Aquest dilluns, la comissària d'Educació, Cultura i Multilingüisme, Andrea Vassiliou, i el Secretari General del Consell Europeu, Thorbjorn Jagland, han firmat un acord que insta a la cooperació entre ambdós organismes per "acostar els beneficis de la diversitat lingüística europea als ciutadans" i facilitar una "ciutadania activa en les societats cada vegada més multilingües i diverses d'Europa". "L'habilitat d'entendre i utilitzar diverses llengües ajuda els ciutadans a aconseguir el seu màxim potencial", asseguren en un comunicat conjunt en motiu del Dia Europeu de les Llengües. Però Brussel·les no fomenta la oficialització a la UE de llengües com el català perquè és "una competència 100% estatal".

L'ampliació de les llengües oficials europees, entre les quals no hi ha el català, no forma part d'aquesta política per "acostar els beneficis de la diversitat lingüística europea als ciutadans" perquè, tal i com ha confirmat Dennis Abbot, portaveu de la comissària d'Educació, Cultura i Multilingüisme, això és una competència dels estats membres. Abbot ha indicat que la comissària Vassiliou "reconeix completament la importància de la llengua catalana i les seves tradicions" però no pot suggerir ni encoratjar l'Estat espanyol a que en proposi l'oficialitat a Brussel·les "perquè no és la seva competència".

En aquest sentit, la UE se centra en "promoure el desenvolupament de competències en el major nombre possible de llengües" per "facilitar el respecte mutu i millorar la capacitat per treballar i moure's" dins de les fronteres internes de la Unió. Segons ha precisat Abbot, la Comissió Europea "actualment es gasta 50 milions d'euros cada any en donar suport a projectes arreu d'Europa que promouen l'aprenentatge de llengües i la diversitat lingüística". "Molts d'aquests projectes donen suport específicament a llengües regionals i minoritàries que no estan entre les oficials de la UE", ha afegit el portaveu.

Abbot ha indicat que el Consell d'Europa per les Llengües Regionals i Minoritàries "ajuda a garantir un reconeixement adequat d'aquestes llengües". En aquest sentit, ha afegit que tant la Comissió Europea com l'organisme per les Llengües Regionals i Minoritàries "continuaran treballant plegats" perquè llengües com el català tinguin el reconeixement que "mereixen com una part important de la diversitat lingüística i cultural d'Europa". En cap cas, però, pressionaran directament als Estats per garantir-ne l'oficialitat.

De fet,l'estatus del català a les institucions europees està "protegit per un acord que existeix dins d'Espanya" i que permet que els catalans "puguin escriure a les institucions europees en la seva llengua materna i ser contestats amb la mateixa". "Aquest és un dels principals beneficis pràctics de ser una llengua oficial, així que en aquest sentit, el català gaudeix del mateix estatus", diu Abbot. Els eurodiputats catalans van demanar recentment a Madrid que proposés l'oficialitat total del català a Brussel·les coincidint amb l'adhesió de Croàcia, però el govern espanyol s'hi ha negat.