Per Puig, «a vegades hi ha uns col·lectius d'una procedència determinada que tenen tendència a caure en determinats àmbits delictius».; Foto: ACN

El conseller d'Interior, Felip Puig, considera erroni relacionar immigració i delinqüència, però sí que demana explicar "sense hipocresia" que "a vegades hi ha uns col·lectius d'una procedència determinada que tenen tendència a caure en determinats àmbits delictius i s'organitzen en clans", posant com a exemple les bandes de peruans que actuen a les autopistes o els lladres de coure romanesos. En una entrevista amb l'ACN, assegura que alguns estrangers "interpreten malament el nostre sistema de llibertats i n'abusen". En aquests casos aposta per ser "molt contundents i dissuasius" i advoca per aplicar mesures, com fer-los complir part de la pena al país d'origen.

Puig, subratllant d'entrada que "la delinqüència no té ni raça, ni religió, ni color de pell" i que els Mossos no tenen res a veure amb suposades guies internes farcides d'expressions xenòfobes, demana que no s'amagui una realitat: "La meitat dels presos de les nostres instal·lacions penitenciàries a Catalunya no són de nacionalitat espanyola." "Això vol dir que la immigració és un fenomen que s'ha de relacionar amb la delinqüència?", es pregunta, "no, no és cert".

Però també és cert que hi ha "determinats col·lectius de determinats orígens, que provenen d'un altre sistema de valors i d'una altra cultura i tenen unes altres referències legislatives i policials, i quan arriben a un país on la llibertat, la democràcia, la convivència, la tolerància, formen part del nostre sistema de valors, abusen".

Puig ha parlat obertament d'un tema incòmode durant l'entrevista i ha afirmat que "hi ha una certa tendència, d'alguns col·lectius, que acaben organitzant-se per ètnies o per clans, com els peruans a les autopistes, o determinats col·lectius romanesos en el robatori de coure, o de sud-americans en bandes urbanes de petita delinqüència al carrer". Immediatament després, avisa que sempre és un error establir una correlació entre nacionalitat i delinqüència, però fa una reflexió sobre les diferències existents entre el marc legal de la societat catalana i el marc legal d'alguns dels països d'on provenen molts nouvinguts. "Entre les diferents cultures que vénen a conviure a Catalunya hi ha col·lectius que, en ocasions, interpreten malament aquest nivell de llibertat amb què ens hem dotat i que forma part de la nostra pròpia organització social i cívica", assegura.

"I cal explicar sense hipocresia que sí, que a vegades, hi ha uns col·lectius d'una procedència determinada que tenen tendència a caure en determinats actes delictius que s'organitzen en clans, com els dos grups, bàsicament integrats per peruans, que hem aconseguit desmantellar recentment i que actuaven a l'AP7", demana.

Davant d'aquest context, Puig advoca per una policia que actuï "amb tota la contundència" davant tots els que vulnerin la llei, "amb independència de la seva procedència". Puig s'ha mostrat partidari de cuidar més els atestats policials, i col·laborar amb la policia estatal, "per poder formular expedients d'expulsió en els casos dels detinguts sense papers".

"També es pot treballar amb els estaments judicials perquè commutin una part de la pena pel compliment d'aquesta en els seus països d'origen", ha explicat, en el mateix sentit que el director general dels Serveis Penitenciaris, Ramon Parés.