I ELS METGES VAN FER DIANA... (2) |

Quan un professional treballa de debò i ha d’assumir la responsabilitat de la feina mentre veu empitjorar les seves condicions laborals, que ningú li vulgui treure ni mitja paga extraordinària. És el cas del personal docent i sanitari d’aquest país si considerem l’augment de població d’un 25% que hem experimentat durant els últims 10 anys, i és el cas dels treballadors que encara puguin quedar al sector privat, que a cada bugada han anat perdent un llençol de resultes de la brutalitat d’aquesta crisi |
N’hi ha d’altres que, en canvi, poden renunciar tranquil•lament a la totalitat de la paga de Nadal ‘motu proprio’ |

NACIÓ DIGITAL recull que “un diputat cobra entre 3.500 i 4.000 euros bruts per aquesta paga” |


http://www.naciodigital.cat/noticia/35784/govern/sense/paga/extra
|

Posem 4.000 i segurament encara no comptarem tots els complements dels membres de la mesa, cap de l’oposició (que s’absté per possibilitar la investidura del president del govern), presidents i portaveus de cada grup (i subgrup) parlamentari. 4.000 x 135 = 540.000 €. Si hi afegim el 1.800.000 € dels 350 membres i alts càrrecs del govern (mitjana de més de 5.140 € per cap), arribem a la xifra de 2.340.000 €, que multiplicats per 14 pagues ens donen 32.760.000 € anuals

La doctora Maria Teresa Fuentelsaz, delegada de Metges de Catalunya a l’Hospital de Bellvitge, demanava abans-d’ahir “a la Generalitat que doti l'ICS, amb caràcter urgent, dels 77 milions que necessiten per treballar” (“el 0,2% del pressupost de la Generalitat”) davant la “incidència preocupant en la qualitat assistencial que s'ofereix als pacients” |


http://www.ara.cat/societat/ICS-politics-metges-pacients_0_566343482.html
|

I proposava als polítics, a part de rebaixar-se el sou, que fessin una volta pels hospitals públics per veure i viure el panorama, segons recollia Catalunya Informació |

Tothom sap quina feina fa i per què existeix el personal sanitari. Qui sabria dir quina és actualment la raó de ser de les institucions polítiques de l’administració catalana? L’administració cobra per treballar constantment en la millora de les prestacions públiques de tota mena, o com a mínim preservar-les. No pot pas cobrar per desmantellar-les. Aquesta és una. L’altra, estretament lligada a la primera, és que les institucions catalanes naveguen avui a la deriva de la il•legitimitat sense un Estatut validat en referèndum que en defineixi clarament atribucions i sistema de finançament |

Reiterem que no agrairem mai prou als metges d’aquest país que aquesta setmana hagin assenyalat públicament la via correcta per anar sortint del pou de la crisi: reduir despesa pública d’administració innecessària (sovint doblada i contraposada) i, per tant, perfectament prescindible |

Jaumetria

I ELS METGES VAN FER DIANA... |


http://www.naciodigital.cat/noticia/35784/govern/sense/paga/extra
|

Quan van començar a parlar de retallar pressupost en salut, els governants catalans van deixar ben clar que l’usuari no se’n veuria afectat i que el criteri correspondria als metges. Ahir va ser el dia que aquests facultatius van reclamar una setantena de milions (0,2% del pressupost de la Generalitat) perquè la sanitat pública a Catalunya no es deteriori greument. I davant l’anunci de reduir aquest any a la meitat la seva paga extraordinària de Nadal, els professionals mèdics van proposar que, si calia tocar els sous, potser que primer de tot es rebaixessin els dels polítics |
La societat catalana no agrairà mai prou als nostres metges el valor i l’encert de llançar aquest dard que va quedar clavat al bell mig de la diana, i això últim pels punts que numerem a continuació |

1. Els metges fan una feina concreta i necessària, i l’han continuat desenvolupant últimament tot i el sensible empitjorament de les seves condicions de treball a causa d’un més que excepcional increment de la població del país, que ha estat d’un 25% en 10 anys. Els nostres polítics, en canvi (i parlant en general), ningú sap ben bé a què es dediquen: no han estat capaços ni tan sols de culminar una reforma estatutària que va començar l’any 2003, i la crisi política, econòmica i social que avui ens perjudica és únicament i exclusivament responsabilitat seva, conseqüència de la negligència il•limitada que han demostrat a l’hora d’administrar la nostra cosa pública |
De quantes pagues i de quin sou serien mereixedors els nostres metges si vetllessin per la salut dels pacients de la mateixa manera com ho han fet els nostres polítics per la salut de les caixes d’estalvis catalanes? |

2. Deu ser pel que assenyalem al punt anterior que avui mateix s’ha anunciat la renúncia dels alts càrrecs de la Generalitat a la totalitat de la paga de Nadal d’aquest any, aproximadament un 1.800.000 € entre unes 350 persones segons el mateix govern. I mentre redactem aquestes ratlles la nostra ràdio pública anuncia la possibilitat que la mesura es faci extensiva als parlamentaris, més o menys uns 400.000 € més entre els 135 diputades i diputats. (Val a dir que la notòria diferència entre les pagues dels uns i els altres parla per ella mateixa, i més considerant que, avui i aquí, no hi deu haver ningú que opini que els nostres parlamentaris cobren poc. Se suposa a més que tota l’estructura directiva governamental està al servei del Parlament, institució representativa dels ciutadans contribuents i electors) |

3. Coincidint amb aquesta renúncia salarial de la classe política de l’administració catalana (a requeriment dels professionals de la medicina) s’han produït una sèrie de fets que exposem tot seguit perquè, opinem, només fan que corroborar la qüestionabilitat de la feina que fan (o no fan) els nostres governants i parlamentaris |

a) Davant les crítiques de l’administració central per la destrucció d’ocupació conseqüència de les retallades pressupostàries, el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, adduïa ahir que govern i Parlament catalans actuen seguint els dictats de govern i Corts centrals |

b) El mateix portaveu, explicant les mesures acordades per protegir els usuaris de préstecs, pretenia justificar que la Generalitat no es posicioni sobre la dació en pagament argumentant que la legislació hipotecària és competència central |

c) El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha reconegut avui la possibilitat d’establir alguna mena de copagament en la sanitat pública (descartat sempre fins ara, almenys en públic). Segons el conseller, el primer que haurà de fer el govern central que surti del 20N és pronunciar-se sobre aquesta qüestió. Ens pensàvem que primer de tot havia de ser el concert econòmic i/o, en tot cas, aquesta supeditació catalana a la decisió de l’administració central no sembla que s’adigui gaire amb la independència fiscal i financera que implica la filosofia del concert |

d) El president del grup del PSC, Joaquim Nadal, instava avui el president de la Generalitat, Artur Mas, a fer un seguiment del compliment de les resolucions acordades en seu parlamentària. Nadal no ha concretat cap resolució ni tan sols quan el president Mas li ha demanat que ho fes. Posats a concretar, potser la primera resolució parlamentària que, vistes les lletres precedents, convindria analitzar és aquella que, subscrita tant per CiU com per PSC, condemnava la modificació de l’Estatut via resolució del TC per anticonstitucional (art. 152.2 en relació amb el 23.1) i antiestatutària |

5. La conclusió a què arribem ja no pot ser més trista. Com és que a Catalunya hem de finançar i suportar dues administracions parlamentàries (catalana i central) si entre totes dues no sols no han pal•liat mínimament la crisi sinó que encara l’han accentuada més (doble endeutament públic)? Quin sentit té sufragar una administració catalana amb Parlament i tot si no és capaç ni de garantir un Estatut referendat i a més, i/o justament per això mateix, la seva capacitat de decisió és nul•la ja que només actua com una corretja de transmissió de l’administració central? Catalunya ha de persistir en aquesta obsessiva mania de pagar doble administració fins i tot quan la caixa, tradicionalment pròspera, ja s’ha rebentat cedint a l’enorme pressió del deute acumulat i amb les nefastes conseqüències que vivim aquests dies en capítols tan bàsics (la salut és el primer) com ara sanitat pública i farmàcia? Farmàcia i salut pública també perillarien avui si Catalunya només hagués de mantenir l’administració de la Generalitat o bé si, contràriament, ens estalviéssim tot el pressupost d’eleccions, Parlament i estructura de govern d’una administració catalana que (ara ja sense ni Estatut tan sols) funciona com una mera delegació del govern central? |

Jaumetria

Per exemple, acomiadar alguna senyora?