Ús de cookies
Nació Digital utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Txernòbil: 25 anys d'ombres

| Actualitzat el 26/04/2011 a les 09:01h


Vint-i-cinc anys després de l'accident a la central atòmica de Txernòbil, l'energia nuclear continua suposant un perill seriós i sense solució a llarg termini, encara més ara amb el complex japonès de Fukushima Dai-ichi fora de control.

La matinada del dissabte 26 d'abril de 1986, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil va explotar i va patir una fusió total del nucli. Els elements de combustible van rebentar i una violenta explosió va fer volar la tapa de segellat de l'edifici de mil tones de pes. Les barres de combustibles es van fondre mentre que la temperatura era de més de 2.000 ºC. Llavors, el reactor de grafit es va inflamar: el resultat va ser un incendi que va cremar durant nou dies, alliberant centenars de vegades més radiació a l'atmosfera que les bombes atòmiques llançades pels EUA sobre Hiroshima i Nagasaki.

En els dies posteriors a l'accident, milers de tones de materials van ser llançats des d'helicòpters al reactor. Avui s'accepta que les mesures d'intervenció no van tenir una influència significativa per alterar el curs de l'accident i per minimitzar-ne les gravíssimes conseqüències radiològiques. L'alliberament de radiació no va parar a causa d'aquestes mesures externes, sinó perquè l'accident va acabar per un procés "natural" (el combustible romanent es va solidificar).

La campanya internacional per commemorar el 25è aniversari de Txernòbil aquests dies celebra més de 500 activitats en 26 països per reclamar que s'abandoni l'energia nuclear al món. Cal tenir en compte que les centrals nuclears només proporcionen el 6% de l'energia primària consumida al món i el 16% de l'electricitat.

Després de l'accident de la nuclear d'Harrisburg (Three Mile Island, EEUU) en 1979, la indústria nuclear va assegurar que ja havia aprés la lliçó i que no tornaria a repetir-se. El 1986 va succeir l'accident de Txernòbil, per motius distints, i de nou es va assegurar que s'havien aprés les lliçons i que no tornaria a repetir-se.

No obstant això, aquest 2011 ha tingut lloc l'accident de Fukushima, central que se suposa que estava equipada amb els elements necessaris per evitar accidents tan greus. I, malgrat tot, la tossuda realitat mostra a Fukushima que és impossible preveure-ho tot i que finalment la reacció nuclear pot anar-se'n de les mans i generar una catàstrofe de primera magnitud. En el cas japonés, aquests successos se sumen al dolor i a la devastació causats pel terratrémol i el tsunami.

En l'actualitat, el sarcòfag amb el qual es va recobrir el reactor està molt danyat, perquè té uns 200 metres quadrats d'esquerdes per on es filtra aigua de pluja, que acaba contaminant el subsòl de la zona, i per on continua escapant-se la radioactivitat. En l'última conferència de donants no s'han aconseguit els fons necessaris per a la construcció d'un nou sarcòfag i un dipòsit de residus d'alta activitat, que se xifren en uns 1.750 milions d'euros.

L'accident s'ha valorat per fonts independents en uns 240.000 milions d'euros i una part caldrà satisfer-los a tercers països, com és el cas de Bielorússia, que va patir la pitjor part de l'accident.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+1
-0
E.D.F. & AREVA vos oferissen lo temps
Anònim, 26/04/2011 a les 10:39
Cartografia de las radiacions de Fukushima?

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

A la portada de Nació Digital
Els soldats d'Ifni no tenen estàtua
Soldats de lleva de la companyia expedicionària de ràdio al Sàhara el 1957./J.R.M Sabaté

Els soldats d'Ifni no tenen estàtua

L'executiu espanyol va pagar el 2010 336.060 euros a l'empresa SeproSer per un llistat de soldats d'Ifni-Sàhara, però encara no ha pagat ni un cèntim de les indemnitzacions pressupostades des del 2008 |CiU reclamarà al Congrés que es repari moral i econòmicament els gairebé 8.000 soldats de lleva obligats a combatre en nom d'Espanya entre el 1957 i el 1959

Un Messi de rècord supera el Sevilla
Leo Messi, celebrant un dels tres gols que ha marcat aquest vespre/FCB

Un Messi de rècord supera el Sevilla

El jugador argentí s'ha convertit en el màxim golejador de la història de la lliga espanyola superant amb un hat-trick els 251 gols que havia marcat Telmo Zarra

La formació Arrels Cor de Noies versiona Nova Cançó i Rock Català
La formació amb el seu director, Xavier Nogué/Jordi Ribó

La formació Arrels Cor de Noies versiona Nova Cançó i Rock Català

El disc de debut inclou temes de Pau Riba, Lluís Llach, Els Pets i Sopa de Cabra entre d'altres


Carregant les notícies...
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Nació Digital
Adreça: Passeig de Gràcia, 26, 4rt. 08007 Barcelona
Publicitat: 934464215
Redacció: naciodigital@naciodigital.cat
Amb la col·laboració de: