Ús de cookies
Nació Digital utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Txernòbil: 25 anys d'ombres

| Actualitzat el 26/04/2011 a les 09:01h


Vint-i-cinc anys després de l'accident a la central atòmica de Txernòbil, l'energia nuclear continua suposant un perill seriós i sense solució a llarg termini, encara més ara amb el complex japonès de Fukushima Dai-ichi fora de control.

La matinada del dissabte 26 d'abril de 1986, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil va explotar i va patir una fusió total del nucli. Els elements de combustible van rebentar i una violenta explosió va fer volar la tapa de segellat de l'edifici de mil tones de pes. Les barres de combustibles es van fondre mentre que la temperatura era de més de 2.000 ºC. Llavors, el reactor de grafit es va inflamar: el resultat va ser un incendi que va cremar durant nou dies, alliberant centenars de vegades més radiació a l'atmosfera que les bombes atòmiques llançades pels EUA sobre Hiroshima i Nagasaki.

En els dies posteriors a l'accident, milers de tones de materials van ser llançats des d'helicòpters al reactor. Avui s'accepta que les mesures d'intervenció no van tenir una influència significativa per alterar el curs de l'accident i per minimitzar-ne les gravíssimes conseqüències radiològiques. L'alliberament de radiació no va parar a causa d'aquestes mesures externes, sinó perquè l'accident va acabar per un procés "natural" (el combustible romanent es va solidificar).

La campanya internacional per commemorar el 25è aniversari de Txernòbil aquests dies celebra més de 500 activitats en 26 països per reclamar que s'abandoni l'energia nuclear al món. Cal tenir en compte que les centrals nuclears només proporcionen el 6% de l'energia primària consumida al món i el 16% de l'electricitat.

Després de l'accident de la nuclear d'Harrisburg (Three Mile Island, EEUU) en 1979, la indústria nuclear va assegurar que ja havia aprés la lliçó i que no tornaria a repetir-se. El 1986 va succeir l'accident de Txernòbil, per motius distints, i de nou es va assegurar que s'havien aprés les lliçons i que no tornaria a repetir-se.

No obstant això, aquest 2011 ha tingut lloc l'accident de Fukushima, central que se suposa que estava equipada amb els elements necessaris per evitar accidents tan greus. I, malgrat tot, la tossuda realitat mostra a Fukushima que és impossible preveure-ho tot i que finalment la reacció nuclear pot anar-se'n de les mans i generar una catàstrofe de primera magnitud. En el cas japonés, aquests successos se sumen al dolor i a la devastació causats pel terratrémol i el tsunami.

En l'actualitat, el sarcòfag amb el qual es va recobrir el reactor està molt danyat, perquè té uns 200 metres quadrats d'esquerdes per on es filtra aigua de pluja, que acaba contaminant el subsòl de la zona, i per on continua escapant-se la radioactivitat. En l'última conferència de donants no s'han aconseguit els fons necessaris per a la construcció d'un nou sarcòfag i un dipòsit de residus d'alta activitat, que se xifren en uns 1.750 milions d'euros.

L'accident s'ha valorat per fonts independents en uns 240.000 milions d'euros i una part caldrà satisfer-los a tercers països, com és el cas de Bielorússia, que va patir la pitjor part de l'accident.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+1
-0
E.D.F. & AREVA vos oferissen lo temps
Anònim, 26/04/2011 a les 10:39
Cartografia de las radiacions de Fukushima?

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

A la portada de Nació Digital
Braveheart truca a la porta
L'eurodiputada Catherine Stihler, a punt d'intentar convèncer un votant indecís de Glasgow./Jordi Borràs

Braveheart truca a la porta

El referèndum d'independència de dijous es guanya casa per casa, convencent els indecisos un a un | "En un referèndum només hi ha guanyadors i perdedors", tenen clar, i el triomf d'una o altra opció s'aconseguirà tenint-ho tot controlat. Tot

Salmond: «Lleveu-vos divendres sabent que ho vau fer possible»
El primer ministre escocès, dilluns a l'aeroport d'Edimburg./B.F.

Salmond: «Lleveu-vos divendres sabent que ho vau fer possible»

"No deixis que ens diguin què és el que no podem fer", reclama a un dia del referèndum

 «Catalans, sou els següents!»
Un grup de 'yessers', activistes pel 'yes', en bicicleta a Glasgow/Jordi Borràs

«Catalans, sou els següents!»

Partidaris del 'Sí' a Escòcia asseguren que tot el moviment dóna suport al procés català, però que "no toca" dir-ho oficialment | L'alt nombre de votants registrats "és la nostra primera victòria", asseguren | Els escocesos, tradicionalment laboristes, veuen el nou país com una oportunitat per tenir un estat més protector que no pas l'actual

Galeria de fotos (Jordi Borras)


Carregant les notícies...
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Nació Digital
Adreça: Passeig de Gràcia, 26, 4rt. 08007 Barcelona
Publicitat: 934464215
Redacció: naciodigital@naciodigital.cat
Amb la col·laboració de: