Txernòbil: 25 anys d'ombres

| 26/04/2011 a les 09:01h
Arxivat a: Societat, Txernòbil, nuclear
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/04/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Vint-i-cinc anys després de l'accident a la central atòmica de Txernòbil, l'energia nuclear continua suposant un perill seriós i sense solució a llarg termini, encara més ara amb el complex japonès de Fukushima Dai-ichi fora de control.

La matinada del dissabte 26 d'abril de 1986, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil va explotar i va patir una fusió total del nucli. Els elements de combustible van rebentar i una violenta explosió va fer volar la tapa de segellat de l'edifici de mil tones de pes. Les barres de combustibles es van fondre mentre que la temperatura era de més de 2.000 ºC. Llavors, el reactor de grafit es va inflamar: el resultat va ser un incendi que va cremar durant nou dies, alliberant centenars de vegades més radiació a l'atmosfera que les bombes atòmiques llançades pels EUA sobre Hiroshima i Nagasaki.

En els dies posteriors a l'accident, milers de tones de materials van ser llançats des d'helicòpters al reactor. Avui s'accepta que les mesures d'intervenció no van tenir una influència significativa per alterar el curs de l'accident i per minimitzar-ne les gravíssimes conseqüències radiològiques. L'alliberament de radiació no va parar a causa d'aquestes mesures externes, sinó perquè l'accident va acabar per un procés "natural" (el combustible romanent es va solidificar).

La campanya internacional per commemorar el 25è aniversari de Txernòbil aquests dies celebra més de 500 activitats en 26 països per reclamar que s'abandoni l'energia nuclear al món. Cal tenir en compte que les centrals nuclears només proporcionen el 6% de l'energia primària consumida al món i el 16% de l'electricitat.

Després de l'accident de la nuclear d'Harrisburg (Three Mile Island, EEUU) en 1979, la indústria nuclear va assegurar que ja havia aprés la lliçó i que no tornaria a repetir-se. El 1986 va succeir l'accident de Txernòbil, per motius distints, i de nou es va assegurar que s'havien aprés les lliçons i que no tornaria a repetir-se.

No obstant això, aquest 2011 ha tingut lloc l'accident de Fukushima, central que se suposa que estava equipada amb els elements necessaris per evitar accidents tan greus. I, malgrat tot, la tossuda realitat mostra a Fukushima que és impossible preveure-ho tot i que finalment la reacció nuclear pot anar-se'n de les mans i generar una catàstrofe de primera magnitud. En el cas japonés, aquests successos se sumen al dolor i a la devastació causats pel terratrémol i el tsunami.

En l'actualitat, el sarcòfag amb el qual es va recobrir el reactor està molt danyat, perquè té uns 200 metres quadrats d'esquerdes per on es filtra aigua de pluja, que acaba contaminant el subsòl de la zona, i per on continua escapant-se la radioactivitat. En l'última conferència de donants no s'han aconseguit els fons necessaris per a la construcció d'un nou sarcòfag i un dipòsit de residus d'alta activitat, que se xifren en uns 1.750 milions d'euros.

L'accident s'ha valorat per fonts independents en uns 240.000 milions d'euros i una part caldrà satisfer-los a tercers països, com és el cas de Bielorússia, que va patir la pitjor part de l'accident.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

E.D.F. & AREVA vos oferissen lo temps
Anònim, 26/04/2011 a les 10:39
+1
-0
Cartografia de las radiacions de Fukushima?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, aquest dissabte en un acte del PDECat pel referèndum | PDECat
Oriol March
01/01/1970
Mas proclama que els catalans ja no són "súbdits" de l'Estat i demana "solidaritat" a Europa per organitzar el referèndum | Pascal reivindica el paper del PDECat com a "constructor" del nou estat i promet que "no fallaran les cames" per fer el referèndum | Ortega es confessa "trista" per la desaparició d'Unió i insisteix que el partit "no va saber llegir el present"
Un fotograma d'«Estiu 1993»; amb David Verdaguer | Estiu 1993
01/01/1970
El film amb escenes filmades a la Garrotxa segueix conquerint guardons després de triomfar a la Berlinale | El mes de maig es podrà veure a la gran pantalla
El canvi d'hora ens pot fer sentir cansats però no provoca problemes de salut. | Eva Domínguez
Jordi de Planell
01/01/1970
El catedràtic de Fisiologia Antoni Díez Noguera apunta que el cos "està perfectament preparat" per avançar els rellotges | Alguns estudis assenyalen que obligar l'organisme a adaptar-se a un nou horari pot tenir un impacte en els sistemes cerebral i cardiovascular, però els experts no donen credibilitat a aquestes tesis
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital