No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.
Cada generació ha tingut la seva pròpia lluita, els seus motius per enfrontar-se a determinades realitats. Sembla que la globalització ha adormit els instints d’indignació. Abans era fàcil saber qui eren els enemics: la distinció entre bons i dolents era molt més precisa. Avui, aquesta distinció ja no és tan clara. Molt sovint hi ha aspectes que ens indignen, però ens costa canalitzar la nostra lluita cap a persones, ideals o institucions concretes. Podríem dir que els dolents han aprofitat la globalització per difuminar-se. Per sort, nosaltres encara sabem a qui hem de dirigir la nostra indignació.

Els nostres avis van defensar la República, els nostres pares clamaren per la Transició a la democràcia, ara ens toca a nosaltres demostrar que volem la Independència. Sabem on ens dirigim, i sabem perquè ho fem. Ara l’únic que ens cal és combatre la indiferència dels nostres conciutadans, amb bones raons. Amb la millor manera de resistència no violenta: apel•lant a la democràcia. A la capacitat lliure i sobirana del poble de Catalunya de decidir el seu futur. La millor manera de fer progressar el nostre projecte és fent córrer la indignació. Aquesta és la nostra raó de ser.

Catalans, apel•lem a la indignació!
Endavant SOLIDARITAT CATALANA
VINGA ANIM CATALANS QUE ELS PRESIDENTS VOTEN SI A LA INDEPENDENCIA DE LA NACIO CATALANA !!

http://www.youtube.com/watch?v=_5dlCY-TFTk

Mireu el que pasa a Valencia! Ens pot pasar a nosaltres? Anem i votem!


http://www.vilaweb.cat/noticia/3870416/20110407/corts-valencianes-750-anys.html


Ja ens podem espavilar!

http://www.youtube.com/watch?v=RmlJ6YmkXZ8&feature=related


Així ens veuen els espanyols.

Mireu aquest video, per fer que el vot del poble decideixi quins polítics voldrem. Molt enlluernador.


http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=926492&p_cp2=&p_cp3=&p_cp22=cerca


Anims, fem història!

Vinga endevant. Aneu a votar, participeu!

3. Ambigüitat parlamentària |
Les concentracions de protesta i els actes d’afirmació i/o reivindicació com ara el procés de consultes que diumenge s’acaba no poden ser simplement una finalitat en si mateixos. Quan no busquen l’obtenció d’uns resultats concrets a les institucions, només poden servir que per dissimular l’ambigüitat parlamentària, com va passar a la mobilització del 10-J, on CiU i PSC es van manifestar al costat d’ERC suposadament contra la sentència i després no han fet res per restituir a Catalunya un Estatut referendat tot i sumar folgades majories tant al Parlament com a les Corts. |
I hem contraposat ERC a CiU i PSC perquè els republicans, a més de dur la consulta al programa pel 28-N, es van quedar sols, pocs dies després de la gran manifestació, primer a la mesa intentant aturar la rocambolesca anul•lació de l’admissió a tràmit de la IP per la consulta, justament, i posteriorment a l’hemicicle votant iniciar el procés cap a la independència de Catalunya, precisament per la sentència del Constitucional i la singular rectificació parlamentària de no tramitar la IP. |
L’ambigüitat parlamentària arriba a la seva màxima expressió amb els membres del govern de CiU votant a la consulta ciutadana sobre la independència. Un executiu convergent en minoria, format amb el suport del PSC, i que on més comprensió ha trobat a la cambra és justament en el grup popular, com acabem de veure amb la pràctica eliminació de successions i sense tocar donacions. |
No volem dir que els integrants del govern hagin votat no a la consulta del 10-A. No ho podríem dir de cap de les maneres perquè el vot és secret i, per tant, només ho poden saber ells mateixos. Només pretenem contrastar uns fets. |
El 10 de març el Parlament aprovava una moció de SI amb els vots de CiU, ERC i la mateixa SI a favor del dret irrenunciable a l’autodeterminació (aquest apartat també l’aprovava ICV-EUiA), pel dret a decidir (hem de confessar un cop més que ignorem en què consisteix) i de suport –només suport (de paraula)-- a la consulta del 10-A. Remarquem el suport de paraula perquè uns dies més tard, el 25 de març, la moció d’ERC per dotar de contingut real aquest suport només obtenia 14 vots afirmatius. PSC, PP i C’s hi votaven en contra, i CiU i ICV-EUiA s’abstenien. |
Opinem que el resultat d’aquesta votació parlamentària del 25 de març hauria de ser incompatible amb les declaracions que el portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, feia al DIRECTE dissabte passat, 2 d’abril, després de la participació dels presidents Mas i Pujol en el 10-A. |
Segons el DIRECTE, referint-se concretament al vot del president de la Generalitat, Artur Mas, Bosch considerava que ‘reforça la “complicitat institucional” que el Parlament ja va expressar quan hi va donar suport el passat 10 de març’. És a dir: com si la moció republicana àmpliament derrotada (només 14 vots a favor) el 25 de març, per dotar de contingut aquest suport únicament verbal del dia 10 de març, no hagués existit mai. El portaveu de Barcelona Decideix, obviant la votació contrària del dia 25 a donar suport logístic i cridar a la participació en la consulta, manifestava al DIRECTE: “El dia que el Parlament va aprovar la moció de suport [10 de març: suport verbal, de cara a la galeria] ja vàrem entrar en el món de la complicitat institucional” (!?). |
Insistim que no afirmem (no ho podem fer: el vot és secret) que els membres de l’executiu català que han participat en el 10-A hagin emès un vot negatiu. El nostre propòsit és exclusivament cridar l’atenció sobre un fet que considerem rellevant. Quin sentit té votar a favor de la independència en una consulta ciutadana i alhora no voler celebrar aquesta mateixa consulta des del Parlament? Quin sentit té quan, a més, s’està d’acord a retallar un 10% el pressupost de l’administració catalana? |
[Volíem escriure un últim fragment número 4 llançant una proposta perquè el 10-A tingui continuïtat en l’àmbit institucional, que és on es dirimeixen les batalles polítiques. Quedarà pendent. A les 21.50, la directora de TVC, Mònica Terribas, entrevista el president Artur Mas, i avui ja no us podrem pas enviar més ratlles.] |
Jaumetria

Per Manel C., vota! es bò que estiguis empipat, jo també.

Vota per exercir el teu dret que tants polítics menysprean i s'en fotan, vota per tots els anys de dictadura que no varem tindra opció, vota per tots els catalans/es que viuen fora de Catalunya i no podan votar, vota per tots els que varen lluitar i caure defensan la llibertat de vot, vota per fer història, vota per els teus descendents, vota per servir Catalunya.

No et limitis, ja ens limitan prou ells.
Bona sort!

¡En Catalunya se produce la paradoja de que el elevado número de líderes políticos independentistas no concuerda con el reducido de electores!

2. Participació ciutadana fora de les institucions? |
Si entre tots plegats no hi posem remei, el procés de consultes ciutadanes que s’acaba aquest 10-A haurà passat pel mateix camí que la gran concentració del 10-J. |
Si en el fragment anterior veiem com les mobilitzacions de la ciutadania només s’expliquen arran de la insatisfacció de la societat per una determinada disfunció de les institucions, de la mateixa manera aquí escriurem que les manifestacions únicament tenen sentit quan la seva finalitat és que les institucions representatives acabin funcionant d'una manera determinada. Concentracions de protesta com el 10-J o actes de participació com el 10-A són inútils o fins i tot contraproduents si no busquen una traducció definida, un reflex concret, en una determinada actuació de les institucions que corregeixi el problema que ha originat la mobilització ciutadana. |
Contraproduents per què? Si no s’hagués promogut el 10-J, anterior i tot a la resolució del TC, que és del dia 16, no sabem si posteriorment hauria sorgit una protesta contra una incomprensible passivitat del Parlament que dura fins avui mateix. I amb la gent ja cansada, ja massivament manifestada, és més difícil que la protesta es produeixi. |
Figura que el 10-J es va fer contra la sentència. De llavors cap aquí les institucions i representants catalans, a Barcelona i Madrid, no han fet res absolutament. Avui no estem igual que abans de la manifestació: estem pitjor. Aleshores encara no hi havia sentència i ara ja fa mesos que és efectiva. Sembla que a les persones que es van concentrar multitudinàriament a Barcelona els-hi és ben igual. Aleshores, la finalitat del 10-J quina era? |
Si no hi ha un canvi d’última hora, de moment sembla que amb les consultes ciutadanes sobre la independència ha de passar exactament el mateix. |
El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, defineix avui el 10-A a NACIÓ DIGITAL com “un moviment democràtic sense precedents des del començament de la transició”. Però Bosch també declara que “no farem ni muntarem cap partit polític; segons com vagi, els polítics hauran de fer alguna cosa”. I què li fa pensar que hagin de fer res? Abans-d’ahir mateix, dimarts, el president de la Generalitat, Artur Mas, afirmava en roda de premsa que el Parlament no consultarà Catalunya en aquest mandat perquè al programa de CiU no hi figura la celebració de cap consulta. |
Opinem que un moviment social d’aquestes característiques no hauria de quedar al marge de les institucions. Com ja va passar amb la gran concentració del 10-J, no entenem l’escrúpol dels seus promotors a deslligar aquestes mostres de participació ciutadana de l’àmbit de les institucions polítiques, que és on es decideix el futur del país. Ara recordem com ens cridava l’atenció, durant l’última campanya electoral, com Barcelona Decideix anava promovent actes i sortint als mitjans de comunicació totalment aliena al fet que hi hagués una candidatura al Parlament que portava la consulta al programa. I ara mateix acabem de veure com un col•lega lector opinador ha deixat a NACIÓ DIGITAL un comentari on anuncia que no anirà a votar precisament perquè Esquerra Republicana dóna suport a la consulta. |
No ens expliquem tampoc com des de Barcelona Decideix ‘celebren la mobilització de la classe política’ (DIRECTE). Al mateix digital, Ricard Vinyals, dels organitzadors, comenta: “Qui ens havia de dir quan començava el procés de consultes que tot acabaria amb els membres del govern de la Generalitat votant.” |
Contràriament a Vinyals, qui ens havia de dir a nosaltres, el 13 de setembre del 2009, amb la consulta pionera d’Arenys de Munt, que avui tindríem un Parlament amb tan pocs escons a favor de consultar el país sobre la independència (bastants menys que a l’hemicicle anterior) i segurament fins i tot amb cap ni un que vulgui impulsar un referèndum perquè Catalunya torni a tenir un Estatut ratificat electoralment com ha estat del 1979 al juliol del 2010 (31 anys) precisament per imperatiu constitucional de l’article 152.2. |
Jaumetria

Es sensato afirmar,anteponiendo la ley del mínimo esfuerzo,que en cualquier sociedad evolucionada es mejor derribar fronteras a construirlas

No creus que penses massa, Manel? Potser el món no és tot un film americà en que hi han uns bons i uns dolents... Tu vols la independència de Catalunya? Vius a Barcelona? Menysprearàs els milers de voluntaris que han estat treballant durant mesos perquè tu i jo anem a votar aquest diumenge per no sé que d'ERC?

Au, va. Jo no confiaré mai més en aquest partit però defenso la llibertat del meu poble i això no té res a veure amb aquestes sigles. REreflexiona i ves a votar, això no és un joc i aquest diumenge és molt més important que anar a votar en unes eleccions. T'adones que depenent del que surti haurem de passar molts més anys parlant com els dos espanyols que encara som?

Deixem els sectarismes pels partits polítics, que nosaltres som prou lliures per votar, aquesta vegada si, el que ens surti de la pebrotera.

No creus que penses massa, Manel? Potser el món no és tot un film americà en que hi han uns bons i uns dolents... Tu vols la independència de Catalunya? Vius a Barcelona? Menysprearàs els milers de voluntaris que han estat treballant durant mesos perquè tu i jo anem a votar aquest diumenge per no sé que d'ERC?

Au, va. Jo no confiaré mai més en aquest partit però defenso la llibertat del meu poble i això no té res a veure amb aquestes sigles. REreflexiona i ves a votar, això no és un joc i aquest diumenge és molt més important que anar a votar en unes eleccions. T'adones que depenent del que surti haurem de passar molts més anys parlant com els dos espanyols que encara som?

Deixem els sectarismes pels partits polítics, que nosaltres som prou lliures per votar, aquesta vegada si, el que ens surti de la pebrotera.

Amb amics com tu no ens calen enemics.

Com sempre que s'ha de votar he reflexionat. El sentit del meu vot era fàcil: si. Però després, aprofundint... Què va passar amb els vots independentistes d'ERC a la Generalitat els anys 2003 i 2006? Què està passant amb els vots independentistes d'ERC a Barcelona i a la majoria d'Ajuntaments grans i mitjans, des de fa més de 30 anys? I a les Diputacions i Consells Comarcals? Doncs passa que els vots independentistes d'ERC, a tot arreu han servit i serveixen per vendre Catalunya als sociates. I ara, fa masses dies que estic fart de veure aquesta gentussa d'ERC remenant la cua al voltant de la votació de diumenge. No permetré que aquests traidors d'ERC s'aprofitin del meu vot i vagin a oferir pactes als españols, a canvi de quatre càrrecs. NO VOTARÉ. Allà on sigui ERC, ni aigua!

ATENCIÓ.....IMPORTANT

EL DIUMENGUE 10-A....TOTHOM QUE S'ACOSTI ALS COL.LEGIS ELECTORALS....

QUE PORTI UNA CÀMERA PER A PODER FOTOGRAFIAR O GRAVAR TOT EL QUE PASSI

LA FALANGE ESPAÑOLA DIU QUÉ HI ANIRÀ PER A SABOTEJAR L'ACTE DE LA DEMOCRÀCIA

AIXÍ QUEDARAN BEN RETRATATS I HO PODREM PENJAR AL YOUTUBE Ó PELS ALDARULLS QUE HI POGUIN HAVER

PASSA-HO - GRÀCIES

Que no ho veieu això és una laçament.
Sols el poble salva al poble

Alliberem Catalunya, alliberem-nos

recanvi (27) | DEL 10-J AL 10-A, I QUE RES HAGI DE CANVIAR | 1. Contra les manifestacions

Els organitzadors del 10-J donaven com a xifra aproximada de participació un milió i mig de persones. La Guàrdia Urbana va parlar d’un milió cent mil. Surt una mitjana d’1.300.000 manifestants, que no està gens, però gens, malament en una ciutat com Barcelona, d’un milió i mig d’habitants, i un país com Catalunya, de set milions i mig. |
I diem que no està gens ni mica malament perquè a l’Egipte dels vuitanta milions actuals, i a la seva capital, el Caire, de més de vuit milions, la mobilització d’uns centenars de milers de persones va obrir la porta a un règim nou que ja ha guanyat un referèndum sobre canvis constitucionals i ha posat data a unes eleccions lliures. |
Aquí el 10-J va ser flor d’un dia, com les grans vagues que convoquen els grans sindicats. Al Caire la policia del nou règim va haver de desallotjar, després de dies, els últims manifestants, que es resistien a abandonar la plaça sense la garantia de més reformes. |
Nosaltres no cridem a cap mobilització. Si abans del 10-J érem contraris a la manifestació, avui, en vista de l’èxit (?), encara hi estem més en contra. Opinem que les concentracions de protesta només troben justificació quan es desvirtua la democràcia, quan la ciutadania perd el control sobre les institucions, que no és el cas d’aquest país, que va votar lliurement el 28-N i ho tornarà a fer el 22-M, a les municipals. |
I ja està? No. Aquest 10-A, a més a més, a Barcelona i altres municipis es tancarà tot un cicle de consultes no oficials (al marge de les institucions) sobre la independència i que hauran tingut lloc a la majoria de poblacions catalanes des de la pionera del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. |
Com veiem, si hi ha cap país al món on és segur que la gent no ha de protestar, aquest és Catalunya. Catalunya vota tant que últimament vota doble i tot: a les institucions democràtiques i a fora també i per què no. |
Escolti’m. I per què Catalunya protagonitza tan multitudinàries manifestacions i a més vota també fora de les institucions quan ja vota a dintre? |
Ah mira: bona pregunta. És justament el que mirarem d’analitzar en aquest Recanvi número 27. |
Jaumetria

En el seu petit assaig Indignez-vous, que ―textualment― «le motif de la résistance c’est l’indignation». La indignació porta a la resistència, a la lluita contra la injustícia. Suposo que és el que ens ha portat a tots els que escrivim en aquest bloc, i a molts d’altres, a considerar-nos independentistes. Per què? Cadascú tindrà les seves pròpies raons: culturals, sentimentals, econòmiques, pràctiques… Tant li fa, totes les raons ens han dut a rebel·lar-nos contra la justícia, a indignar-nos i a compartim un horitzó comú, una meta que volem atrapar. I, si algú té la culpa de l’auge de l’independentisme, és qui ha alimentat aquesta situació en què cada vegada més catalans ens sentim indignats. Perquè vivim en un Estat que no només no ens aprecia, sinó que a sobre ens menysprea (a la nostra identitat, que ja se sap que Barcelona és bona si la bossa sona).

Hessel entén que les raons per indignar-se són cada volta menys clares, en un món molt més complex. Per sort, a Catalunya cada vegada hi ha més joves que veuen que la injustícia de ser català en un Estat intolerant com l’espanyol és insostenible, i això els indigna. Perquè només cal buscar una mica al nostre voltant per trobar aspectes a millorar. Vivim envoltat de motius d’indignació i, darrerament, és sorprenent com cada vegada ens arriben més notícies que aconsegueixen augmentar la nostra indignació, fins i tot quan semblava que això ja no era possible. Només cal que sapiguem obrir els ulls i veure que hi ha aspectes pels quals val la pena lluitar. Com diu Hessel, «cherchez un peu, vous allez trouver».

Cada generació ha tingut la seva pròpia lluita, els seus motius per enfrontar-se a determinades realitats. Sembla que la globalització ha adormit els instints d’indignació. Abans era fàcil saber qui eren els enemics: la distinció entre bons i dolents era molt més precisa. Avui, aquesta distinció ja no és tan clara. Molt sovint hi ha aspectes que ens indignen, però ens costa canalitzar la nostra lluita cap a persones, ideals o institucions concretes. Podríem dir que els dolents han aprofitat la globalització per difuminar-se. Per sort, nosaltres encara sabem a qui hem de dirigir la nostra indignació.

Els nostres avis van defensar la República, els nostres pares clamaren per la Transició a la democràcia, ara ens toca a nosaltres demostrar que volem la Independència. Sabem on ens dirigim, i sabem perquè ho fem. Ara l’únic que ens cal és combatre la indiferència dels nostres conciutadans, amb bones raons. Amb la millor manera de resistència no violenta: apel·lant a la democràcia. A la capacitat lliure i sobirana del poble de Catalunya de decidir el seu futur. La millor manera de fer progressar el nostre projecte és fent córrer la indignació. Aquesta és la nostra raó de ser.

Catalans, apel·lem a la indignació!
Endavant SOLIDARITAT CATALANA

Barcelonins!!!!!!



!!!!!!TOTHOM A VOTAR!!!!!!




Per catalunya!!!!