Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
Gràcies per la teva al.lusió no demanada, Ui Ui. Demostra que els comentaris que faig van a algun lloc i, encara millor, que hi romanen. I potser que fan una mica de por als que, com tu, avalen projecte de neteja ètnica més gran que s'ha produït mai a la història de la humanitat, i que s'anomena Euràbia. Aquest nom no l'he encunyat jo, ni cap autor de renom, tot i que ha estat utilitzat a bastament, sinó que, per a sorpresa de molts probablement, era el nom de la revista oficial del Diàleg Euro-Àrab.
I què és, això del Diàleg Euro-Àrab, preguntareu alguns, majoritàriament més joves, que encara no hi éreu o no teníeu ús de raó als anys 70? Bé, si en voleu una explicació més detallada, llegiu a Bat Ye'Or i el seu llibre del mateix títol, publicat en anglès i francès, on s'explica molt clarament. Us en faig cinc cèntims, perquè el projecte Euràbia és molt rellevant en la notícia que comentem.
A començaments dels 70, i liderat per França, es va iniciar a Europa un procés d'acostament envers els països àrabs. Aquest acostament havia estat ideat, pocs anys abans, per De Gaulle, que enyorava els temps de glòria colonial de França i pretenia recuperar la influència econòmica europea en aquestes antigues colònies. El procés d'inicis dels 70, apart d'aquest objectiu, volia també protegir-se del terrorisme islamista que, en aquells anys, començava a fer-se tristament famós i que, per la seva proximitat geogràfica, amenaçava Europa. Com a tercer objectiu, els europeus pretenien contraposar-se com una potència als Estats Units però, és clar, no ho podien fer sols, sinó que s'havien d'aliar amb els països àrabs, productors de petroli i, al mateix temps, com a condició "sine qua non", posicionar-se inequívocament en contra d'Israel. Molts països europeus, com Holanda, van mostrar inmediatament els seus recels davant aquesta operació, i això va derivar en la crisi del petroli del 1973. A partir d'aquell moment va quedar molt clar que Europa estava segrestada i que la seva no col.laboració comportaria (això es cita textualment en documents oficials) el tancament de l'aixeta del cru. En aquest escenari es va iniciar, de forma gairebé clandestina en aquell moment, el "Diàleg Euro-Àrab", que continua en diverses formes avui dia.
Gràcies a aquest "Diàleg", en què una part, l'àrab, tenia tot el poder perquè tenia el petroli, es van anar passant una sèrie d'acords en diversos simposis, etc, dels quals els més significatius per a nosaltres avui dia són els que tenen a veure amb la immigració, per a la qual es preveia, en tots els tractats signats sota els auspicis d'aquest Diàleg, 1) que els percentatges d'immigració a Europa anirien augmentant gradualment en funció de les necessitats de mà d'obra. 2) Que la immigració musulmana rebria un tracte diferenciat per part dels països d'acollida i que no s'integraria en aquesta societat sinó que, simplement, "s'hi adaptaria". 3) Que es revisaria tot el currículum educatiu dels països europeus, inclosos els llibres de text, per part de donar una visió "objectiva i seductora" (??) de l'Islam. 4) Que només professors musulmans podrien impartir els estudis islàmics a la universitat (amb la reescriptura de la història que això va comportar), i que el nombre de centres que oferissin estudis islàmics hauria d'augmentar. 5) Que s'establirien mesquites i centres culturals a totes les capitals europees. 6) Que el tractament informatiu de les notícies àrabs, especialment les relacionades amb Palestina, seria "específic" per tal d'invertir el sentiment, majoritàriament pro-jueu que hi havia a Europa en aquella època, i que amb els anys, gràcies a les continuades tergiversacions dels mitjans, va derivar en la subcultura pro-palestina que tenim avui dia. Una de les conferències arabo-islàmiques en què es van ratificar, encara més, tots aquests acords, va ser la Conferència del Mediterrani de Barcelona, del 1995. Alguns la recordareu.
Hi havia moltes més condicions, però no cal seguir. Us en feu una idea? No cal ser gaire espavilat per veure que, malgrat que els tractats havien de ser, en un principi, recíprocs i bilaterals, es tracta, purament i simple, d'un procés d'islamització a penes encobert: l'objectiu és fondre les dues vessants del Mediterrani: el nord europeu i el sud musulmà. Una anècdota il.lustrativa: a la Conferència de Barcelona, com que es considerava "discriminatori" parlar de "nord" i "sud" (nosaltres sempre més progres que ningú, clar), es va elaborar un mapa de la conca mediterrània en què el nord i el sud s'invertien! Vista la situació menys de 20 anys després, aquest mapa va resultar profètic.
Expressions com "Europa Mediterrània", "Diàleg Euro-Àrab", etc., tothom les hem escoltades alguna vegada. I, de tant repetir-nos-les, les hem bloquejat igual que bloquegem el tic-tac d'un rellotge, que ja no el sentim, normalment, si no és que escoltem deliberadament. Aquesta és la clau de l'èxit del Projecte Euràbia: ens ho han anat amanint a les notícies durant els darrers 40 anys; i, de tant sentir-ho, ja no ho escoltem. I, mentrestant, el Projecte continua la seva marxa inexorable.
Ara, després de llegir el que us he explicat més amunt, analitzeu la situació que viviu vosaltres, en el vostre dia a dia, i digueu-me si no encaixa a la perfecció en el Projecte Euràbia. Digueu-me si les peces del puzzle no encaixen a la perfecció. Quan aquesta crisi económica s'agreugi encara més, i veieu que continuen entrant inmigrants musulmans, i accedint a innombrables subvencions (per molt que s'hi esforcin, això no és cap mite), i se'ls faciliti al màxim la reunificació familiar, digueu-me si això no forma part del Projecte Euràbia, perquè altrament desafiaria tota lògica. Recordeu, s'han de "fondre" les dues conques de la Mediterrània, però com que és poc probable que els europeus volguem anar massivament cap al sud, es tracta de "reequilibrar" les poblacions fent venir una immigració massiva del sud cap al nord.
És inevitable que els nostres joves sobradament preparats, per tant, hagin d'emigrar, perquè aquest és el model que hi haurà durant molts anys. Però que vagin amb compte sobre on emigren, i no, no perquè en d'altres països es puguin trobar "algú com jo", Sr/a "Ui Ui" de les 18:57. Simplement, perquè el projecte Euràbia abarca tota Europa i, per bé que l'Estat espanyol n'ha rebut les conseqüències més tard però de forma molt més sobtada (per la proximitat geogràfica), hi ha moltes altres àrees a Europa que ja estan també degudament eurabitzades, i més que n'hi haurà.
Els que hem llegit i investigat sobre aquest tema, inevitablement, hem viatjat i tenim un profund coneixement d'uns quants idiomes estrangers. Aquest no és el cas, entenc, de la majoria de la població. És per això que, quan diem el que diem, se'ns titlla de "racistes", "xenòfobs" o, com Ui Ui, simplement "com la tal Núria", com si això ja digués prou. Entenc que fa por el que dic. Moltíssima més por que el comentari visceral de "mo... de mi..", perquè un comentari així és visceral i no raonat, el contrari del que intento fer jo. Entenc que és més fàcil censurar i amagar el meu comentari que no pas posar-s'hi a pensar, perquè la perspectiva és terrorífica.
Als que hi esteu disposats i preparats, us demano, sisplau, que hi penseu.