Parlament Europeu Foto: Arxiu ND

Assistents parlamentaris que cobraven primes entre tres i vint vegades més elevades que el seu sou, pagaments injustificats, viatges o feines encarregades a empreses sense vinculació coneguda a les tasques del Parlament Europeu. Aquests són només alguns dels abusos i les irregularitats que va descobrir una auditoria interna de l'Eurocambra l'any 2008 i que aquest dijous el Parlament Europeu s'ha vist obligat a publicar. L'informe de l'auditoria està disponible a Internet, després que el Tribunal de Justícia de la UE rebutgés a principis de juny els arguments de l'Eurocambra per mantenir el text en secret, i defensés que els ciutadans tenen dret a accedir a aquesta informació.

L'informe, elaborat per Robert Galvin, detalla les irregularitats en el sistema de despeses pels eurodiputats per pagar els seus assistents. L'auditoria afecta un període entre el 2004 i el 2006, i la seva publicació interna va promoure la reforma del sistema a l'Eurocambra l'any 2009.

Fins aleshores, els europarlamentaris tenien accés a 15.496 euros mensuals per pagar els salaris dels seus assistents o empreses externes. Amb tot, l'auditoria de Galvin va revelar "un nombre d'anomalies que van confirmar el risc que els pagaments no sempre podien ser justificats pels costos reals d'oferir assistència parlamentària".

La investigació va descobrir europarlamentaris que pagaven serveis a empreses "que no apareixien en els comptes" o "no tenien una activitat tangible". L'informe indica que un eurodiputat va pagar tots els diners disponibles pels assistents a una sola persona o que un assistent va cobrar per viatges "tres vegades més del seu salari". El text també denuncia que algunes persones treballaven per eurodiputats sense tenir seguretat social.

També s'ha fet públic que l'auditoria va trobar diversos serveis que no s'havien justificat correctament amb factures, o que, en el cas de justificar-se, els rebuts no comptaven "amb els detalls mínims necessaris per ser vàlids". Els contractes amb empreses externes en alguns casos també incloïen clàusules de viatge "per pagar als assistents els viatges o les dietes". "D'aquests, set contractes comptaven amb un pagament mensual fixe que no s'havia de justificar", diu el text.

L'informe també denunciava que alguns eurodiputats pagaven a finals d'any primes "extraordinàries" per acabar de gastar tots els diners disponibles. En aquest sentit, Galvin constata que hi va haver pagaments "entre 3 i 19,5 vegades el sou normal" dels assistents i que "o no es van explicar o es van justificar només com a 'prima de final d'any'.

Una situació "solucionada"

El president del Parlament Europeu, Jerzey Buzek ha assegurat en un comunicat que "la situació descrita a l'informe s'ha solucionat". Des del 2009, els eurodiputats tenen 21.209 ¿ disponibles al mes per gastar en els pagaments dels salaris dels seus assistents, però els diners els gestiona el Parlament. "Els costos d'emplear els assistents es dedueixen quan es paguen. El que no es gasta continua al Parlament", ha assegurat la institució.

Segons el parlament, ara els eurodiputats no poden pagar directament als seus assistents i "ja no poden donar feina a parents propers, tot i que hi ha un període de transició fins el 2014 per les persones que ja treballen en el mandat anterior".

En l'actualitat, i segons les dades del Parlament Europeu, els eurodiputats tenen un sou brut de 7.956,87 euros. Els representants europeus compten amb 4.299 euros mensuals per despeses d'oficina i gestió, poden reclamar els costos dels seus viatges oficials fins a un màxim de bitllets de tren i avió en primera classe i 0,5 euros per kilòmetre si van en cotxe.

A part d'això, compten amb una despesa anual de 4.243 euros per viatges fora de les zones d'institucions europees, i reben 304 euros al dia per dietes i allotjament quan atenen els actes oficials a Brussel·les o Estrasburg. Per pagar els seus assistents, i d'acord amb la normativa actual (revisada arran de l'informe Galvin), els eurodiputats tenen un màxim de 21.209 euros al mes que, si no gasten, es queden al Parlament.

La Unió Europea havia intentat evitar la publicació de l'informe Galvin, que ja s'havia filtrat en part dels seus continguts a la premsa. Finalment, però, Brussel·les ha fet un exercici de transparència i ha afirmat que, tot i les irregularitats que es demostren a l'informe, el sistema s'ha reformat per evitar abusos.