El periodista Carlos Sentís ha mort a l'edat de 99 anys. Durant els anys 40 va ser corresponsal de guerra de diversos mitjans entre els quals destaquen La Vanguardia, diari al qual ha estat vinculat bona part de la seva vida. També va ser director de l'Agència EFE, del diari Tele/eXpress, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Sentís se'l considera un dels principals artífexs del retorn a Catalunya de Josep Tarradellas des de l'exili. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1986 i amb el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria el 1998.

A nivell polític va col·laborar amb el règim franquista i de fet mai no se'n va penedir públicament. Va arribar a ser degà del Col·legi de Periodistes entre el 1986 i el 1991, però mai no va ser votat en unes eleccions obertes als col·legiats, sinó que, com a antic president de l'Associació de la Premsa de Barcelona. Precisament, el 26 de gener de 2009, es va produir una forta polèmica en ocasió del lliurament de la Medalla al Mèrit del Treball a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Cinquanta destacats periodistes van enviar una carta al degà del CPC, Josep Carles Rius, en què expressaven la seva indignació pel fet que el Col·legi homenatgés Sentís.

Els signants de la carta, una protesta que també va comptar amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), van informar al degà que Sentís va treballar com a informador durant la guerra al servei de Cambó i, per tant, en contra de la legalitat republicana: va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939 (exactament 70 anys abans del lliurament de la medalla) amb els exèrcits de Franco vestit de militar. El mateix febrer de 1939 Sentís va escriure: "¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gangsters, simplemente", en què qualificava de gàngsters el president Companys, afusellat pels franquistes l'any següent, i la Generalitat de Catalunya.