SERIA JA HORA DE SORTIR.NE DE ESPANYA, POLITICAMENT I SOBRE TOT ECONOMICAMENT. SERIA EL MILLOR QUE ES PUGUÉS PASAR,DOÇS LES CIRSCUNSTANCIES SON FAVORABLES.

Visca Catalunya,voteu per la independencia,sense por.
Jordi,colaborador de OBRA CULTURAL DE BUENOS AIRES

Aquí poso part del tractat de Gènova. Perdona que no posi la font perquè el el passat ho vaig fer i van intentar tancar-la.
El Pacte de Gènova
En llegirem uns trossos, d'aquests articles. Deia, el primer: 1

«El ilustre señor Mitford Crow ofrece y promete con seguridad que para socorrer a los habitantes y moradores del muy ilustre, muy esclarecido é ínclito principado de Cataluña, y para que la expulsión del violento dominio de los franceses se les haga más fácil, lo que también prometen y ofrecen los altos aliados, las tropas que se han de destinar para el desembarco en Cataluña llegaran efectivamente al número de cerca de ocho mil infantes y dos mil caballos.»

A l'article tercer s'hi diu:

«Por cuanto a la serenísima reina de Inglaterra no tiene la menor intención de causar alguna molestia o gravamen a los habitantes de la nobilísima nación cata- lana, antes bien desea favorecerlos con su protección y facilitarles la libertad y mayores ventajas, el dicho

1. Només hem tingut accés a la versió en espanyol d'aquest document.

muy ilustre señor Crow promete y ofrece con seguridad que la dicha serenísima reina pagará real y efectivamente sus sueldos a los dichos seis mil hombres que los dichos ilustres señores ofrecen aprontar, proveídos de armas para incorporarlos con las tropas de desembarco, á los cuales se hará la paga por los comisarios ó tesoreros de la serenísima reina hasta que el serenísimo rey Carlos III dé providencia tocante a la paga de los dichos seis mil hombres.»

L 'article sisè, defineix molt bé, l'esperit del tractat. Vegem-lo:

«y para manifestar más ampliamente el celo de la serenísima reina de Inglaterra por el bien público y su afecto a la ínclita y noble nación catalana, promete el dicho ilustre Mitford Crow, siempre que ocurran (lo que Dios no permita) algunos sucesos adversos é inopinados de la guerra, toda seguridad á los dichos señores, á sus adherentes y á los demás habitantes y vecinos del dicho principado que siguiendo públicamente el partido del serenísimo rey Carlos III y de los muy altos aliados, tomen las armas en su favor para que con el auxilio y socorro de las fuerzas de Inglaterra y de los altos aliados sacudan el muy pesado yugo de los franceses, de tal suerte que nunca les falte la garantía y protección del reino de Inglaterra, ni padezcan por esta causa la más mínima turbación o daño en sí mismos, en sus bienes, leyes o privilegios, leyes y costumbres, así en común como en particular en la misma forma que el dicho principado gozaba de estos privilegios, leyes y gracias en tiempo del difunto rey Carlos ll.»

Després dels quinze articles, signen Mitford Crow, Antoni Peguera i Aymerich i el doctor Domènec Perera.
--------------------------------------------------
[ Durant la Guerra de Successió, l'emperador d'Àustria va morir i Carles puja al tron imperial, per evitar la unió de les corones d'Espanya i Àustria. A Utrecht se signa la pau, però els catalans foren deixats a la venjança de Felip V. En aquesta batalla internacional, enfront els centralistes de la casa dels Borbons, Catalunya compta amb 5.000 homes armats mentre que Espanya i França en tenien 50.000 ]

El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva mercè en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s'anomenà “el cas dels catalans”. El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra. Com a mostra de reconeixement i d'estima s'ha endegat una campanya de recollida d'adhesions que farem arribar personalment als diputats britànics. Les adhesions poden fer-se a través d’aquesta pàgina web casdelscatalans.cat. Per això convidem tothom a adherir-se al manifest adjunt i fer-lo extensiu a totes aquelles persones que vulguin manifestar el seu agraïment pel suport rebut que, ben segur, suposarà l'inici d'una nova etapa que ha de cloure amb el reconeixement internacional de la nació catalana. A aquest efecte els dies 3, 4 i 5 de juny tothom que ho desitgi podrà participar en l'expedició que es farà a Londres per al lliurament als diputats del Parlament de Westminster de les adhesions obtingudes .
Adhesions :
http://www.casdelscatalans.cat/index.php?choice=adhesio

Perfecte, cal treballar-se la UN i la UE per tirar endavant.