Txernòbil: 25 anys d'ombres

| 26/04/2011 a les 09:01h
Arxivat a: Societat, Txernòbil, nuclear
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/04/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Vint-i-cinc anys després de l'accident a la central atòmica de Txernòbil, l'energia nuclear continua suposant un perill seriós i sense solució a llarg termini, encara més ara amb el complex japonès de Fukushima Dai-ichi fora de control.

La matinada del dissabte 26 d'abril de 1986, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil va explotar i va patir una fusió total del nucli. Els elements de combustible van rebentar i una violenta explosió va fer volar la tapa de segellat de l'edifici de mil tones de pes. Les barres de combustibles es van fondre mentre que la temperatura era de més de 2.000 ºC. Llavors, el reactor de grafit es va inflamar: el resultat va ser un incendi que va cremar durant nou dies, alliberant centenars de vegades més radiació a l'atmosfera que les bombes atòmiques llançades pels EUA sobre Hiroshima i Nagasaki.

En els dies posteriors a l'accident, milers de tones de materials van ser llançats des d'helicòpters al reactor. Avui s'accepta que les mesures d'intervenció no van tenir una influència significativa per alterar el curs de l'accident i per minimitzar-ne les gravíssimes conseqüències radiològiques. L'alliberament de radiació no va parar a causa d'aquestes mesures externes, sinó perquè l'accident va acabar per un procés "natural" (el combustible romanent es va solidificar).

La campanya internacional per commemorar el 25è aniversari de Txernòbil aquests dies celebra més de 500 activitats en 26 països per reclamar que s'abandoni l'energia nuclear al món. Cal tenir en compte que les centrals nuclears només proporcionen el 6% de l'energia primària consumida al món i el 16% de l'electricitat.

Després de l'accident de la nuclear d'Harrisburg (Three Mile Island, EEUU) en 1979, la indústria nuclear va assegurar que ja havia aprés la lliçó i que no tornaria a repetir-se. El 1986 va succeir l'accident de Txernòbil, per motius distints, i de nou es va assegurar que s'havien aprés les lliçons i que no tornaria a repetir-se.

No obstant això, aquest 2011 ha tingut lloc l'accident de Fukushima, central que se suposa que estava equipada amb els elements necessaris per evitar accidents tan greus. I, malgrat tot, la tossuda realitat mostra a Fukushima que és impossible preveure-ho tot i que finalment la reacció nuclear pot anar-se'n de les mans i generar una catàstrofe de primera magnitud. En el cas japonés, aquests successos se sumen al dolor i a la devastació causats pel terratrémol i el tsunami.

En l'actualitat, el sarcòfag amb el qual es va recobrir el reactor està molt danyat, perquè té uns 200 metres quadrats d'esquerdes per on es filtra aigua de pluja, que acaba contaminant el subsòl de la zona, i per on continua escapant-se la radioactivitat. En l'última conferència de donants no s'han aconseguit els fons necessaris per a la construcció d'un nou sarcòfag i un dipòsit de residus d'alta activitat, que se xifren en uns 1.750 milions d'euros.

L'accident s'ha valorat per fonts independents en uns 240.000 milions d'euros i una part caldrà satisfer-los a tercers països, com és el cas de Bielorússia, que va patir la pitjor part de l'accident.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

E.D.F. & AREVA vos oferissen lo temps
Anònim, 26/04/2011 a les 10:39
+1
-0
Cartografia de las radiacions de Fukushima?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Les autoritats encapçalen el minut de silenci a Barcelona | Casa Reial
01/01/1970
Unes 100.000 persones participen del minut de silenci a la plaça de Catalunya i mostren el seu rebuig al terrorisme que ahir va colpejar la capital catalana
Marcos Peña, president del CES, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
01/01/1970
El president del Consell Econòmic i Social, que ha estat acceptat per la direcció d'Eulen, ja va mediar en el conflicte de l'estiba
Moments de l'incident a la plaça Major de Vic | Osona.com
01/01/1970
El regidor de Plataforma Vigatana ensenya cartells del seu partit durant la concentració | L'alcaldessa Anna Erra condemna l'actuació
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista