Barack Obama. Foto: Reuters/ACN

El president dels Estats Units, Barack Obama, va reafirmar el compromís dels seu país amb Israel hores després d’adreçar el ple de la 66a sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York: "Els vincles entre els Estats Units i Israel són irrompibles [...] i el compromís americà amb la seguretat israeliana és més fort que mai". D’aquesta manera, Obama deixava constància del seu suport a Israel poc després d’assegurar que els Estats Units vetarien la candidatura de Palestina a les Nacions Unides.



"Nosaltres hem deixat clar que ens oposaríem a qualsevol acció al Consell de Seguretat de l’ONU i, si cal, utilitzarem el dret de veto", va dir l’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca.



El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va respondre a les càlides paraules del seu aliat americà, dient que el president dels Estats Units mereixia "una medalla a l’honor", segellant el que semblava una declaració d’amor etern entre dos països que han escrit junts diversos capítols de la història contemporània recent.



Malgrat el veto assegurat dels EUA, el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmoud Abbas, va presentar divendres una carta al Secretari General de l’ONU  per sotmetre a votació del Consell de Seguretat la candidatura de Palestina, tema que es debatrà dilluns.


Negociacions directes, l’únic camí

Obama va deixar clar, davant de l’Assemblea General de l’ONU, que la creació de l’Estat palestí només podia tenir lloc a través de negociacions directes amb Israel.

"No hi ha cap drecera per posar punt i final a aquest conflicte que ha durat dècades. El camí cap a la pau és difícil", va dir el president dels Estats Units. "La pau no s’aconseguirà a través de resolucions a les Nacions Unides [...] El final són els israelians i els palestins -no nosaltres- qui ha d’arribar a un acord entre els elements que els divideixen", va sentenciar Obama. El líder palestí va abaixar la mirada i es va tapar la cara amb les mans mentre els seus companys de delegació miraven amb tristesa l’home que s’adreçava al ple de l’Assemblea, ara de 193 membres.


Les paraules d’Obama en aquesta 66a sessió van tenir una rebuda ben diferent a la càlida acollida que va tenir el seu parlament de l’any passat, quan va dir que esperava que aquest any Palestina pogués seure a la Cambra com un estat de ple dret, convivint en pau amb Israel. Aquesta vegada el ple de l’Assemblea General no va esclatar amb aplaudiments. Els delegats israelians escoltaven el seu aliat amb atenció.



"Només ho aconseguirem si podem convèncer les dues parts perquè s’asseguin a negociar i intentin entendre les esperances i les pors de cadascuna d’elles. Aquest
és el projecte al qual es compromet els Estats Units", va sentenciar el president mentre preparava el terreny per a més anys de negociacions fallides entre israelians
i palestins.



La Primavera Àrab i Palestina



Obama va parlar extensament de la Primavera Àrab i del suport incondicional del seu país als homes i dones, de totes les religions i procedències, que s’alcen en defensa del "dret universal" a la llibertat, la justícia i la democràcia. "Aquells ciutadans representaven la força moral pacífica que ha il·luminat el món de Delhi a Varsòvia, passant per Selma i Sud-Àfrica. Llavors vam saber que el canvi havia arribat a Egipte i al món Àrab".



Els líders palestins, asseguts a l’esquerra de la sala convertida en el focus d’atenció internacional, miraven amb incredulitat l’home que defensava el dret de tots els pobles del món a desencadenar-se de règims autoritaris i traçar el propi camí cap a la llibertat.



Mentre el president dels Estats Units defensava la creació d’un Estat palestí –fruit de negociacions directes amb Israel– "sense límits en els seus horitzons", recordava la inseguretat i amenaces a què Israel està sotmès en una regió amb pocs amics. "Els fills d’Israel creixen sabent que als nens dels altres país de la regió els ensenyen a odiar-los".



Hanan Ashrawi, un oficial palestí, va acusar Obama de ser selectiu en la defensa de la llibertat i el dret a l’autodeterminació. "Quan són els palestins qui són víctimes d’una ocupació militar repressiva, aquests principis no serveixen. Només són bons quan els àrabs es rebel·len en contra del seu propi règim opressiu", va sentenciar Ashrawi.



Estatus d’estat observador



Un dels principals aliats europeus d’Obama, el president francès Nicolas Sarkozy, va reconèixer el fracàs dels països pccidentals com a mediadors del conflicte a l’Orient Mitjà. "Ja no podem esperar més! El mètode utilitzat fins ara ha fracassat", va puntualitzar el president francès. "Posem punt i final als debats interminables sobre els paràmetres i comencem a negociar", va concloure Sarkozy.



El líder europeu va suggerir l’estatus d’"estat observador" per a Palestina a l’Assemblea General, una condició intermèdia per a un poble que aspira al ple reconeixement a la màxima institució de representació de les nacions sobiranes. No obstant això, aquest estatus, que actualment ostenta el Vaticà, permetria al poble àrab formar part de l’òrgan més gran de les Nacions Unides i poder expressar la seva opinió sobre els temes de debat, encara que no podria prendre part en les votacions de resolucions sotmeses a la voluntat dels 193 membres. Aquesta condició, però, permetria, a Palestina, recórrer al Tribunal Penal Internacional, fet que podria empitjorar, encara més, les relacions d’aquest poble amb el veí Israel. Si Palestina finalment opta per a aquesta opció, hauria d’aconseguir el suport de dos terços dels 193 estats membres, fet que sembla gairebé garantit a un poble amb àmplies simpaties a la cambra de representació de les nacions sobiranes.


Per traçar el camí cap al ple reconeixement del poble palestí a les Nacions Unides, el líder francès va proposar un full de ruta màgic de dotze mesos que acabaria amb un acord entre el poble jueu i l’àrab, i amb la creació de l’esperat Estat palestí, posant punt i final –amb només un any- a un conflicte que fa més de sis dècades que dura. "Un mes per reprendre les negociacions, sis mesos per arribar a un acord en matèria de fronteres i seguretat, i un any per arribar a un acord final". Amb aquesta proposta, el líder francès es va desmarcar del seu homòleg americà i va reconèixer un fet àmpliament posat sobre la taula pel poble palestí: els 20 anys de negociacions trencades constantment per la construcció d’assentaments a Cisjordània, atacs militars a aquesta zona o a Gaza, o bombardejos de Hamas han demostrat el fracàs dels Estats Units i els seus aliats Occidentals com a mediadors del conflicte a l’Orient Mitjà.



Hores abans que Abbas presentés la candidatura per esdevenir membre de ple dret de les Nacions Unides, l’anunciat veto americà comprometia els Estats Units davant d’un escenari internacional favorable a les aspiracions del poble palestí. Les conseqüències d’aquest gest americà són imprevisibles en un moment d’inestabilitat política al món Àrab. No obstant, una cosa sí que és clara: el veto americà a la candidatura palestina debilitarà, i fins i tot posarà en entredit, la imatge d’Obama com a defensor incondicional dels pobles que s’alcen per aconseguir la llibertat, la justícia i la democràcia que garanteix la Carta de les Nacions Unides.



Ara és el president Abbas qui ha de moure fitxa i posicionar-se en aquest escenari enrevessat que conformen les relacions internacionals en un món en què, tal com va
assenyalar el president Obama, ja no hi ha lloc per a règims autoritaris que neguin els drets humans.