Daniel Osàcar Foto: ACN

Els pèrits de l'Agència Tributària que van fer l'informe sobre el possible finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música i Ferrovial han admès aquest dimecres que la seva tesi és una "elucubració" i es basa en conjectures que no han pogut demostrar.

Per exemple, no han pogut assegurar que el "Daniel" que surt en moltes anotacions sigui Daniel Osàcar, extresorer de CDC. Els pèrits han ratificat el seu informe davant del jutge, que també ha pres declaració a Fèlix Millet i Jordi Montull, que, tot i això, s'han negat a respondre totes les preguntes.

La vista oral d'aquest dimecres ha estat la primera de la peça separada sobre el suposat finançament irregular de CDC. A més dels pèrits, també ha declarat Gemma Montull, exdirectora financera, imputada en el cas, igual que el seu pare i Millet. Ella sí que ha respost el llarg interrogatori del fiscal, i ha negat que conegués Osàcar.

La investigació del jutge i la fiscalia apunta a un possible finançament irregular de CDC a través del cobrament de comissions il·legals per adjudicar obres públiques com la Línia 9 del Metro i la Ciutat de la Justícia a la constructora Ferrovial, que, alhora, era el principal patrocinador de la Fundació del Palau. Així, uns 5,9 milions van anar de Ferrovial a CDC a través del Palau, amb una comissió corresponent per a Millet i Montull, segons les acusacions.

Però, segons les defenses, l'informe pericial té moltes llacunes i contradiccions, com el fet que els pèrits no han analitzat documentació sobre el patrocini de Ferrovial, ni els convenis signats entre el Palau i la Fundació Trias Fargas, de CDC, o els concursos d'adjudicació d'obres a Ferrovial.

L'advocat de Gemma Montull, Jesús Silva, ha explicat que la seva clienta no coneixia Daniel Osàcar fins que aquest nom va sortir a la premsa i a la causa judicial. En aquest sentit, ha assegurat que la seva feina es limitava a funcions de "secretariat", com molts altres empleats del Palau. Segons Silva, Gemma Montull només obeïa ordres, que apuntava a mà en llibretes.

Igualment, a Gemma Montull "no li sorprenien" les xifres ni els moviments econòmics estranys, i no li picava la curiositat saber on anaven a parar certes quantitats de diners. Tampoc investigava les empreses que cobraven del Palau perquè "no tenia temps" ni li interessava. "No em paguen per pensar", ha dit, segons han revelat fonts jurídiques, tot i que Gemma Montull tenia el càrrec de directora financera i cobrava un sou bastant per sobre de la mitjana d'una administrativa qualsevol.