La llàstima és q no van exterminar fins l'ultima rata jueva a Babilònia els assiris, o després els romans....quan deixes la feina a mitges és el q passa després!

Del tot d'acord amb q ja n'hi ha prou de riure les gràcies a una colla de terroristes que no foten més q nosa!

Palestina podia haver tingut un Estat el 1948-1949, quan es firma l'armistici entre Israel i els països àrabs que havien intentat destruir el nounat Estat d'Israel. No ho van aprofitar, ni llavors, el 1950, ni el 1951, ni.... fins 1967. Entre 1948 i 1967, el nivell de vida dels israelians arriba a estàndards occidentals, mentre els palestins, sota "protecció" àrab malviuen en la misèria. Aquell 1967, de nou els seus amics àrabs, amb Nàsser al davant, tornen a intentar "llançar els jueus al mar". I tornen a perdre, amb l'agreujant que en aquest cop Israel ocupa la resta de territori, el Sinaí i el Alts del Golan. El 1979, el reconeixement egipci d'Israel obté la recompensa del Sinaí, però la resta de territoris àrabs, per què no segueixen aquest camí i reconeixen Israel a canvi de territoris? El 2005 Ariel Sharon obliga els colons a deixar Gaza. I què fa Hamàs? A més de no reconèixer Israel, es dedica a llança míssils dia si, dia també, a Israel. De què li serví, a Israel, desocupar Gaza, si l'Estat palestí instal·lat allà serveix per agredir-lo contínuament. Israel ha d'abandonar Cisjordània i els Alts dels Golan. D'acord. I els àrabs no ha de reconèixer el dret d'Israel a viure en unes fronteres segures? És com l'ou i la gallina. Seguretat a canvi de territoris. Qui comença? Qui fa el primer pas? Quin dóna garanties a Israel que des de Cisjordània no s'atacarà Israel? Aquesta és la pregunta!

Intent fallit: negar l'antisemitisme referint-se al fet que hi ha diversos pobles semites. L'antisemistisme és l'odi als jueus, no als semites en general. Així s'ha entès sempre. D'antisemitisme n'hi ha de molts tipus. I entre els àrabs també n'hi ha...
No he dit que siguis nazi, només dic que fas servir la mateixa argumentació.
Quan es diu que hom s'inventa no sé què és evident que hi ha una voluntat de deslegitimar una determinada posició. En aquest cas, això de "a mida" i tota la pesca va en la línia de deslegitimar el poble jueu i els seus drets respecte a la Terra d'Israel.
Quant a la resta, poc a dir-hi. El teu problema, que fas nostre, no és que no t'agradin els jueus, és tota una altra cosa. Els problemes actuals són culpa dels jueus: amb aquesta afirmació queda tot dit. També van ser acusats de ser la causa de la pesta negra, de les revolucions nacionals, del socialisme, de la crisi econòmica, de matar a déu. El greu és que aquestes argumentacions han anat sempre acompanyades per massacres de jueus. I ara hi tornes. Sembla mentida que encara hi hagi aquest tipus d'arguments pel món.
I ja ho veus, he deixat de ser anònim. Ara sóc l'Eloi.

Els semites són un conjunt humà format per nombrosos pobles i cultures estesos des de l'antiguitat en un gran territori del Pròxim i Mig Orient i al nord de la Península Aràbiga, que van desenvolupar importants civilitzacions.

El terme "semita" va ser utilitzat per primera vegada cap a finals del segle XVIII, per a referir-se a pobles citats en la Bíblia descendents de Sem, fill primogènit de Noè. En el llibre del Gènesi, a la narració del diluvi, s'hi pot trobar la genealogia a la taula dels pobles on es fa referència als "semites". Des de llavors, el terme "semita" fa referència als pobles de llengua semítica.

Per cert, amic "anòmin": Els antics pobles de parla semítica inclouen els habitants d'Aram, Assíria, Babilònia, Canaan (inclosos els hebreus) i Fenícia. Les poblacions actuals que tenen llengües semítiques inclouen els àrabs, els jueus, els etíops i els arameus (comunitats del Líban i nord de L'Iraq). La semblança entre els pobles semites és sobretot d'origen lingüístic i cultural, i no es pot parlar d'una "raça" semita. (Veuràs que ser "semita" no es privilegi dels teus amics jueus!)

Anónim, de entrada jo dono el meu nom, tu no. No m'agraden els jueus, gens ni mica i, no per aixó m'has de titllar de nazi. Tampoc m'agraden els xinesos o els americans i això, no es ser nazi, es tenir una determinada idea. No nego la existència d'aquest poble en cap moment, l'ùnic que dic es que es van muntar una "negoci" a la seva mida (religió, idees, pais...) i si, em reafermo en que els mals ecomomics d'avui en dia i des de força temps enerera es culpa del lobby jueu. I si, soc antisionista, que pasa, que tothom els ha de riure les gràcies si no vol ser titllat de nazi?

rasques i surt l'antisemita. En el naixement del sionisme politic, hi ha veus que, davant la imperiosa i urgent necessitat per als jueus de tenir un lloc on refugiar-se (era l'època dels progroms), van plantejar la possibilitat d'acceptar qualsevol territori, amb caràcter provisional. Es va contemplar la possibilitat d'Argentina o la d'Uganda. Això va ser desestimat, lògicament, per raons òbvies: l'Estat dels jueus havia de tornar a erigir-se en el seu lloc històric, la Terra d'Israel. A altres llocs, no hi pintaven res.(Per cert, la Terra d'Israel, Israel, surt esmentada àmpliament en textos històrics molt i molt antics).
L'Eloi ja no pot més, com que no pot argumentar seriosament, comença amb els temes propis de l'antisemitisme: nega l'existència del poble jueu ("tot és inventat", seria el resum de la posició de l'Eloi); i llença una acusació genèrica als jueus de moure els fils de l'especulació i la crisi al món. Bé no cal afegir-hi res més.
L'Eloi, ben retradet ha quedat, quan fa servir l'argumentació típica dels nazis i antisemites diversos.

"La pau no vindrà a través de comunicats i resolucions a les Nacions Unides", diu Obama. Quina barra!

A la vista de les postures tan enfrontades que s'han desfermat aquí arran d'aquesta notícia, entre gent que no hi tenim cap interès directe, sinó que defensem una o altra postura sobretot des de postulasts ideològics, queda clar que, si no és l'ONU la que ho imposa, no hi haurà solució possible.

Partició ara mateix! Creació de l'Estat àrab com més aviat millor, amb les fronteres del 67. Jerusalem, ciutat internacional sota vigilància de l'ONU.

Només veure la cara d'aquest fill de puta del Netanhayu ja em venen basques!

El fet de que els jueus no tenien gens clar que alló fos la seva terra queda reflectit quan, a finals del segle XIX optaven per crear el seu "pais" a l'Argentina. Que potser l'Argentina també era la "terra promesa pel seu déu"? ES van muntar una religió a mida, un pais a mida i una societat a mida que, desgraciadament, es la que ara belluga els fils de l'especulació i de la crisi al món.

"Palestina" és el nom que van posar els romans (Siria Palestina) després de les revoltes jueves del 135 EC. Van canviar el nom de Jerusalem per Aelia Capitolina i van prohibir els jueus de viure-hi. I van canviar el nom al país i van escollir un nom que feia referència un poble antic, d'origen incert, que s'havia instal·lat a part de les costes de l'actual Israel i que s'havia enfrontat amb els jueus (els filisteus).
"Palestina" només designava un territori, no cap poble ni res. De fet, els àrabs, fins entrat la dècada dels 60s, no van començar a considerar-se "palestins". Fins aleshores, els únics palestins eren els jueus d'aquella part del món. És més, els àrabs deien que això de "Palestina" era un invent sionista per dividir els àrabs. El Jerusalem Post portava per nom "Palestina Post".
A mitjans dels 60s, un àrab d'Egipte, que s'havia fet famós lluitant contra els jueus el 48 (per llençar-los al mar) va estar al capdavant de la creació de l'Organització per l'Alliberament de Palestina. Arafat, el 1964, volia alliberar Palestina, això és, eliminar Israel. Els jueus, que havien aconseguit controlar una part del seu territori històric, s'hi negaven. "Mai més" els jueus seran exterminats i Massada no tornarà a caure. Per tant, menys creure en mites, que això de Palestina com a "país" àrab és una gran enredada.
Per cert, la majoria dels àrabs de Palestina són descendents dels àrabs que hi van arribar quan els jueus van començar a desenvolupar el país, a partir de finals del XIX. I, finalment, des que hi ha censos de població oficials (mitjans del XIX), a Jerusalem hi ha una majoria jueva.

Aquella terra es diu Palestina, no Israel. Analista, la teva explicació es lleugerament maniquea. S'ha d'estudiar més en profunditat el que va passar des dels inicis (quan els britànics es van acollonir davant l'arribada massiva de jueus) fins el dia 14 de maig de 1948 en que el terrotista Ben Gurion va proclamar l'estat d'Israel pel seu compte i els britànics se'n van anar deixant-ho tot emmerdat.

Tots aquests paisos arabs solidaris tenen molt de lloc per a crear un estat palesti a la seva frontera, que els facin alla, no pas a la terra que pertany a Israel.

Al Manel2012.

L'analogia que fas entre els àrabs i els jueus amb els espanyols i els catalans no és satisfactòria.
Mira't-ho d'una altra manera.
Els catalans finalment aconsegueixen un estat a la seva pàtria històrica i els ocupants espanyols, que tenen quasi tota la península ibèrica, hi lluiten en contra.
Els catalans accepten, però, partir-se el territori de Catalunya perquè un grup d'espanyols pugui tenir un altre segon estat espanyol a la península ibèrica.
Els catalans acceptaríem un estat castellà a mitja Catalunya, havent de dividir la nostra capital històrica (Barcelona) i havent de cedir Girona i Ripoll als espanyols?
Els jueus, de moment, van acceptar el Pla de Partició i accepten la constitució d'un segon estat àrab damunt del què havia estat Palestina (el primer és Jordània). El que demanen és que els àrabs acceptin el dret dels jueus a tenir el seu estat damunt de la terra d'Israel. I a viure tranquils i segurs. Sàpigues que la solució passa per l'acceptació de la Resolució 242 de 1967. Els israelians l'accepten, però els àrabs no.

Al Manel2012.

L'analogia que fas entre els àrabs i els jueus amb els espanyols i els catalans no és satisfactòria.
Mira't-ho d'una altra manera.
Els catalans finalment aconsegueixen un estat a la seva pàtria històrica i els ocupants espanyols, que tenen quasi tota la península ibèrica, hi lluiten en contra.
Els catalans accepten, però, partir-se el territori de Catalunya perquè un grup d'espanyols pugui tenir un altre segon estat espanyol a la península ibèrica.
Els catalans acceptaríem un estat castellà a mitja Catalunya, havent de dividir la nostra capital històrica (Barcelona) i havent de cedir Girona i Ripoll als espanyols?
Els jueus, de moment, van acceptar el Pla de Partició i accepten la constitució d'un segon estat àrab damunt del què havia estat Palestina (el primer és Jordània). El que demanen és que els àrabs acceptin el dret dels jueus a tenir el seu estat damunt de la terra d'Israel. I a viure tranquils i segurs. Sàpigues que la solució passa per l'acceptació de la Resolució 242 de 1967. Els israelians l'accepten, però els àrabs no.

Amics de la senyora Rahola tots?
Després defensereu la independència de Catalunya? Botiflers!!
Pq els àrabs q vivien alli havien de reconeixer l'estat d'Israel el 1948?
No seria el mateix q si els españols q viuen a Catalunya volguessin un estat pròpi dins Catalunya i els l'haguéssim de donar pq ho diu la ONU? Més o menys com tot el merder de Kosovo i Sèrbia...

No siguem rucs, palestina té dret a ser un estat, com Catalunya, i prou, a qui coi hem de demanr permís, als ocupants?
És el club de la comèdia això??

Almenys tot això haurà servit per deixar més retratat encara el carallot de l'Obama!!

Bah home bah!!

EL TERRORISMO CONTRA MUJERES Y NIÑOS NO DEBE SER RECOMPENSADO.

La Palestina britànica es va partir en 2 estats i aquests ja existeixen: Israel i Jordania. No veig el problema. Que els palestins s'indignin amb Abdul·là de Jordania i conquereixin el seu estat a aquell sàtrapa.

Per altra banda recomanaria als senyors de les Flotilles (Tapial i Arau) ara que Hamàs ha prohibit fumar a tota la Franja de Gaza que corrin a fletar una 'golondrina' plena de Marlboro, Winston i Camel Made in USA.