Especial eleccions municipals

Foto: Adrià Costa

Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965) és l’alcalde de Barcelona des del 8 de setembre de 2006. Té un màster en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE. La vinculació a l’Ajuntament va començar l'any 1997, quan va ser nomenat gerent de les Corts. L’abril de 2006, i fins que va ser escollit alcalde, va ser portaveu del govern municipal i cinquè tinent d’alcalde. Va ser reelegit el juny de 2007. Ara afronta unes eleccions on no és el favorit, però creu fermament en el triomf.

- l dilema de l'acampada de la Plaça Catalunya és qui els fa fora, si Felip Puig o Jordi Hereu?

- Jordi Hereu no hi pot fer res. Ara bé, les normes municipals s'han de complir. A la Plaça de Catalunya no hi ha ara una acampada estable, només una concentració. Fa unes setmanes que estem en mans de la Junta Electoral, que ha de decidir sobre l'acampada.

- L'ex president José Montilla acaba d'aparèixer a la seva campanya però el suport del partit ha estat gairebé nul els darrers dies. I del PSOE, millor no parlar-ne.

- Les eleccions municipals tenen una dinàmica pròpia i diferenciada que reivindico, i més a Catalunya, on les eleccions no coincideixen amb cap altre consulta electoral.
Les municipals no són la primera volta de les generals ni la revàlida de les autonòmiques, per tant, parlem d’estratègies i deixem-nos de suspicàcies.

- Li hagués agradat que Montserrat Tura li hagués donat suport en algun moment? Se suposa que ella també defensa el model socialista de Barcelona.

- Tinc tot el suport de Montserrat Tura. Tura i tota la militància i tots els simpatitzants del meu partit compartim valors i volem una Barcelona progressista que prioritzi les persones i governi des de la socialdemocràcia. Narcís Serra, Antoni Castells, Pasqual Maragall... i la campanya encara no s’ha acabat.

- La impressió és que en la majoria d'actes hi ha hagut menys participació que en eleccions anteriors. Hi estaria d'acord en aquesta visió? Ha notat un canvi a mesura que avançava la campanya?

- La impressió personal que tinc és que a tots els actes he estat acompanyat per moltes persones i a mesura que passen els dies cada dia percebo una més gran
mobilització, una mobilització que vull que es tradueixi amb una gran participació aquest diumenge.

- Per cert, no li sembla exagerada la seva agenda de campanya? Ha estat maratoniana i cap altra candidat ha fet el mateix que vostè.

- Les comparacions sempre són lletges però li diré una cosa: Jordi Hereu marca la diferència. La meva agenda sempre és maratoniana però aquests dies de campanya potser es visualitza més i li ben asseguro que per a mi no quedarà. A mi mai no m’han regalat res i a Barcelona tampoc. Crec en l’esforç i la força de les conviccions.

- La mobilització de l'electorat socialista és la clau? Atraurà el vot dels fidels d'ICV-EUIA?

- La mobilització de l’electorat sempre és clau perquè sempre fa pujar les cotes de participació. Cal anar a votar, és un dret que en aquest país durant més de 40 anys
no s’ha pogut exercir, és cert que el fenomen de la desafecció, que és global, té moltes lectures i que es tradueix en altes dosis d’abstencionisme no ha de ser  l’excusa per encobrir actituds passives. Per reclamar, primer s’ha d’anar a votar. L’electorat d’ICV és molt fidel i molt estable, més aviat es tracta d’atraure els abstencionistes i alguns vots que es poden escorar cap el PP i CiU.

- Amb quants vots creu que aconseguiria el triomf? Els 182.000 de les anteriors municipals serien suficients? L'objectiu són els 182.000 o els 200.000? No té por del vot de càstig que va tenir el PSC a les autonòmiques aparegui també ara a Barcelona?

- La meva voluntat és que la Barcelona progressista sigui l’opció més votada diumenge. Diumenge ens juguem el futur i la continuïtat de la Barcelona de les persones, de la Barcelona referent de la convivència i els valors, que preservar l’estat del Benestar. Diumenge espero que el vot de càstig sigui per la dreta xenòfoba i per la dreta de CiU que retalla sense cap mena d’escrúpol tots els serveis socials que amb tant d’ esforç i tanta lluita hem consolidat.

- Si guanya les eleccions, el primer soci no hi ha dubte que serà ICV-EUIA. I el segon? Portabella ja ha dit que no. Cap temptació d'un pacte amb el PP? És un veritable perill el PP pel seu discurs sobre immigració?

- Mai pactaré amb el PP. Els pactes de govern han de compartir calors i projectes de ciutat. Els valors i projectes que defenso són l’antítesi dels del PP. Som la nit i el dia. El discurs del PP sobre immigració ratlla la xenofòbia. El seu model porta implícita la fractura de la cohesió social. Estem parlant de persones que lluiten, des de la igualtat de drets i deures, per una vida millor. Han gosat a reclamar als nouvinguts un certificat mèdic, com es fa amb les mercaderies alimentàries. Estic escandalitzat d’aquesta dreta que, per cert, quan governava va permetre la entrada d’immigració il·legal més gran de la Història d’aquest país.

- I la sociovergència té alguna possibilitat? És agosarat de posar un percentatge de possibilitats?

- La sociovergència és una fórmula per establir una aliança de govern en un moment en que les majories han estat substituïdes per geometries variables. No m’agrada fer hipòtesis ni especulacions: primer cal jugar el partit. Tanmateix, veig més factible un pacte entre CiU i PP, entre Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz, a la història recent i als pactes del Majestic em remeto.

- Davant la hipòtesi de no guanyar, s'ha plantejat el futur personal? Es veu a l'oposició? Té decidit plegar?

- Ho torno a repetir. Abans de fer hipòtesis cal jugar el partit i si cal arribar als penals. El meu origen i la meva destinació és Barcelona.

- L'altra dia deia que no era independentista. Tanmateix, creu que també s'hi trobaria bé en una Catalunya independent? Ha d'existir el dret a decidir a través d'un referèndum?

- No soc independentista. Soc un ferm defensor del federalisme. Crec que Catalunya és una nació i que té dret a decidir, però el referèndum no ha de ser un recurs fàcil que ha de servir per tot. La fórmula del referèndum, aplicada sense discrecionalitat i no des de l’excepcionalitat, perd tot el seu valor.

- Ara Barcelona té set milions de turistes l'any. Ha de créixer la xifra il·limitadament? Hi ha un límit?

- Tot té un sostre, res és il·limitat. Durant 25 anys el model turístic de Barcelona ha estat un model d’èxit que ara, a través del Pla Estratègic, estem repensant per consolidar un model de qualitat. Vull que el turisme estigui al servei de la ciutat i no a l’inrevés, que la ciutat estigui al servei del turisme.