Fa anys que alguns bojos reclamem en cartes al director i, ultimament en espais com aquest, que si els mitjans no poden posar gent amb formació científica a escriure sobre ciència, al menys hi posin gent que s'informi una mica i pari compte de què escriu, és a dir, periodistes.

Malgrat que el contingut de l'article ajuda a arreglar-e una mica el titular, força groguenc, al paràgraf final s'hi fa una afirmació típica de gent sense formació científica. L'article es tanca dient que faran falta "moltes generacions" per a que uns canvis que el propi article diu que són sobrevinguts i temporals esdevinguin permanents i inherents a l'ésser humà.

D'això, en biologia, se'n diu lamarckisme, que és la creença que els canvis en les característiques físiques d'un ésser es poden transmetre a la seva descendència.

És allò tan simpàtic, però tan pre-científic i típic del pensament màgico-religiós dels primitius, de dir que les girafes han adquirit el seu llarg coll a base d'estirar-lo per poder arreplegar les fulles més tendres de les branques altes.

El lamarckisme ignora que l'herència es trasmet a través dels gens i que els gens es transmeten pel procés de la selecció natural i per tant està equivocat, és fals, i no hauria de tenir cabuda ni a l'educació ni molt menys als mitjans de comunicació.

El canvi dels gens, tot i que es pot deure a agents externs (contaminació, etc.), de forma general s'atribueix a mutacions casuals, fonamentalment per errors durant el procés de còpia del material genètic de les cèl·lules reproductives: tant se fot si et muta el cervell, el que compta és que no et toquin els espermatozous. Si una mutació proporciona un mínim avantatge o, fins i tot, si no és que causa un desavatatge perceptible a la reproducció, és probable que es transmeti. Si la mutació et fa reproductivament indesitjable o inútil, no serà transmesa. Quan la mutació s'estèn entre la població i individus que porten el mateix gen es reproduceixen entre sí, pot ser que el gen es reforci. Però tot i això, encara cal que el gen trobi les condicions adequades per a expressar-se fenotíficament.

En el cas de les modificacions cerebrals, només podrien transmetre's a les "generacions" futures si per algun motiu depenguessin de tenir o no tenir un gen determinat, és a dir, que hi hagués una part de la població que genèticament té més facilitat per a modificar l'estructura cerebral en el sentit que diu l'article. No diu enlloc de l'article que aquest sigui el cas.

Encara que fos així, però, caldria que suposat gen que proporciona aquesta suposada capacitat de modificar el cervell en un sentit determinat, conferís als seus portadors alguna mena d'avantatge sobre els altres humans, per molt petit que fos, a l'hora de tenir descendència.

Masses incognites per a tant de titular.