Als neocons catalanistes només els-hi desitjo que siguin feliços TOTA LA SEVA VIDA amb un contracte laboral cada setmana i robant al metro per menjar. Contents i enganyats.Tornarem,espero una nova versió de la lluita de classes.

para OSCAR CRUSATS, de segur que tu ets dels que cobren sense mareixo per aixo et queixes

Els tripas s'horroritzen per que es revisi qui cobra indegudament, per què serà?

Toni Strubell
Problema PIRMI: Catalunya amb 7 milions habs té 130M a distribuir i Euskadi amb 2,5 milions habs te 400M euros!

I jo afegeixo, deu ser cosa de l'espoli, com que Andalusia tingui el triple de perceptors de la llei de dependència o més pensionistres i minusvàlids que població activa.

Contra el frau, contra Capdevila
Anònim, 26/08/2011 a les 12:30

Potser t'interessa saber que molts alts funcionaris de Benestar i Familia son "Cleries's Boys" que s'han dedicat els darrers anys a ficar en un calaix totes les denúncies d'irregularitats i frau que els arribaven dels treballadors socials esperant que vingués el "Boss".
Per desgràcia el que s'acusa tant (i amb raó) a PSC i ICV de col·locar funcionaris amb carnet a les administracions que controlen, també es aplicable a CiU (i molt més a Unió).
23 anys col·locant als seus son molts (anys i funcionaris).

El PIRMI que el pagui el govern espanyol que és qui té competència en inmigració, han deixat que Catalunya s'inundes d'inmigrants que no tenen ni un euro i només demanen, doncs ara que ho paguin ells.

Si volen que Catalunya pagui el PIRMI que li donin competències en inmigració i ja ho arreglarem.

Ahir vam poder veure al TN de TV3 una dona que cobrava el PIRMI, era jove, en plenes facultats físiques i mentals. Cal donar-li un sou a canvi de no res? En cas de què realment no trobi feina, no seria millor anar a l'arrel del problema? I no és altra que aquí ja no hi ha feina per a tothom, no hi cap ni un sol immigrant més. Per altra banda si realment no hi ha cap més remei que donar-li un sou, hauria de ser a canvi d'alguna cosa , com a mínim 4 hores al dia fent tasques pel bé de la comunitat.

El 20N hi ha eleccions. Una oportunitat magnífica per votar a qui, encara, no ha tingut responsabilitats de govern de l'Estat i pugui arreglar el gravissim problema de la immigració.

Esto es el chocolate del lor. LA Gene se ha gastado mas en encontrar estos fraudes que lo que ahorrara.

El fraude fiscal que hay que perseguir es el GRANDE, los SICAV, las grandes empresas, constructoras, promotoras,etc. Pero con ese no se atrecven a pesar que daria suficiente para evitar los recortes.

El paradigma PIRMI: la reassignació
XAVIER ROIG

Podem dir que aquesta crisi, que va començar amb els bancs nord-americans com a detonador, és la crisi del deute sobirà. Recapitulem: els governs occidentals han gastat molt més del que recaptaven. Ho han pogut fer endeutant-se. Els bancs i els particulars (tots aquells que compren bons de països) van confiar que el deute dels estats occidentals tenia garantia total. La fallida de Grècia ha demostrat que no era així. El problema és de concepte: els bons que emeten els governs (" con garantía del estado ", com deia la publicitat de fa uns anys) ja no tenen garantia absoluta. I com que molts governs han actuat inconscientment, ara els mercats (que inclouen l' especuladora senyora Pepeta que té els estalvis a l'oficina de la caixa d'estalvis de davant la parada del peix) desconfien dels governs. De tots.

Gasten molt els estats? Agafin els països desenvolupats i veuran que el percentatge d'intervenció pública en el PIB oscil·la entre el 40% i el 50%. De tot el que es belluga en diners al cap de l'any, les administracions públiques en controlen, directament o indirectament, gairebé la meitat. Per tant, els que demanen més intervenció de l'estat mostren una desinformació evident... o són enyoradissos del Mur de Berlín. La realitat és que la crisi ha demostrat dos fets: primer, els governs no han de gastar més del que recapten; segon, han d'administrar millor els diners del contribuent. Conclusió: els recursos de l'estat del benestar han de ser només per a qui els necessita.

Aquestes setmanes estem vivint una clara demostració que aquest país posseeix unes proporcions exagerades de capsigranys i de malintencionats. Arran de l'afer PIRMI hem pogut observar la imatge de tres diputades -representants dels partits del govern que ha portat la Generalitat a la fallida- registrant la sol·licitud per celebrar una sessió de demagògia parlamentària. També han estat insultants les intervencions dels líders sindicals (per cert, potser haurien de justificar davant del contribuent en què es gasten els centenars de milions que, en plena crisi, els dóna cada any l'Estat). Tot amanit per una interessantíssima "informació", per anomenar-la d'alguna manera, que sobre el PIRMI han ofert TV3 i Catalunya Ràdio. Podríem concloure que s'han creat unes camarilles conservadores a les quals, hem de suposar, els va l'ambient de disbauxa i descontrol.

El cas és que hem construït un estat del benestar que no és que sigui molt o poc generós (cadascú en té una opinió), sinó que està mal administrat. Ara toca fer la ingrata i sofisticada tasca d'especificar exactament qui té dret, i qui no, a determinades prestacions. Per exemple: no hauria de tenir-hi dret jo, ja que a casa només paguem per la matrícula universitària del nostre fill la quantitat de mil euros l'any. Ni hauria de tenir dret a un col·legi públic gratuït gent que, després, es pot comprar un iPad; o que pot anar de cap de setmana a Praga -per molt low cost que sigui-. Ni tampoc té dret a l'estat del benestar el que abusa de la sanitat pública, o que acut a urgències quan no fa falta. Ni tampoc el que pretén que la festa del poble sigui de franc.

Però tenen dret a l'estat del benestar aquells que reclamen una matrícula universitària i una residència d'estudiants subvencionades perquè, altrament, no podrien estudiar. I les vídues, que cobren una misèria. I els ancians i discapacitats que no tenen on anar. I els aturats de més de cinquanta anys que tenen una paga ridícula i difícil col·locació. I determinada població que no té recursos per pagar-se una sanitat decent; o molta classe mitjana que no pot pagar determinada operació costosa. I tots aquests, atenció, no han de rebre pas un servei mediocre, sinó com la resta.

L'estat del benestar ha de ser per a qui el necessita i quan el necessita. No per a tothom i a tothora. Cal "prendre-li" prestacions a qui se les pot pagar. O que no les necessita en aquell moment. Aquest és el canvi de paradigma que hem d'aconseguir. Fins ara, el nostre estat del benestar ha intentat reparar les frustracions tardofranquistes. Una festa mediocre i universalista, de mentalitat Rosa "Insensat" i progressisme del PSUC. I que s'ha costejat amb càrrec un menyspreat contribuent. Tot això s'ha d'acabar per una raó simple: hi ha gent que té necessitats i altres que no. I per a aquell que pugui i tingui capacitats suficients, l'estat no ha de fer res. Que s'espavili. Però per al que no hi arriba cal donar-ho tot. Que hi hagi frívols als quals importi un rave la viabilitat del nostre model de societat del benestar, forma part dels estàndards democràtics. Ara, que massa d'ells es localitzin al Parlament d'un país, com succeirà avui a la Ciutadella, ja és una altra cosa.

L'anònim de les 12:42 que ha dit que a l'Strubell li faltava dir que a Catalunya el que sobrava és el 99,9% de la immigració tant espanyola com la de fora, està totalment equivocat. En tot cas sobra el 100 % conjuntament amb els pijoprogres com tu que no voleu mirar més enllà del vostre nas. Així que, qui potser ha de pensar abans d'escriure deus ser tu.

Ara que els partits no-nacionalistes espanyols s'han tornat raros i volen reformar la seva Constitució, aprofitem l'esquerda per a ficar el límit de solidaritat que han de suportar les "CCAA" amb el conjunt de l'Estaat. Hauria d'èsser com a màxim el 4 o 5% del PIB de les Nacions Solidaries de les Espanyes, com es fa a la República Federal d'Alemanya. Algú s'hi apunta. Hem d'aprofitar les avinenteses que donen els espanyols mentre no aconseguim la lliberació i emancipació nacionals catalanes. Per l'Strubell li dirè que si els eùskars tenen tants quartos per distribuïr és com a consequència que ells no van perdre els furs i la sobirania fiscal com nosaltres els catalans.

Crec que és un honor per a Catalunya tenir kamerades governants tant eficaços com En Mena i Cleries. Disciplina, rigor i ordre carolingis. Així anem bé. Només manca tenir sentiment de Nació com a Baviera. Katalonien über alles, úber alles in der welt.

A Catalunya, un 10 % del PIB, és a dir de la nostra riquesa se l'emporta Espanya. Si en disposéssim, potser no aniríem tan justos de diners i pressupostos. Anònim de les 12:42: primer pensa i després escriu.

A l'Strubell l'hi ha faltat dir que el que sobra a Catalunya és el 99,9 % d'inmigració. Tant de l'espanyola com de la de fora.

http://stopimmigracio.blogspot.com/

...l'ha feta Toni Strubell al Twitter:

"El problema del PIRMI és que a Catalunya som 7,5 milions hab. i tenim 130MEUR per repartir. Al País Basc són 2 milions i en tenen 400MEUR"

La meva enhorabona als consellers. Ara bé, si hi havia frau és perquè hi havia negligència. La sortosament ex-consellera Capdevila hauria de donar explicacions als ciutadans que hem estat finançant aquesta estafa.

Ja era hora que fessin neteja de penques i de barruts que
s´aprofitaven del nostre sistema de prestacions socials.
Demanaria que en endavant els sistemes d´accés al Pirmi
fossin més exigents i estrictes perquèque no si tornessin a colar tota la potulada.

Aquests "governants" provincials només tenen poder per controlar els pobres i es pensen que són els amos. Perfecte si controlen el frau. Però ara hauríen de controlar el frau dels rics, el caler negre, fer que els rics també contribueixin, anar a Madrid a reclamar els calers que ens roben, etc. Però només s'atreveixen amb els pobres i els més febles. Em sembla que d'això se'n diu ser un cagat. Crec que és això, la mare que els va parir deu estar ben orugllosa d'haver parit uns fills que són uns cagats.

A mi no em dona la gana que amb els meus impostos es paguin rendes a 9.000 persones magrebines, al fill d'un milionari, als que paguen mòbils, canal plus u autopistes europees u al imàn de Lleida. Les estic passant putes per sobreviure i potser que diguem: "PROU" i fa moltíssims anys que pago. Ahir vaig veure a la TV un noiet marroquí de 20 anyets cobrant... tinc fills que treballant no arriben ni a 600 euros. Potser que ens ho fem mirar, potser que la solidaritat comenci per nosaltres mateixos. I, si no poden viure que fotin el camp!!!

Prou d'almoines. Qui vingui a Catalunya que sigui per treballar i per integrar-se, no a viure a costelles nostres. Qui no compleixi aquests dos requisits, cap al seu país d'origin. S'ha d'acabar tanta pijoprogressia. I pensar que jo era d'esquerres ! Tanta deixadesa, al final, em fa donar la raó als conservadors en aquest àmbit.