Mas, en una de les intervencions en el llarg debat de política general d'aquesta setmana. Foto: Oriol Campuzano

"Satisfet, molt satisfet", reconeixia amb esma a Nació Digital el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, a les quatre de la tarda als passadissos del Parlament. Després de tres i mitja de votació, l'executiu presidit per Artur Mas ha pogut brandar un full de serveis més que aprovat.

De fet, a cop d'ull, de les prop de mil votacions, un 0,3% han estat contràries als interessos del Govern. I d'aquestes, el pes polític també és relatiu: una estirada d'orelles per la forma de gestionar el PIRMI aquest estiu; i en segon terme, l'imperatiu del plenari perquè porti els pressupostos del 2012 abans del 10 d'octubre a al cambra catalana -una obligació que determina la llei que mai s'ha complert en la recent història parlamentària CiU. Les resolucions que el Govern ha perdut eren del tot previsibles i tenien un comú denominador: les que implicaven nova despesa. No hi ha un euro a la caixa de la Generalitat i, per tant, l'època de les grans obres s'ha acabat.

Les qüestions més espinoses com la reprovació dels consellers d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el conseller d'Interior, Felip Puig, no s'han aprovat gràcies al sudoku parlamentari. Sobretot, l'ajut del PP i a vegades en format d'abstenció  d'ERC, que han estat jugats amb habilitat. Fins i tot, alguna proposta ha estat acordada amb ICV, com l'abstenció de CiU, en favor de la creació d'un estat palestí.

Aclarint les aliances

De fet, el resum de la jornada queda clar. Mas ha aclarit el panorama de futures aliances. I la frontissa que el fa escollir una parella de ball o una altra és nítida. Pel que fa a les qüestions nacionals i identitàries, CiU compta amb ERC i ICV. I en la quimera del concert, especialment amb ERC, amb qui han pactat una consulta prèvia i un sistema insperat en la clau de la caixa,  i també compta amb la complicitat d'ICV mentre PSC i PP veuran a veure-les venir. Pel que fa a la gestió de l'economia i les mesures per l'ocupació, el PP s'ha erigit com la vàlvula de seguretat.

El front catalanista

El front catalanista ha tingut diverses prespectives. CiU ha votat en contra, per definició, de totes de les propostes de resolució de SI. El solidaris han tingut el suport tot sovint dels republicans, i els republicans han compartit moltes resolucions amb la federació nacionalista. De fet, la defensa de la immersió o de la protecció legal de l'aranès CiU,ICV,ERC i SI han format un bloc compacte. El mur s'ha trencat amb una resolució que demanava posar el CAT als cotxes oficials i que fer-ho per part de particulars no sigui considerat delicte. CiU hi ha votat en contra. I ICV,ERC i SI han aprofitat per furgar la ferida. Una ferida que tampoc ha fet sang.

El PSC, per si de cas

De tota manera, CiU no ha trencat del tot ponts amb el PSC i han aprovat conjuntament una resolució per ressuscitar la llei electoral. Algun fet també ha abonat aquesta tesi com el vot dels socialistes contra la reprovació del conseller Boi Ruiz, el PSC diu que ha estat un error. Errors com aquest en política són molt dúctils a l'hora d'interpretar.

El debat de política general, un debat entroncat pel caos generat dijous a l'hora de les votacions, ha acabat bé pel govern d'Artur Mas. La geometria variable ha funcionat, però potser s'ha vist massa trigonometria. El triangle CiU, PP i ERC és difícil de mesurar. De fet, el costat del PP és, de moment, més llarg que el d'ERC.