Doncs els castellans no és pas que siguin gaire valents, tampoc. Deuen ser tigres de paper, si és que encara no han liquidat el gosset que dius que ets. Encara hi som i per molts anys.

Ara no? ara ens apuntem a l'independentisme de darrera hora. No deia el mateix el Sr.Pujol quand amb els vots del seu partit es va fer president d'Espanya al Sr. J.M Aznar. Va home va, que ja ens afeitem mestre!!

Els catalans erem llops, ara som gossets d'aquests minúsculs que porden i no fan res.

Aquesta feina l'ha feta el castellanisme des de Catalunya, no som militaristes, sóm pacifistes, de bon rotllo, tolerants... solidaris...

I no fem tronar i ploure a les Castelles.

No us en fieu del nostre aprenent de Churchill autonomista. S'apunta al carro del canvi perquè no vol passar a la història com un lider regional cagat. Podria haver aixecat la moral dels catalans durant 23 anys i no va fer més que autocomplaure's i enviar a pastar fang els que li feien ombra, dir bestieses com "som el motor d'Europa", "som 6 milions" i altres bajanades absurdes per l'estil. En Mitterrand li va donar la legió d'honor només perquè feia bondat i no tocava els pebrots amb el tema del sobiranisme. És una vergonya havet tingut aquest paio i tota la seva colla de governants; no és sincer. Fins i tot ara no diu d'una forma clara que Catalunya es mereix d'una puta vegada la independència, sinó que sempre és un "sí, però no". Ja sabem que la independència és difícil i costarà molt, però molt pitjor és la covardia, la indignitat i la mort. Tal com dia mossén Cinto "mort per mort, prova la sort". Enterrem les nostres tradicionals baralles entre catalans, que tant de mal ens han fet en la nostra història, i de líders de vol gallinaci i baixos de sostre i anem cap al nostre estat propi.

Ens ha fet un favor, acaven de destapar el joc de CiU, ni pacte fiscal ni osties, MAI SERAN DECISIUS A MADRID que quan es tracta de la unidad de ecspaña van tots a una.
UNITAT, UNITAT, UNITAT! PER ASSOLIR LA LLIBERTAT!

Sr. Pujol, diu vostè que ara no compta en política, si vol fer un gran favor a la causa catalana, deixi el suport a CyU i sumi la seva influència cap el sobiranisme, la societat jutja els fets NO les paraules i els discursos.
!!VISCA CATALUNYA!!

Sr. Pujol de tant que va practicar i continuem practicant el peix al cova a Madrid s'ho han cregut i el què és pitjor amb 30 anys de practica, s'han enfortit i nosaltres no.

Amb els nostres diners no necessitem el peix de Madrid, ens el podem pescar nosaltres mateixos a la nostra mar. Catalunya sempre ha sigut innovadora i capdavantera i amb la independència no tindrà aturadors.

Això és el que cal: canviar de via. Abandonar la via escanyola i agafar la via europea. I a partir d'ara bons veïns, ex-Molt Honorable...

Segur que el gran dramaturg també devia ser català perqué sinó no s'entendria que la màxima ser o no ser Països Catalans acabés essent molt soroll per tan poques nous (o tan pocs ous).
Un país de veritat és un estat que no ha de rendir comptes a cap altre i nosaltres Catalunya ja sabem amb qui ens hem de jugar les garrofes que sempre acabem perdent.
Els polítics que parlin amb propietat i no diguin coses que encara no són:Catalunya per desgràcia nostra no és cap estat absolut com França o portugal o andorra sense anar més lluny.

Això, que passi alguna cosa. Com per exemple, que CiU recuperi la dignitat i voti a favor de la independència el proper cop que es plantegi al Parlament (en comptes d'abstenir-se miserablement com van fer l'abril passat).

El genocidi cultural és un tipus de extermini que consisteix a l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen aquesta cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals i altri són extingides o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que a la majoria dels casos no comporti una agressió física, fa que, sovint, no sigui percebuda com a tal pels membres de la cultura agredida .

Ja ho va dir el gran Voltaire: "Catalunya pot prescindir de l'Univers però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya". Allò que el gran filòsfof francès de renom universal va veure fa 300 anys, hi ha catalans d'avui dia que encara no han vist.

fins i tot el iaio aquell amb alzehimer del maragall va tenir la dignitat (en l'ultim segon de la seva carrera politica despres de fer tot el possible per ESPANYA una grande i libre) de deixar el p$oe i aquest pujolet continua posant pastanages, fent el bufo espanyol per distreure els asses catalanets, etc, etc... sense deixar el partidutxo aquest dels CyUlaboracionistes QUE SON ELLS I UNICAMENT ELLS ELS Q ESTANT PUTEJANT CATALUNYA PQ RES NO CANVII DE LA SEVA ESTIMADA CASTELLA UNA GRANDE I LIBRE. nois sol.locionar els problemes de catalunya es ben facil. el parlament es ple de suposats independentistes... aixi doncs DE QUE VAS/ANEU ??? VAN D'ULTRES APANYOS!!! gent q mira mes pel seu amo q per la seva gent

PP: fins el 2013 ni parlar-ne del "concert" CiU: Xoc de trens (un tren i un trenet)

SERIOSITAT, SERIOSITAT I ENFORTIMENT! XOC DE TRENS!!!

A tots els que dieu que Pujol i Duran són iguals i que totes les declaracions que ve fent Pujol en favor de la independència des de fa uns quants mesos són de cara a la galeria: o no enteneu res o no voleu entendre res.

Ja està bé de fotre'ns els trastos pel cap els uns als altres mentre a Madrid s'ho miren bo i rient. M'és igual a qui voteu, sigui CiU, sigui ERC, sigui SI, sigui el que sigui, però estem davant d'una dècada decisiva i ja hem perdut prou energies en baralles estèrils que només ens debiliten. Catalunya val molt més que tot plegat.

1. La diferència real entre Pujol i Duran Lleida és zero. Podem distingir l'un de l'altre, però com es distingeixen les dues cares d'una mateixa moneda. "Noi", ja està bé d'intentar prendre el pél.
2. Si us plau, no amenaceu (disfressant l'amenaça d'advertència, és clar) si no podeu dur a terme l'amenaça. Ja està bé de fer riure al govern d'Espanya i d'avergonyir els catalans.

Los españoles os habeis dado unas leyes impidiendo el ejercicio del derecho a la autodeterminacion de Cataluña aduciendo una extraña superioridad etnica sobre los catalanes, que ya pertenece al pasado colonial e imperial que jamás volveréis a tener.

En pocos años han nacido muchos estados independientes en Europa y habrá mas. ¿Acaso no veis la ojeriza que el mundo civilizado le tiene a vuestra España negra? La heredera de los crimenes imperiales y del militarismo clerical.

Mas que nada os vamos dando la tabarra porque estamos hartos de manteneros, de trabajar para vosotros, pandilla de vagos, que sois la verguenza y el hazmerreir de Europa.

Sin España, Catalunya estaría en la Europa de primera.
Ahora nos tocara estar en la de segunda mientras no podamos desengacgarnos de vosotros, residuo imperial fracasado, anacrónicos, que vivís cerrados al mundo, y Europa es muy grande, a ver si viajáis un poco y aprendéis de democracia y de esfuerzo, gandules, parásitos.

El president Pujol va fer possiblement una gran tasca en el moment inicial que li va tocar governar, despres de la mort de "alias Paquito".

Després va ser massa servil i crec que va humiliar Catalunya amb el seu peix al cove innecessari.

Així però el que diu ara té raó. I es llàstima que ho digui ell i no la nova generació de polítics que l'han succeït en el seu partit i en la resta de formacions.

El tripartit ha estat una VERGONYA molt major del que va fer Pujol. NO van moure res dins la societat per fer un pas endavant cap a la independència.

Es millor iniciar el camí de separació del estat feixista Castella amb la iniciativa política.

Així però NO ens podem tornar a dormir o el parasitisme espanyol ens debilitarà fins a fer-nos morir fisica o intel.lectualment, que és més dolorós.

Cal eliminar les banderes espanyoles, abolir tots el representants de l'Estat espanyol a Catalunya, tallar les emissions dels medis audiovisuals espanyols, iniciar la objecció fiscal, retirada de tots els agents de seguretat castellans.
Declarar-se tots els municipis ALHORA independents de Castella i lleials al territori de Catalunya, els seus ciutadans i les seves necessitats amb els quals hi tenen prioritat i formen part d'ells.

El folcklore de les matrícules, el PSC-Català a Madrid, el senat amb traducció simultànea, les amenaces de despats o de cortesia, per mi se les poden fotre tots al cul, són inutils foc d'encenalls.

Un assassí, un lladre, un proxeneta, un estafador, NOMES TÉ POR DE MORIR. Si l'amenaces DE DEBÒ, o el persegueixes per liquidar-lo SEGUR QUE NO TORNA, perque els seu objectiu es robar-te els diners per no treballar ell, i a més, satisfer el seu Ego, amb la teva humil.liació i la teva família, dona, filla i mare.

DEFENSEM LA TERRA, DEFENSEM LA DIGNITAT, DEFENSEN PERSONES HONESTES CONTRA ELS TROLS PARÀTICS I NEANTHERTALS.

SI HO VOLEM, PODEM. Caminar es gratuit, morir com un xai és voluntari

L'expressió Catalunya-Espanya que utilitza Pujol indica una manera de veure les coses ("divideix i venceràs") contrari al que té la gran majoria d'espanyols i catalans, ja que el problema serà de govern regional i govern central i no una altra cosa. Presentar-lo com ell el presenta ha confós i confon als que més clares necessiten tenir les coses. És una tàctica de Pujol i d'altres polítics del seu estil que juguen constantment a dues bandes i de manera diferent si parlen per Madrid o per a Barcelona. Ell ja està preparant i dirigint les agulles cap a aquest xoc de trens que sembla que desitja.

El gran anestesista de catalans o el gran somiador de truites? El Pujol encara somia en un canvi en la relació Catalunya-Espanya ......en el sentit de que els espanyols veuran la llum i ens concediran una autonomia més ampla! Com n´arriba a ser d´espanyolista i il.lus el nostre molt honorable ex-president! L´únic camí que li resta a Catalunya és la independència, com ha quedat demostrat en els darrers trenta anys. Prou d´autonomisme i enganyar els catalans en un dia de la marmota etern.

La guerra es pot guanyar mantenint-nos units en allò que és fonamental. Podem ser de drets o d'esquerres, però si creiem, per exemple, que el català és la llengua pròpia de Catalunya, és a les nostres mans fer que això sigui així, digui el que digui la Constitució o el Tribunal Constitucional. Si jo, com a empresari, decideixo no donar feina a ningú que parli el català i respecti Catalunya, estic ajudant a mantenir viva la Catalunya que pot guanyar la guerra freda i silenciosa. Si jo m'aixeco cada de la taula cada cop que em porten una carta en cinc llengues menys la meva, estic ajudant a la causa. I si jo sempre compro productes catalans, estic militant a favor de Catalunya i en contra dels qui ens volen assimilar per destruir-nos. A veure si ens ho fiquem al cap: la guerra s'ha de guanyar en la batalla del dia a dia, al carrer, matí, tarda i nit; ni guanyarem pas la guerra votant en Ridao però passant-nos al castellà cada cop que en la nostra colla apareix un castellanot inadaptat i arrogant que juga a veure com mitja dotzena de catalans canvien de llengua per satiesfer-lo a ell o per complex de culpa. Culpa de què? De ser catalans? Fem-nos-ho mirar, senyors!

El problema sempre és el mateix: fa 300 anys que tenim un Borbó i fa 300 anys que vam perdre els drets nacionals. Per què? Doncs perquè vam perdre una guerra, la Guerra de Successió, i a resultes d'aquella pèrdua ens van col·locar el Borbó i vam perdre tot el que teniem i que realment tenia valor. Si conservessim alguna cosa de valor segurament la Constitcuió s'hauria hagut de modificar per complir amb la voluntat sobirana del poble català.
Per les bones, no aconseguirem recuperar terreny; cal entrar en alguna mena de guerra, encara que no es tracti de fotre trets ni bombes; la guerra també pot ser silenciosa, d'actitud, de prova de paciència, és a dir, allò que ens va ensenyar Gandhi i que sembla que no haguem après.

Mas potser hauries de canviar el cap de llista.....

I els de UNIÓ, exercint d'espanyols, aquest si que son el CAVALL DE TROYA. Fotem-los fora de una vegada. Mas, nomes tens una obligació i es tirar endavant Catalunya. Qui no estigui d'acord fora, fora i fora.

Mireu, en Pujol abans que esperar que "passi alguna cosa" potser que li digui al seu partit que "faci alguna cosa".
Ara per ara, això sí, la línia política de CiU és la que marca Duran, el seu màxim representant, i no pas en Pujol. Per tant ja sabem de què va el seu negoci de carceller disciplinat dels catalans. Un bon hotelet a la Castellana i aquí a patir penúries i retallades per mantenir l'espoli.
Em fa gràcia qui espera que un carceller, com té les claus, és el que t'acabarà obrint la cel·la. Vinga home, més val amotinar-se ara que la presó fa aigües.

Cal un gir en les relacions Catalunya-Espanya en els propers dos, vint, o màxim quaranta anys, ni que sigui en forma de xoc de trens -o de bicicletes- però això sí, compte amb parlar-ne alegrement i, encara menys, provocar-lo.

Però cal que passi alguna cosa. Compte, però, amb el que fem que passi; és a dir, mirem de no passar-nos. De fet ja he començat a revisar -mentalment, és clar- el meu pensament polític dels darrers trenta anys. Que no m'empreyin gaire, però, o d'aquí a trenta anys -o potser menys- començaré a revisar també la meva praxi.

I si llavors ja no hi sóc ja ho farà el meu partit, CiU (Conveniència i Unió per als desinformats). Que quedi constància.

És juego a dues bandes, amic. Concretament vosaltres a la vostra i nosaltres a la nostra.

CIU ens està venent el discurs que si el PP no aconsegueix la majoria absoluta...ells seran decisius (Duran somiatruites) Ha..Ha..HA!!!amb les coses importants (això és Espanya antes roja que rota)...el PP i el PSOE es posaran d'acord....s'acosten temps mogudets!!!

El problema no és que una constitució fixi un límit de dèficit (i també ho hauria de fer de deute, per preveure la futura arribada de més irresponsables al govern), sino que en el nostre cas això ho hauria de fixar la constitució catalana. Però si no en tenim, bé està que ho fixi aquella de la que som vassalls. Fer-ne escarafalls d'aquest fet, però no treballar a la vegada per tenir una constitució (o sigui, un estat) pròpia és de catalanistes titafredes de saló, tan aficionats al nacionalismus interruptus.

Independència