena Ros-Bustos. Es tracta de tenir veu pròpia i votació diferent dins d'un grup parlamentari comú, com passa a Europa, per exemple. Això ja està inclòs en el programa electoral.

- Vostè sap interpretar enquestes. Quina és la fotografia a dia d'avui?

- La de tot arreu. Els partits que estan governant tenen dificultats perquè la gent té problemes gravíssims, i això és el que marquen les enquestes. El que els electors han de valorar és com s'ha de sortir de la crisi, de forma compartida, com proposem nosaltres, o de forma insolidària, com proposa la dreta. Si guanya la dreta a la crisi econòmica s'hi afegirà la crisi social. Quan el senyor Mas diu que la pobresa és estructural a Catalunya o el senyor Duran diu que no pot dir el que pensa perquè li faria perdre vots o el senyor Rajoy no diu el que farà t'adones que tenen clar el que volen fer, però no ho volen dir.

- Però vostè creu que, com diuen les enquestes, és inevitable una majoria molt àmplia del PP?

- Les enquestes marquen tendències i en aquests moments és evident que el PP ho té tot de cara. Però en tots els àmbits que es pugui comparar Rajoy amb Rubalcaba, Rubalcaba és millor. Per cert, es van confrontar en el debat de l'Estatut i un l'atacava i l'altre el defensava.

- Hi hauria la possibilitat d'una relació semblant a la de la CDU i la CSU alemanyes entre el PSC i el PSOE?

- Al parlament federal alemany els diputats s'agrupen ideològicament i la CDU i la CSU formen part del mateix grup. Una altra cosa són les posicions que mantenen els grups i com es reparteixen la feina. A partir d'aquí, la qüestió és com aconsegueixes que les teves propostes es visualitzin. Quan ets al govern es fa a partir de les decisions i, quan ets a l'oposició, ho has de verbalitzar.

- Veu compatible el seu escó a Madrid amb un lloc a la direcció del PSC?

- El PSC inicia una nova etapa, i ja veurem com es configura tot això. Però, que jo sàpiga, a l'Executiva del PSC hi ha molta gent que té responsabilitats públiques. El Jordi Hereu, per exemple, era alcalde i secretari de Política Municipal.

- Com pot superar el PSC aquesta davallada electoral?

- Jo defenso que el PSC s'ha d'obrir, i les eleccions primàries del Partit Socialista francès són un exemple. Hem de fer que la gent participi de les nostres grans decisions polítiques. A més, a Catalunya, sense el PSC no es pot construir una alternativa i hem de connectar amb el ciutadà. Hem de fer primàries ciutadanes.

- Obertes a tothom?

-Sí.

- El pròxim congrés serà pactat o de confrontació?.

- Jo, com a secretari d'Organització, el que puc dir és que el partit arriba en bones condicions per fer aquest congrés. Hem fet 400 assemblees i no hi ha hagut ni una impugnació.

- Però alguns moviments de base com Congrés des de Baix o Més PSC s'han queixat que el sistema els ha impedit entrar.

- El sistema no impedeix res, és el vot dels militants. No es pot convertir la democràcia en un pecat.

- Pere Navarro és el millor candidat?

- Sóc el secretari d'Organització i he de mantenir la neutralitat. Això ho decidiran els delegats. El que està clar és que el PSC té banqueta.

- Vostè diu que el PSC és l'alternativa. En aquest sentit, vostès han estat governant aquestes dues últimes legislatures amb una coalició de tres partits. Què li semblen els resultats del congrés d'ERC?

- ERC ha fet un gir a la dreta. Continua essent un partit independentista com era abans, però ara ha decidit anar cap a una entesa amb els conservadors. És legítim, però això a nosaltres no ens afecta. Nosaltres hem assumit que vam perdre les eleccions i fins i tot vam contribuir a la investidura d'Artur Mas, amb una sèrie d'acords. Però Mas ha demostrat que és un governant que no té paraula, és una persona que no compleix els seus compromisos polítics.

- Per què és tan difícil fer acords de país?

- Ens podríem entendre si no es fessin retallades en sanitat, d'entrada. Però CiU el que vol són adhesions i ara està sortint el pitjor Mas, el Mas prepotent. Han decidit entendre's amb el PP perquè tenen el mateix plantejament ideològic.

- Per cert, potser vostè sap alguna cosa dels sobresous que es paguen a la Diputació de Barcelona. Motxilles, sembla que en diuen.

- Jo no he estat gestionant mai res a la Diputació, no ha estat la meva responsabilitat. L'únic que sé, perquè ho vaig preguntar, és que, en tot cas, afecta a funcionaris, no pas a càrrecs polítics.