Quan el procés de fusió de les caixes catalanes era alguna cosa més que incipient vaig assistir a una mena de posada de llarg d'una de les protofusions en boga. Era una trobada-conferència de les caixes de Terrassa, Sabadell, Manlleu i, en aquells temps- mitjans de desembre de 2009, la de Girona. Posteriorment l'entitat de l'Onyar es va despenjar de l'operació per acabar devorada per les entranyes del Leviatan financer català, La Caixa. La vida financera és molt més curta si no s'està a amb un ull obert i un dimoni a cada orella de les perversions del mercat.


Entre els ponents de l'acte destacaria Emilio Ontiveros, catedràtic d’Economia de l’Empresa a la Universitat Autònoma de Madrid i fundador i president de “Analistas Financieros Internacionales (AFI)” i Guillem López – Casasnovas , catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i Conseller del Banc d’Espanya. Tots dos felicitaven el procés que engegaven però deixaven de banda la passió. De fet, va emetre un missatge gens ambigu: vigileu perquè el FROB pot ser una ensarronada.

Primer va ser Ontiveiros qui va advertir que pels bancs la quota de mercat de les caixes a nivell estatal era un castís "buen bocado". Segon, va ser López-Casasnovas que sense romanços va recomanar a les caixes impetuoses de cohabitació “no treure els peus dels llençols, les ganes dels bancs de guanyar mercat i el centralisme de l'estat estan a l'aguait per quedar-se un mercat com els de les caixes”.  Potser només ho vaig escoltar jo, o els altres que omplien l'auditori feien el sord. Un misteri.

Els resultats de les proves d'estrès publicats aquest divendres és la darrera prova que els enemics se n'estan sortint. Els auguris de Ontiveiros i López-Casasnovas s'han complert i més aviat del que preveien. Però tampoc cal lamentar-se, de fet els hi han posat fàcil. Com m'explicava un vell professor d'Economia de la UAB: "Fuig del país on els bancs confien més en les pedres que amb la iniciativa". Potser ben aviat, seran caixes però... de morts.