Txernòbil: 25 anys d'ombres

| 26/04/2011 a les 09:01h
Arxivat a: Societat, Txernòbil, nuclear
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/04/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Vint-i-cinc anys després de l'accident a la central atòmica de Txernòbil, l'energia nuclear continua suposant un perill seriós i sense solució a llarg termini, encara més ara amb el complex japonès de Fukushima Dai-ichi fora de control.

La matinada del dissabte 26 d'abril de 1986, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil va explotar i va patir una fusió total del nucli. Els elements de combustible van rebentar i una violenta explosió va fer volar la tapa de segellat de l'edifici de mil tones de pes. Les barres de combustibles es van fondre mentre que la temperatura era de més de 2.000 ºC. Llavors, el reactor de grafit es va inflamar: el resultat va ser un incendi que va cremar durant nou dies, alliberant centenars de vegades més radiació a l'atmosfera que les bombes atòmiques llançades pels EUA sobre Hiroshima i Nagasaki.

En els dies posteriors a l'accident, milers de tones de materials van ser llançats des d'helicòpters al reactor. Avui s'accepta que les mesures d'intervenció no van tenir una influència significativa per alterar el curs de l'accident i per minimitzar-ne les gravíssimes conseqüències radiològiques. L'alliberament de radiació no va parar a causa d'aquestes mesures externes, sinó perquè l'accident va acabar per un procés "natural" (el combustible romanent es va solidificar).

La campanya internacional per commemorar el 25è aniversari de Txernòbil aquests dies celebra més de 500 activitats en 26 països per reclamar que s'abandoni l'energia nuclear al món. Cal tenir en compte que les centrals nuclears només proporcionen el 6% de l'energia primària consumida al món i el 16% de l'electricitat.

Després de l'accident de la nuclear d'Harrisburg (Three Mile Island, EEUU) en 1979, la indústria nuclear va assegurar que ja havia aprés la lliçó i que no tornaria a repetir-se. El 1986 va succeir l'accident de Txernòbil, per motius distints, i de nou es va assegurar que s'havien aprés les lliçons i que no tornaria a repetir-se.

No obstant això, aquest 2011 ha tingut lloc l'accident de Fukushima, central que se suposa que estava equipada amb els elements necessaris per evitar accidents tan greus. I, malgrat tot, la tossuda realitat mostra a Fukushima que és impossible preveure-ho tot i que finalment la reacció nuclear pot anar-se'n de les mans i generar una catàstrofe de primera magnitud. En el cas japonés, aquests successos se sumen al dolor i a la devastació causats pel terratrémol i el tsunami.

En l'actualitat, el sarcòfag amb el qual es va recobrir el reactor està molt danyat, perquè té uns 200 metres quadrats d'esquerdes per on es filtra aigua de pluja, que acaba contaminant el subsòl de la zona, i per on continua escapant-se la radioactivitat. En l'última conferència de donants no s'han aconseguit els fons necessaris per a la construcció d'un nou sarcòfag i un dipòsit de residus d'alta activitat, que se xifren en uns 1.750 milions d'euros.

L'accident s'ha valorat per fonts independents en uns 240.000 milions d'euros i una part caldrà satisfer-los a tercers països, com és el cas de Bielorússia, que va patir la pitjor part de l'accident.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

E.D.F. & AREVA vos oferissen lo temps
Anònim, 26/04/2011 a les 10:39
+1
-0
Cartografia de las radiacions de Fukushima?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El comitè nacional del PDECat, el passat dilluns | ACN
Oriol March
01/01/1970
Lluís Guinó, Elsa Artadi, Montserrat Candini i Albert Batet deixaran l'executiva després del consell nacional d'aquest dissabte | La formació no aclareix com es procedirà a substituir els quatre dirigents que pleguen del seu càrrec intern | El règim d'incompatibilitats havia generat friccions, i Pascal admet l'existència de "capelletes" dins la formació
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé i el portaveu republicà Sergi Sabrià, durant la roda de premsa d'aquest dilluns | ACN
Joan Serra Carné
01/01/1970
L'eurodiputat republicà Jordi Solé lamenta l'actitud de González Pons i afirma que la conferència de dimarts al Parlament Europeu amb Puigdemont, Junqueras i Romeva serà una exercici d'"afirmació democràtica" | El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, argumenta que "és més important un acord" pels pressupostos que el posicionament d'ERC sobre fiscalitat
Valls i Hamon. Poca química personal. | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
Hamon i Valls competiran diumenge, però el PSF no arrossega ni a l’esquerra radical ni a la més liberal que aplaudeix l’exministre Macron
La investigadora Núria Oliver treballa per aconseguir un impacte social positiu de la tecnologia | Adrià Costa
Karma Peiró | 1 comentari
01/01/1970
La investigadora en intel·ligència artificial reclama una reflexió al voltant de la tecnologia actual | "Molts pares pensen que el seu fill serà el nou Steve Jobs només perquè es passa tot el dia enganxat al mòbil", es queixa | El 80% de la població occidental pateix de "nomofobia", una angoixa per no saber viure sense el mòbil


 
Recollida del vidre a Ciutat Vella. | Adrià Costa
Cristina Garde
01/01/1970
El consistori hi va destinar 582 milions d’euros el 2015, que van beneficiar més de 500 empreses i donar feina a 14.800 persones | FCC, Qualytel i Progess són les tres empreses que més cobren de l'ens municipal
Silenci i punys alçats en el funeral per les cinc víctimes mortals d'Atocha. | Arxiu històric del PCE
Pep Martí
01/01/1970
"¡Esas manitas bien arriba!" és el primer que recorda Alejandro Ruiz-Huerta, l'únic supervivent que queda d'aquell atemptat que es va cobrar cinc vides a mans d'un escamot feixista
Joaquín Pérez viu amb la incertesa de si vendran edifici del Raval on està llogat | Maria Rubio
Jordi Bes
01/01/1970
Una empresa compra un edifici sencer del barri barceloní i paga els veïns perquè es traslladin abans que s'acabi el contracte de lloguer | Els propietaris reconeixen que volen treure "la màxima rendibilitat" del bloc i l'Ajuntament fa costat als inquilins | Els residents dels blocs del costat temen que els passi el mateix, com Ángeles Prades: "La meva preocupació és veure'm al carrer"