L'externalització d'informes, alguns d'ells de dubtosa utilitat, sembla que s'ha convertit en una pràctica habitual que la Fiscalia ha de determinar si és il legal. Mans Netes sosté en la seva denúncia que la Generalitat "ha actuat sense objectivitat i sense preservar els interessos generals. S'ha actuat amb subjectivitat i afavorint interessos particulars". Entre els beneficiaris d'aquestes assignacions a dit es troben Elisabet Comín Oliveres, que va formar part de les llista del PSC a les eleccions locals de 2003 i, el 1999, es va incorporar a la candidatura socialista a les autonòmiques de 1999. Comín va realitzar dos informes per a la Generalitat per un cost de 60.000 euros. Per la seva banda, Enric Pujol Casademont, que va figurar en les llistes electorals d'ERC per Girona, va fer un estudi Sobre equipaments culturals a la zona transfronterera per 2750 euros. A l'exdiputada d'ICV al parlament Català Beth Font, que és directora d'àrea a La Vola Companyia de Serveis Ambientals, la Conselleria d'Economia va encarregar el 2007 sis informes tècnics per 124.000 euros. En el llistat figura també Juan Ignacio Lekuona, expert en màrqueting electoral que el 2006 va ser denunciat pel PP per cobrar 12.000 euros del Consell Insular de Menorca per un informe buit de contingut. El departament d'Acció Social li va pagar 12.000 euros per un informe l'any passat. "Seguiment de la petxina brillant", "Estudi del ratpenat Nana”, “Control de la plaga de la papallona de l'arròs al delta de l'Ebre", "Disseny de parxís i puzzle de la caseta de cartró retallable" o "Bibliografia selectiva sobre la imaginació" són alguns dels estudis encarregats. Si en comptes de gastar-aquests 31 milions d'euros en les coses abans mencionades es destinéssin aquests diners per pagar-li els llibres als estudiants Catalans, els Catalans no haurien de gastar diners de la seva butxaca a comprar llibres. Si en comptes de regalar els diners dels Catalans a França perquè l'article 6 de l'Estatut de Catalunya diu que «la Generalitat ha de protegir el català en tots els àmbits». Perquè també diu que ha de «fomentar la difusió i el coneixement de la llengua catalana» i «promoure la cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya». Per tot això, l'Ajuntament de Perpinyà (França) ha rebut en els últims quatre anys de mans de la Generalitat 306.000 euros. Els ajuts de la Generalitat a l'Ajuntament de Perpinyà per «enfortir la cooperació en el terreny de la promoció de l'ús social del català i de la difusió de la cultura catalana» les va concedir Vicepresidència. Per «ensenyar llengua catalana», és va atorgar una subvenció de 6.000 euros al Consistori gal.

Atès que els ciutadans que viuen a Catalunya sempre s'estan queixant que no tenen diners suficients per educació, sanitat, etc ... Els Catalans es queixen que en els instituts en els que estudien no tenen ordinadors per a cada alumne i que a Extremadura si tinguin ... Bé, potser a Catalunya els nens podrien tenir a classe ordinadors si no es gastessin 70 milions d'euros en Les Ambaixades que es mantenen obertes a París, Brussel.les, Milà, Berlín, Londres, Nova York, Argentina i Mèxic. Totes aquestes oficines depenen de la Conselleria de la Vicepresidència, al capdavant de la qual va estar el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, amb guionets. Segons la Generalitat, la creació de delegacions a l'extranger és possible gràcies a l'Estatut, i amb això es pretén incrementar la presència de Catalunya a l'exterior. Que la Generalitat s'esforça cada dia més a promoure la cultura i llengua catalana a l'exterior és una cosa que ja se sabia, però, no està gens clar el que gasta la Generalitat en aquests assumptes. Cada delegació costa anualment uns 90.000 euros, als quals cal afegir les despeses del personal contractat i el sou del delegat, que arriba a un total de 87.570 euros bruts l'any. És a dir, més de 6.200 euros bruts al mes repartits en 14 pagues. En resum, la Generalitat gasta en concepte de lloguer, habilitació i manteniment de les delegacions i el sou dels quatre delegats que les ocupen un total de 710.387 euros a l'any. Si es gastessin aquests milions a comprar ordinadors ... Amb 70 milions d'euros poden comprar 70.000 ordinadors a 1000 euros cada un ... També es queixen que a Andalusia els llibres dels estudiants són gratis mentre que a Catalunya els han de comprar amb els seus diners. Em sembla bé que es queixin, però a qui han de queixar-se no és al govern d'Espanya, sinó a la Generalitat que s'ha gastat 31 milions d'euros en estudis encarregats a persones i institucions afins.

Política lingüística. La Generalitat va gastar 159.000.000 a fomentar l'ús social de la llengua amb el model d'immersió lingüística per bandera, sense comptar el capítol d'ensenyament. Altres 20 milions han anat a subvencionar mitjans que fan servir el català, mentre que el 2012 es destinaran gairebé un i mig per a doblatge, copiatge i promoció de cinema en català.

• Consell de Garanties Estatutàries. És l'òrgan que assessora jurídicament sobre l'Estatut i la Constitució. La seva tasca és emetre dictàmens previs davant de casos eventuals com ara una demanda davant el TC. A ell van destinats 3,6 milions.
"Síndic de Greuges" i altres organismes. És una estructura paral.lela de la qual s'ha dotat la Generalitat seguint el model d'un equivalent estatal. Compta amb Defensor del Poble (7,9 milions), Comissió Jurídica Assessora (3,4 milions), Sindicatura de Comptes (12), Oficina Antifrau (5,3) i Consell de Treball, Econòmic i Social (2,7).
Consells Comarcals: Hi ha un Consell Comarcal per a cadascuna de les 41 comarques. Té una partida de 630 milions i compta amb 2.700 treballadors, mil d'ells, consellers. Són el refugi perfecte per a centenars d'alts càrrecs, i es pretén afegir un altre nivell administratiu: set vegueries amb les que substituir les quatre províncies. No obstant això, aquest recurs ha estat paralitzat pel Parlament català.
Mitjans Públics de Comunicació. TV3 va ser subvencionada amb 388 milions, mentre que Catalunya Ràdio va ser obsequiada amb altres 49. Són, per a la Generalitat, els principals agents per mantenir l'ús social del català "com a efecte compensador de l'allau d'oferta en castellà", tal com resen els pressupostos.
Ambaixades i política exterior. El Govern català destina 35 milions a Acció Exterior. 22 d'aquests milions són per a accions de cooperació al desenvolupament (principalment a través de la concessió de subvencions a ONG). Per mantenir les sis ambaixades i 35 oficines comercials a l'exterior s'han apartat 13 milions d'euros.
La secretària general d'esports de la Generalitat té un pressupost de 82 milions i entre les seves funcions està fomentar activitats esportives catalanes i el 2010 van rebre 1,2 milions. El seu últim èxit va ser l'aconseguir una selecció catalana de dards.
L'acte de la Diada no ha estat modificat, no així altres celebracions institucionals. L'any passat va costar 300.000 euros.
L'assignació d'informes és un dels exemples màxims de malbaratament públic i amiguisme polític. El 2007 es van dedicar 31 milions a la confecció de 1.583 informes amb temes com el cultiu de l'avellana o el musclo zebra.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals controla els mitjans públics i passa de dotze a cinc membres. El CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) de deu a cinc, però els seus sous estan per sobre dels 100.000 euros anuals cadascú.
Anem bé, seguiu discutint de merdes i parlant malament del espanyols, que aixó és el que volen. Ja els feu bé el joc ja...cada dia més ignorants i més pobres, obriu els ulls, cony, oblideu-vos de la Terra i la Patria i penseu en els vostres fills collons.

No pas el Singular, que per altra banda és pitjor en aquest sentit...

Aquest home és retardat mental. La CRISI és ESPANYA.

El que no pot ser és que gent com l'ACN i el Singaular feu el joc al nacionalisme d'aquesta manera: només un ultranacionalista, irracional, penjat, pot contraposar la independència de Catalunya i l'economia com ho fa el titular.

Els demòcrates, els que no som nacionalistes com el SR. Fernández, sinó racionals, i que ens preocupem del futur del país, dels nostres fills i del bon govern, no de la bandera i els cojones, només podríem fer un titular com: "Abans la tribu espanyola que el benestar dels seus fills". Per exemple.

Els demòcrates, els no nacionailistes, els normals, avui votarem.

Aquest paio es veu que encara funciona amb un processador molt antiquat que no admet la multifunció, i esclar, ha de prioritzar. Potser que el reciclin.

La meva prioritat és l´economia, no ser espanyol. Per això no vull ser espanyol, no en tinc temps en tot el dia.

Sense llibertat no hi ha economia possible. Els temps del tèxtil ja no tornarán. Però que no s'angoixi el senyor Fernández perque tindrán temps per demostrar lo bé que s'en surten els seus col·legues a Madrid amb en Mariano.

És evident que anar a votar desbarataria la seva "lluita" per sortir de la crisi.

... no dines, no vas al lavabo, no surts amb els amics, no vas d'excursió, no llegeixes llibres ni diaris, no participes en cap entitat, no vas a un concert, no surts amb la família, no vas de vacances, no ho fas perque la teva prioritat és l'economia. UNA COSA NO TREU L'ALTRA. Que ningú es deixi enganyar...

No nomès de pa viu l'home.

Si Espanya no ens robés com ens roba, Catalunya no tindria el dèficit i no tindriem els problemes que esmenta el Sr. Diaz.

No us cau la cara de vergonya de presentar a les eleccions de maig tan imputats en greus afers de corrupció.

L'execonomista en cap de l'FMI: "Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món"

Kenneth Rogoff, execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, creu també que hi ha una "alta probabilitat" que Espanya acabi demanant ajuda financera a Europa
ARA REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 04/04/2011 18:10

Kenneth Rogoff, professor de Harvard i execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, considera que una Catalunya independent seria plenament viable. "Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món", explica Rogoff en una entrevista amb la revista Capital.

Espanya=robatori=crisi