Qui es gasta 100 euros per un dinar no és responsable de la gana del món, sinó qui redistribueix la renda. Llevat que sigui un fantasma, qui se'ls gasta ha generat una renda, que és com fer un joc de mans que converteix una cosa que no val en una cosa valuosa. Hem de deixar d'anar al teatre perquè hi ha nens al món que van despullats? Per què no som més positius i pensem que els Roca's i Ferran's Adrià o Gaudí's també donen feina als cuiners, carnissers, pagesos, cambrers, personal de neteja, fusters, recaptadors d'impostos i tothom qui participa en l'elaboració dels seus productes? Tot això computa en el PIB, del qual un 40% seran impostos per redistribuir, i l'altre 60% seran sous. No té sentit deixar de comprar un llibre perquè hi ha milions de persones que no han pogut anar a escola, o que pot ser no se'l poden permetre. D'aquesta manera també hauriem d'anar a dormir sense sopar i a anar a la feina a peu, o pot ser d'aquesta manera molt aviat aniriem tots a l'atur. Siguem exigents amb qui administra la cosa pública, però no ofeguem la creativitat si no volem fer encara un móm més sinistre i menys recomenable.