Txernòbil: 25 anys d'ombres

| 26/04/2011 a les 09:01h
Arxivat a: Societat, Txernòbil, nuclear


Vint-i-cinc anys després de l'accident a la central atòmica de Txernòbil, l'energia nuclear continua suposant un perill seriós i sense solució a llarg termini, encara més ara amb el complex japonès de Fukushima Dai-ichi fora de control.

La matinada del dissabte 26 d'abril de 1986, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil va explotar i va patir una fusió total del nucli. Els elements de combustible van rebentar i una violenta explosió va fer volar la tapa de segellat de l'edifici de mil tones de pes. Les barres de combustibles es van fondre mentre que la temperatura era de més de 2.000 ºC. Llavors, el reactor de grafit es va inflamar: el resultat va ser un incendi que va cremar durant nou dies, alliberant centenars de vegades més radiació a l'atmosfera que les bombes atòmiques llançades pels EUA sobre Hiroshima i Nagasaki.

En els dies posteriors a l'accident, milers de tones de materials van ser llançats des d'helicòpters al reactor. Avui s'accepta que les mesures d'intervenció no van tenir una influència significativa per alterar el curs de l'accident i per minimitzar-ne les gravíssimes conseqüències radiològiques. L'alliberament de radiació no va parar a causa d'aquestes mesures externes, sinó perquè l'accident va acabar per un procés "natural" (el combustible romanent es va solidificar).

La campanya internacional per commemorar el 25è aniversari de Txernòbil aquests dies celebra més de 500 activitats en 26 països per reclamar que s'abandoni l'energia nuclear al món. Cal tenir en compte que les centrals nuclears només proporcionen el 6% de l'energia primària consumida al món i el 16% de l'electricitat.

Després de l'accident de la nuclear d'Harrisburg (Three Mile Island, EEUU) en 1979, la indústria nuclear va assegurar que ja havia aprés la lliçó i que no tornaria a repetir-se. El 1986 va succeir l'accident de Txernòbil, per motius distints, i de nou es va assegurar que s'havien aprés les lliçons i que no tornaria a repetir-se.

No obstant això, aquest 2011 ha tingut lloc l'accident de Fukushima, central que se suposa que estava equipada amb els elements necessaris per evitar accidents tan greus. I, malgrat tot, la tossuda realitat mostra a Fukushima que és impossible preveure-ho tot i que finalment la reacció nuclear pot anar-se'n de les mans i generar una catàstrofe de primera magnitud. En el cas japonés, aquests successos se sumen al dolor i a la devastació causats pel terratrémol i el tsunami.

En l'actualitat, el sarcòfag amb el qual es va recobrir el reactor està molt danyat, perquè té uns 200 metres quadrats d'esquerdes per on es filtra aigua de pluja, que acaba contaminant el subsòl de la zona, i per on continua escapant-se la radioactivitat. En l'última conferència de donants no s'han aconseguit els fons necessaris per a la construcció d'un nou sarcòfag i un dipòsit de residus d'alta activitat, que se xifren en uns 1.750 milions d'euros.

L'accident s'ha valorat per fonts independents en uns 240.000 milions d'euros i una part caldrà satisfer-los a tercers països, com és el cas de Bielorússia, que va patir la pitjor part de l'accident.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

E.D.F. & AREVA vos oferissen lo temps
Anònim, 26/04/2011 a les 10:39
+1
-0
Cartografia de las radiacions de Fukushima?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
«L'amfitrió» de Cesc Gay | Catalunya.com
01/01/1970
Els camins, els secrets, les olors i els gustos, els paisatges del vi... | Viu una experiència enoturística a Catalunya acompanyat d'algú molt especial
Simpatitzants del PP durant el míting de Rajoy, diumenge passat a Lleida. | Adrià Costa
01/01/1970
Qualsevol canvi que obri noves rutes a la UE és un senyal d'esperança per a una futura Catalunya independent. La cara fosca, tanmateix, és la d'una Unió Europea en procés d'afebliment que podria facilitar que l'Estat espanyol tingués les mans més lliures per combatre el dret a decidir dels catalans amb mesures cada vegada més contundents.
Acte de final de campanya de C's a Barcelona. | ACN
01/01/1970
Arrimadas adverteix que Units Podem diu les mateixes "mentides" que els "vells partits" i reivindica el "lideratge" d'Albert Rivera
Acte de final de campanya del PSC | ACN
01/01/1970
La socialista tanca la campanya criticant que el Regne Unit hago volgut marxar de la UE “posant en dubte els drets socials"

Què fan ara a la TV?