L'Òscar Dalmau, la Natza Farré i l'Òscar Andreu a Rac1. Foto: Diego Giménez

Els onzens Premis Ràdio Associació han reconegut Marta Romagosa i López com la millor professional de ràdio i el programa d'humor de Rac 1 "La competència" com el millor programa.

A més, el jurat distingeix "Solituds", de Ràdio Sant Joan Les Fonts, com el millor programa de ràdio local, i atorga el Premi Innovació al Projecte IMTV de l'Institució Montserrat. El guardó "1924" (audiovisual) és pel Canal Super 3 de Televisió de Catalunya.

L'anunci s'ha produït aquest dimarts, i el president de l'associació, Jordi Margarit, ha destacat el nombre de premis i mencions que ha rebut Catalunya Ràdio. La gala d'entrega dels Premis Ràdio Associació es farà el proper 7 d'abril.


La revista L'Hiperbòlic del Grup Nació Digital va entrevistar "La competència" pel número de febrer

De la mà d'Òscar Andreu i d'Òscar Dalmau, "La competència", programa que s'emet cada dia a Rac1 de 12:00 a 13:00, és un espai, com bé diuen els creadors, basat en fets reals. Una mirada àcida i crítica amb molt d'humor sobre l'actualitat diària. Conviden L'Hiperbòlic a assistir a un dia d'emissió. Després de fer cua amb un grup de 30 persones, que compten els minuts per sentir i veure com es fa el seu programa preferit, entrem a l'estudi. Les rialles no es fan esperar i si haguéssim de destacar un comentari que resumeixi l'experiència, aquest ens el brinda el “Justo Molinero” de la genial mà de l'Òscar Andreu: “La televisió són catorze polzades d'imaginació, la ràdio és una imaginació que no cap en 14 polzades”. Amb els Òscars i la Natza Farré en parlem de tot plegat.

Fa dos anys que feu el programa oi?

O.D. Sí, de fet aquesta és la segona temporada. Farà un any i mig que portem fent el programa.

"Minoria absoluta" havia deixat el llistó molt alt. Sembla que en aquest any i mig heu superat totes les espectatives.

O.D. Això ho dius tu. Ets molt amable.
O.A. Ens conformem amb igualar-lo, amb audiència, amb el "carinyo" de la gent, amb continuïtat i sobretot amb sous (riuen tots).

Com es prepara el programa?

O.A. El programa es va fent durant tot el dia, durant 24 hores. Aquests és un dels adventatges de treballar amb xarxes socials. Fem una primera reunió a les nou de la nit, via correu electrònic, on fem una tria de temes d'actualitat, del que creiem que es parlarà. A partir d'aquí fem el que s'anomena l'esquelet del programa. Amb aquest esquelet, l'endemà a primera hora, acabem d'enllestir, escriure o actualitzar les notícies.

Per això dieu que el programa està basat en fets reals oi?

O.A. Sí, exacte.
O.D. També era un dels requisits de la direcció. Que el programa que substituís el Minoria fos un programa basat en l'actualitat diària. Nosaltres vam demanar no centrar-nos en política perquè no venim del periodisme polític, com en Toni Soler o el Queco. En aquest sentit vam coincidir amb la direcció perquè és el que tenien en ment.

Com feu per seleccionar els fets que passaran a formar part del programa?

O.D. No t'ho sabria dir... per l'humor que puguin tenir. Mirem de no ser molt esclaus de l'actualitat en el sentit que si s'està donant molta importància a un tipus de notícia que no es pot aprofitar, això no és un problema. Per exemple, sovint prescindim de notícies que serien portada de diari per buscar una de secundària amb més possibilitats per fer humor. Notícies que en boca dels personatges té molta més comicitat.

Com es crea un personatge? Com sabeu si funcionarà?

N.F. La veritat és que els personatges es van fent grans a mesura que hem anat fent el programa i sense haver de meditar-ho molt. Fins i tot en el directe surten coses que després aprofitem. És una qüestió menys estudiada del que la gent es pensa. Es tracta de ser genis, i com aquí tots ho som, les coses surten soles (riuen tots).

(A l'O.A.) Abans fent el programa has dit una frase fent el personatge del Justo Molinero que podria definir el que és la ràdio. Estàs d'acord amb ell?

O.A. S'apropa, sí. A més, d'alguna manera, als homes, els fa una mica dones, ja que ens permet fer més d'una cosa a l'hora.  La força de la ràdio és que pots estar conduint i escoltant la ràdio.
O.D. Tot i que, també és veritat que el nostre programa està fet més per ser escoltat que sentit. Hi ha oients que es diuen que per estudiar, per exemple, si que es posen música però amb el programa han d'estar atents. Pot ser pel ritme també.

Què és el millor i el pitjor de la professió?
 
N.F. El pitjor és el sou i que treballem tots els dies de l'any.
O.D. És política de la casa que en dies festius, en que altres cadenes tenen programació especial, aquí es manté la graella normal.  
N.F. Tampoc agafem els festius locals, ja que el programa és per tot Catalunya.
O.D. Encara seria pitjor si fos a nivell estatal.
N.F. Per això no fem ràdio estatal, per fer festa l'11 de setembre (riuen).
O.A (fent de Mohamed Jordi). Perquè jo no parlo castellà (riuen).

I el millor?

O.A. Les vistes i perquè ve molt de gust treballar amb gent jove, d'esperit, i amb la ràdio lider del teu país.
O.D. La immediatesa també. Fent la comparació amb la tele, des de que escrius una idea fins que acaba sortint passa molt de temps i per moltes mans. Aquí una idea que has tingut a les deu, a les dotze l'has de posar en solfa.
N.F. Aquest és un tòpic de la ràdio però que és molt veritat. Tu mateix et pots fer més o menys les coses. A la tele necessites cinquanta persones per fer una cosa i aquí amb un micro t'apanyes bastant.
O.A. Això t'ho diu la Natza que treballa amb llapis, paper i la seva veu. (Riu).
N.F. Jo no utilitzo ordinador perquè sóc al·lèrgica als teclats i ho faig tot amb ploma d'ànec.
O.A. Ploma d'ànec, en mata un cada dia, i paper de calc. (Riuen).
N.F. Sí, m'han fet un forat a la taula per posar la tinta. (Riuen).

Què recomanaríeu a un jove que es volgués dedicar a la ràdio?

N.F. Que estudiés econòmiques o qualsevol altre cosa.
O.D. Que no ens foti la feina, no sigui cas.
O.A. El peix ja està tot venut aquí. Podent estudiar informàtica i idiomes.
O.D. Que estudiïn "inglés" i "internet" que és el futur. (riuen)
N.F. Ara mateix, el periodisme i l'arquitectura són dos camps que no tocaria.

Què és el que creieu que ha de tenir un bon locutor?

O.A. Bàsicament que se l'entengui, que tingui una bona dicció, mínimament acurada.
O.D. Però tampoc és imprescindible, a vegades sents cada cosa a la ràdio.
N.F. Jo ho trobo imprescindible. A mi em molesta molt que la gent no sàpiga dir les "erres" i estigui fent ràdio. De petita jo volia ballar, però era molt maldestre. No era lo meu. Amb la ràdio passa el mateix. Que parlin els que en saben.