NE no es va dissoldre el 1984, sinó que juntament amb un grup de gent procedent d'ERC (els anomenats Renovadors) i algunes persones independents (Felip Solé Sabarís, Ignasi Fina i altres) va constituir el desembre de 1985 l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE). L'ENE, posteriorment, va formar la coalició UEC amb el PSUC, que es va presentar a les eleccions generals del 1986. Finalment, ENE va formar amb el PSUC i el PCC Iniciativa per Catalunya el febrer de 1987. Una part de la gent d'ENE ha continuat a ICV, una altra va passar a ERC o a alguna altra formació política i alguns més han engruixit l'abstenció.

Joant, no et diré que fas demagògia. Et diré que tens una fixació, perquè continues donant voltes entorn d'en Carod, i ja he dit abans que no era precisament un dels capdavanters del moviment. I sobre Frankfurt, és exactament el contrari del que dius: amb ERC al Departament de Cultura, va quedar clar què era literatura catalana i què no, i així es va reflectir en els autors convidats per la Generalitat (recorda que les editorials podien fer el que els donava la gana, directament). En canvi, no tinc tan clar que els governs Pujol s'haguessin definit mai amb tanta contundència.

Perque en lloc de fer un sopar "nostalgic" en feu un "germanor" amb Psan,Esquerra Republicana,Reagrupament,
Democracia Catalana, Cup etc etc hi aixi a l'hora de
anar a votar una obció independentista forta que pugui
assolir força al Parlament.

SImplificar? POtser si

Un dels actes d'afirmació nacional més potents dels darrers 40 anys, segur que ha estat la creació de TV3.

Qui va ser capdaventer d'aquest acte ha estat sempre molt criticat per molts dels pensadors i dirigents que integraven Nacionalistes d'esquerra.

Ara aquests que criticaven en Jordi Pujol per tou, quan han tingut oportunitat dins la mesura del poder que han obtingut afirmar-se s'han fet fonadis

O potser el gran bagatge es l'espectacle televisiu "me llamo Josep Lluís aquí y en la China Popular" o la setmana de la literatura catalana a Frankfurt hi havien d'anar escriptors amb llengua castellana.

Admeto que diguis que això es demagogia, però la realitat es que de les paraules i els escrits quan s'han hagut de expressar-se en fets, s'han fet invisibles.

Seguim oblidant en quin país vivint i quina és l'artimèticasparlamentària. Ni es pot proclamar la independència en dos dies ni es pot fer un cordó de mossos al voltant d'una bandera. Si tot això fos possible, no hauria calgut ni el mateix intent que va ser Nacionalistes d'Esquerra. Ah, en Carod va ser cap de llista per Tarragona però no era un dels caps més visibles del moviment, i en Puigcercós no hi va ser mai. Seguim simplificant...

Les argumentacions simplistes son perilloses, d'acord.

Però la realitat dels fets es que quan es podia haver fet front a fets imperdonables la resposta va ser el silenci.

Cal recordar que un dels gran pensadors i amb escrits brillants va ser l'ex Conseller en Cap Sr. Carod Rovira.

I va patir ser expulsat pels interessos particulars d'un candidat espanyol a la presidència del seu país.

Quina va ser la resposta callar i obeir. Afirmació nacional nul·la

Segon tripartit, tenim el Conseller De Governació que pren la decisió simbólica de no pujar la bandera espanyola al Departament. Tot seguit el President de la Generalitat que ho era gràcies a ERC va obligar a pujar la bandera, es va complir i callar.

I aquest numeret era per donar l'imatge davant d'Espanya, que el President Montilla dominava els independentistes.

Però no es va obligar complir la mateixa llei a les CAsernes militars. Per tant s'acepta un tracte discriminatori.

I en aquella epóca hi havia un alcalde d'ERC amb problemes amb la justicia per culpa del tema de les banderes.

El país malauradament en els darrers set anys no ha anat endavant, si no que ha retrocedit i aquest es el llegat que hi ha.

S'ha de valorar les coses, no per les paraules boniques si no pels avenços obtinguts.

I si no hem avançat no culpem, els demés quan s'ha tingut la possibilitat de decidir

Llàstima que en el seu dia no entréssim al Parlament. Ens hauriem lliurat delsmalsons d'ERC

Es va fracassar electoralment en el seu moment, però el seu llegat futur mitjançant esquerra republicana va triomfar electoralment però el seu llegat ha estat gaudir de les prebendes del poder, d'uns escollits, sota les directrius d'una esquerra espanyolista que ha fet molt mal a Catalunya.

I crec que la majoria dels votants dels nacionalistes d'esquerra i d'esquerra posteriorment, el seu desig era avançar en el camp nacional.

I la veritat quin canvi real hi ha hagut del 1980 a avui?

Ha crescut el sentiment nacional, però aquest ha estat més fruit de la prepotència i superba Espanaya que no per la feina de qui la predicava, que en el moment que podia defensar-ho va renunciar-hi per quatre engrunes.