Laporta ara et tocarà treballar i fer alguna cosa al, no com fins ara que t'ho fèien tot.

laporta vividor

els escons a barcelona varen ser guanyants a les comarques d'osona,tot gràcies a la tasca d'en tena i l'uriel durant les consultes a la comarca,l'escó de girona el va guanyar l'strubell a pols ell solet...laporta cabró torna l'escó(un que et va votar)

laporta cabró torna l'escó

el circo se rompe , vaya tela entre el pequñin y el alfonso lopez tena mas conocido como CANTAO DE FLAMENCO Y BUEN GUITARRISTA JAJAJAJAAJAJ YO PENSABA QUE CON ESTOS ME IVA A REISR PERO NO TAN PRONTO GRACIAS GRACIAS

El día menos pensado, desde el ámbito independentista en Catalunya, lo mismo nos sorprenden dejando en evidencia aquel dicho popular que reza que el sentido común es el menos común de los sentidos. Hasta entonces, el sonado ridículo y la incontenible carcajada, quien no comulgue con sus ruedas de molino, los tiene más garantizados que el próximo descalabro electoral el conjunto de formaciones de esta doctrina ultracatalanista. A ojos vista, la superabundancia de egocentrismo en sus líderes juega en todo este despelote un papel de lo más cómico. Y para colmo de males, entre sus dirigentes, acostumbran a echar los títeres a rodar por menos de nada. Así que, en esas idas y venidas posteriores a tan delirantes desmembraciones, impresiona advertir el peripatético escrúpulo de conciencia o el prodigioso barrido de memoria con el que maravillan a quien se lo mira desde la distancia ideológica. Mientras andan al retortero, añade un plus de hilaridad presenciar cómo inquebrantables partidarios, tras los cabecillas, vuelven a enrolarse, con aparente normalidad en aquel bando del que se despidieron blasfemando. Para acabar de arreglar este disparate, quedan los pomposos y doctos inductores de opinión mediáticos de esta cuerda ideológica que van del divertido batacazo al batacazo estrambótico únicamente por anteponer, con clara ceguera, tan inestables figuras políticas a los rudimentos de la reflexión. A todo esto, por mí, en este lance apurado, que no se priven de andar a la greña. ¡Duro que a mí no me duele! Por lo demás… ni media palabra.

Mira tú,fan promoció d'una novel.la.

Tot començà la nit del 29 de novembre del 2010. Amb l’èxit de quatre diputats al Parlament, l’Alfons López Tena i l’Uriel Bertran van confiar-se l’estratègia de controlar l’èxit de SI i convertir el que havia estat una coalició unitària per a unes eleccions, en un partit. Gràcies a l’impuls mediàtic d’en Joan Laporta i de molts d’altres en les eleccions, l’estratègia passava per fer un canvi de rumb intencional. Així tot canviava, ells posarien en marxa el politburó d’un nou partit i el controlarien de dalt a baix, posant persones de confiança per tenir el futur professional i polític assegurat, a banda d’assolir la desitjada independència. Tota aquesta estratègia passava per arribar i moldre, és a dir, accelerar les propostes i proposicions de llei de SI al Parlament perquè els votants veiessin ràpidament que SI complia el que havia promès, a pesar que en la resta de la legislatura s’haguessin acabat les proposicions i estiguessin de braços creuats. L’important era enlluernar els votants per fer veure que SI havia de ser un projecte consolidat, un partit amb recorregut, on dos dels tenors (Alfons i Uriel) farien la millor interpretació i així pujar el nivell de credibilitat d’ells cap l’electorat.

A tot això, en Joan Laporta, que havia arribat a la política amb el ciri a la mà, no sabia de la missa la meitat. La primera bufetada que li havien fotut a la cara va ser la confusió de noms. Solidaritat per la Independència (el partit d’en López Tena i en Bertran) s’assemblaria al nom de la coalició, Solidaritat Catalana per la Independència. Aquí rau el primer parany: confondre als votants de SI amb dos noms molt semblants, un el del propi partit d’en Alfons i l’Uriel (Solidaritat per la Independència) i el de la coalició dels 7 partits (Solidaritat Catalana per la Independència). Aquest parany va provocar certa confusió en alguns votants, que no sabien realment a què s’havien adherit, si a un partit, a una coalició o a un grup social. Per la seva banda, el partit d’en Joan Laporta, Democràcia Catalana, era un dels integrants de la coalició que va obviar i amagar pràcticament el seu nom per donar pas al de Solidaritat Catalana per la Independència (fins i tot en aquests dies molts s’acaben d’assabentar que Joan Laporta tenia un partit). És evident l’embolic que conscientment van provocar per sortir guanyant.

L’altre parany va ser la confusió de la temporalitat d’una coalició electoral i un partit. Una coalició electoral finalitza el dia després de les eleccions; un partit és un projecte ferm, complexa i de més abast. Ara tothom culpa a Laporta de deixar el vaixell, però en realitat ha complert la seva paraula, participar amb la seva implicació i notorietat en una coalició temporal per arribar al Parlament i assolir els objectius traçats en el Manifest de SI al Parlament (en aquest manifest no es deia res de les municipals!). És evident que quan hi ha noves eleccions cada partit és lliure de reeditar o no la coalició. I és aquí on tothom es confon –especialment els adherits- pretenent convertir un moviment d’unitat social de l’independentisme en un partit amb totes les de la llei, i en totes les virtuts i defectes. La diferència rau en que en aquests moments el partit de Joan Laporta, Democràcia Catalana, ha decidit lliurament que el que convé al país és arribar a l’Ajuntament de Barcelona amb una força independentista ben consistent, i impulsar la unió amb altres independentistes. Però resulta que els polítics López Tena i Bertran ja fa mesos que van posar en marxa la seva maquinària per convertir SI en un altre partit a l’ús, i prioritzen i anteposen el projecte de partit i l’anomenada ‘regeneració democràtica’ (que ells mateixos incompleixen) pel damunt de la unitat de l’independentisme (per cert, la regeneració democràtica s’ha convertit en la gran excusa mediàtica per dir que som els més macos, més bons i els més perfectes; que és el mateix que dir que ERC, Rcat, etc. són el contrari i no es mereixen ni el nom de independentistes).

Però tornem enrere. Durant els mesos de desembre fins a finals de febrer i per aconseguir enllestir un futur partit ben controlat, en López Tena i l’Uriel posen en marxa l’estratègia del Politburó. Comencen a posar homes de la seva confiança en llocs importants, mentre que al Parlament controlen amb un gran pressing al nouvingut Laporta perquè tingui la justa rellevància pública i en López Tena i en Bertran agafin preeminència. Això es comprova en les rodes de premsa al Parlament o amb la contundència i implacable vehemència de les declaracions públiques. Sembla que l’Alfons i l’Uriel són els que ho saben tot i els que més treballen, quan en realitat és una posada en escena per controlar el partit i convèncer els adherits de la necessitat del partit SI, en lloc de provocar la unitat de tot l’independentisme. A tot això, facebook, controlat per en Mark Serra, serà una eina piconadora per fer conversos al concepte partit, amb una vomitada constant d’informació, conceptes, projectes, pàgines paral•leles, perfils falsos i notificacions variades.

La maquinària s’estava enllestint amb èxit per arribar al Congrés de SI. I López Tena i Bertran eren els seus dissenyadors i constructors, posant estratègicament gent de confiança en cada lloc. Però resulta que els homes i dones de Democràcia Catalana (de Joan Laporta) també van voler participar en el Congrés, proposant, fent esmenes, etc. La cosa es va posar peluda quan el Politburó d’en López Tena i Bertran es va adonar que, en l’ús de la lliure democràcia dels adherits, podien perdre el control del partit i no ser ells els que estiguessin en els llocs directius. Així que van donar ordres a en Mark Serra perquè en el facebook saltés l’alarma, escampant la mentida de que Joan Laporta volia anar amb Portabella a l’Ajuntament de Barcelona, saltant-se l’esperit i els estatuts de SI (quan ni s’havien aprovat els estatuts), i que volia la poltrona, la cadira, els diners, etc. És a dir, llançar merda per controlar el partit (per cert, Laporta podia parlar amb qui volgués com a DC, faltaria més que no pogués tenir converses per unir l’independentisme!). Lògicament, els centenars d’adherits que passaven pel facebook van confiar en la paraula d’en Mark Serra, ja que anteriorment s’havia guanyat la confiança de tots ells per la seva compromesa i esforçada feina a Internet. Resumit: un control absolut als adherits per part del Politburó (Tena i Bertran) mitjançant el facebook. L’eina que havia estat tant positiva per ajudar a donar a conèixer SI a molta gent, es va convertir en l’eina per tenir-los controlats a tots. L’últim moviment el va donar el mateix Politburó en fer una candidatura conjunta amb la gent de confiança d’en Tena i l’Uriel, per tal de tenir controlat absolutament el partit. Els adherits, en veure uns prohoms i noms tan destacats de SI (Uriel, Alfons, Isabel-Clara, Tony Strubell...), només els hi va quedar l’opció de donar un vot masiu a la gran candidatura. La gran incongruència és que els mateixos que criticaven a en Joan Laporta per pretesa acumulació de càrrecs (Parlament i Ajuntament de Barcelona) són el mateixos que actualment acumulen càrrecs (Parlament i control en l’executiva del partit SI). Incomprensible!

Bé, em deixo moltes més coses en el tinter, però aquests cinc cèntims són suficients per dir les coses com són, com les sé del cert i perquè la gent sàpiga la veritat. En definitiva, a en Laporta li han pres el pèl i l’han apartat i controlat fins a l’extenuació. L’han tallat totes les iniciatives i el Politburó ha donat la volta a la realitat, fent servir mitjans i formes de comunicació més pròpies d’un partit soviètic que d’una democràcia europea. Al final, en Joan Laporta no li ha quedat cap més remei que marxar, perquè, en realitat, ja fa dies que l’havien fet fora. I el més fotut és que els que estem a la base, el poble, ens han tornat a enganyar un altre cop!

Ah!, per cert! Sóc un adherida de base de SI, no pertanyo a Democràcia Catalana i possiblement després d’aquest espectacle del Politburó em donaré de baixa de SI i m’aniré a casa a plorar per tanta mala llet que tenen alguns, que només per tenir la poltrona assegurada juguen amb la bona gent que només volem la independència del nostre país."

Marc, aquest article és un enfilall de disbarats basats en tòpics i percepcions errònies. Amb criteris polítics tan equivocats no ens en sortirem mai, de ser independents.

1. Solidaritat NO ha petat.

2. Solidaritat no és una cosa diferent del que la gent va votar: els principis, el programa i el full de ruta es mantenen. Que Laposta se’n vagi no altera res (el seu partit són quatre gats, t’ho asseguro).

3. No entenc això que dius de no tenir cap detall de generositat cap a Reagrupament. ¿Ha fet RCat algun pas d’acostament cap a SI? Ben al contrari: en aquest web -proper a RCat- només se’ls ataca amb articles sense fonament com aquest teu o els de Sort, Biel o Perera, tots amb els mateixos tòpics absurds. Alhora, RCat ha decidit aproximar-se a ERC, els traïdors a l’independentisme.

4. Dius que Solidaritat vol substituir i destruir RCat, ERC i CiU, amb una terminologia pròpia d’una situació bèl·lica (o pre-bèl·lica). Aquesta terminologia és inadequada perquè el sobiranisme català -per sort, i a diferència del que ha passat al País Basc- és absolutament democràtic i pacífic (‘No creiem en les pistoles’, deia en Raimon) i la independència l’aconseguirem amb els vots que en faran possible la declaració unilateral. Si algun solidari t’ha parlat de substitució i destrucció, és obvi que ho deia en sentit electoral, i això és més que legítim. De fet és imprescindible si volem guanyar l’estat propi, ja que ni ERC ni CiU -tal com s’ha demostrat històricament- no faran cap pas en aquest sentit fins que no aconseguim de derrotar-los electoralment.

5. No comparteixo la idea que SI volgués substituir i destruir RCat durant les passades eleccions. Vist que la unitat va ser impossible, es veia RCat com un rival electoral. I punt. I hauria estat molt positiu de poder convergir després de les eleccions, ja que no va poder ser abans. En lloc d’això, RCat s’ha tirat als braços d’ERC, un partit falsament independentista, amb la qual cosa el pacte ja es fa impossible.

6. No comparteixo l’estratègia que tu anomenes de ‘sumar complicitats’. La unitat per ella mateixa no porta enlloc. Perquè sigui útil cal que les forces que s’unifiquen siguin totes partidàries de l’esmentada declaració unilateral. Unificar-se amb els falsos independentistes d’ERC o amb els que ni tan sols se’n diuen de CiU no serveix de res, és una estratègia absolutament equivocada. I les estratègies equivocades no ens les podem permetre, ja que l’ocupació espanyola ens destruirà, si no ens n’alliberem ràpidament. Per patriotisme, no podem anar amb el lliri a la mà.

6. Un comentaria per al Pau. Per entrar a Solidaritat no cal dissoldre-s’hi, ja que va néixer com una coalició de partits. Sis, inicialment, ara 5. Si hi entrés RCat, tornaríem a ser 6 (tot i que ja sé que això no passarà, puix preferiu ajuntar-vos amb els botiflers d’ERC).

7. Per tant, endavant Solidaritat.

Estaria bé que escoltéssiu aquestes declaracions, us seria d’utilitat per entendre les coses:

http://www.tv3.cat/videos/3409390/Bertran-El-nostre-projecte-politic-es-fer-de-Barcelona-la-capital-del-proxim-estat-catala



http://rac1.org/elmon/blog/joan-laporta-savorria-al-parlament



http://www.strubell.cat/blog/1427/fracturar-que-solidaritat-no



http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/378705-a-mitja-termini-la-marxa-de-laporta-ens-enfortira.html

Per a Fucker, 10/03/2011 a les 08:55: és absolutament comprovable que en Laporta va estar al Parlament fins a ben tart, fins a dos quarts de nou per més senyes. A vorer si llegim més i no només el que interessa. La Anna Arqué no és tonta i no aniria a cubrir en Laporta mentre es trau punta. I per l´altra banda, si el Laporta vuigués estar amb algún, ho faria a sa casa, no creus? Ja val de dir tonteries i mentides!!!!

Contestant a LA VERITABLE HISTÒRIA MAI EXPLICADA.La senyora o senyoreta que a escrit tot això ens diu que es una historia i jo no-mes i beix opinions sobre una seria de fets, de opinions ni poden haver tantes com persones hi ha al mont, de historia no-mes ni a una i amb opinions no s'escriu la historia.

"Tota aquesta estratègia passava per arribar i moldre, és a dir, accelerar les
propostes i proposicions de llei de SI al Parlament perquè els votants veiessin ràpidament que SI complia
el que havia promès, a pesar que en la resta de la legislatura s’haguessin acabat les proposicions i
estiguessin de braços creuats."

Tu creus que estaran de braços creuats? hi ha infintes coses a proposar, ja veuràs! estàs criticant que compleixin i tinguin tanta activitat?


"L’important era enlluernar els votants per fer veure que SI havia de ser un
projecte consolidat"

Si fer una forta activitat creus que és enlluernar al votant, anem bé!. Ens estàs dient que no han de fer res!

"on dos dels tenors (Alfons i Uriel) farien la millor
interpretació i així pujar el nivell de credibilitat d’ells cap l’electorat."

Perdona'm! Tu has pogut comparar la oratòria de López Tena amb la de Laporta? No hi ha punt de comparació.
I la intel·ligència estratègica d'en Tena, demostrada sobradament, en el fet que on anava a organitzar les consultes hi havia 10 punts més de participació que en ciutats similars?
Cert que s'ha utilitzat la imatge d'en Laporta per sumar (i restar) vots. Ell mateix ho va dir "vull usar la meva notorietat en bé de la Independència". No hi ha res a dir.


"La primera bufetada que li havien fotut a la cara va ser la confusió de noms. Solidaritat per la
Independència (el partit d’en López Tena i en Bertran) s’assemblaria al nom de la coalició, Solidaritat
Catalana per la Independència."

Es nota que et fabriques conspiracions. Aquest tema dels noms, no ha tingut cap conseqüència ni positiva ni negativa per a ningú.

"Per la seva banda, el partit d’en Joan Laporta, Democràcia Catalana"
Partit pràcticament unipersonal, que el va fundar per estratègia pròpia. Per poder fer el què ara ha fet... el del lliri a la ma.

"Ara tothom culpa a Laporta de deixar el vaixell, però en realitat ha complert la seva paraula, participar
amb la seva implicació i notorietat en una coalició temporal per arribar al Parlament i assolir els
objectius traçats en el Manifest de SI al Parlament (en aquest manifest no es deia res de les municipals!)."

Això ja és alucinant! tens una visió esviaixada i no te'ns deus adonar.
Ara resulta que tots els partits de la coalició, com que en teoria, per llei, la coalició acaba el dia següent de les eleccions, ja poden traïrse entre ells.
Bé, legalment és cert. Son lliures i poden fer el què vulguin, però... de fet també legalment poden fer coalició amb el PP a les properes eleccions.


"És evident que quan hi ha noves eleccions cada partit és lliure de reeditar o no la coalició. I és aquí on
tothom es confon –especialment els adherits-"

Perdona'm, però els adherits no tenen cap confusió. Saben perfectament que legalment en Laporta pot anar, legalment de regidor per Barcelona per un partit que fa quatre dies criticava més que ningú a SI, però els adherits tenen dret a discrepar del què ha fet ara en Laporta.

"Però resulta que els polítics López Tena i Bertran ja fa
mesos que van posar en marxa la seva maquinària per convertir SI en un altre partit a l’ús"

Perdona'm! aquesta maquinària és el congrés? i... un altre partit? em sembla que segueix sent una coalició. Ara de 5 partits en lloc de 6.

"i prioritzen i anteposen el projecte de partit i l’anomenada ‘regeneració democràtica’ (que ells mateixos
incompleixen) pel damunt de la unitat de l’independentisme"

M'hauries de dir en què incompleixen. I això de la unitat de l'independentsme, em sembla que els podem criticar a tots. A TOTS. Tot i que la unió total de l'independentisme no crec que sigui positiva. Crec que el què s'ha de procurar que no hi hagi més de dos partits independentistes.

"per cert, la regeneració democràtica s’ha
convertit en la gran excusa mediàtica per dir que som els més macos, més bons i els més perfectes"

Per no tenir excusa mediàtica, que no hi hagi regeneració democràtica!


"en López Tena i l’Uriel posen en marxa l’estratègia del Politburó. Comencen a posar homes de la seva confiança en llocs importants"

SI el creen ells. Principalment en López Tena. Tots el que es van apuntar a SI eren de la seva confiança. A mi em sembla que no s'hi van pas apuntar gent contrària als creadors de SI.


"mentre que al Parlament controlen amb un gran
pressing al nouvingut Laporta perquè tingui la justa rellevància pública i en López Tena i en Bertran
agafin preeminència."

A mi em sembla que era comú en tots els adherits, que en Lopez Tena era capaç de derrotar per KO a tots els grups del parlament, i en Laporta just podia llegir els discursos.

Tot i així al Parlament era en Laporta qui ho feia. Però tothom sabia que pel bé de la independència hauria de ser el López Tena qui parlés.

"Sembla que l’Alfons i l’Uriel són els que ho saben
tot i els que més treballen, quan en realitat és una posada en escena per controlar..."

Ah! que no són ells qui més treballen? aizi ja només queda en Laporta! que tot ho feia ell? a mi em consta que ni tan sols es presentava a moltes de les reunions que havia d'anar!

"La maquinària s’estava enllestint amb èxit per arribar al Congrés de SI. I López Tena i Bertran eren els
seus dissenyadors i constructors, posant estratègicament gent de confiança en cada lloc. Però resulta
que els homes i dones de Democràcia Catalana (de Joan Laporta) també van voler participar en el
Congrés, proposant, fent esmenes, etc."

Torna'm a perdonar, però totes les esmenes previ congrés van ser aprovades, i al congrés només se'n van fer tres (dues d'elles rebutjades), cap d'elles del sector Laporta.

"Així que van donar ordres a en Mark Serra
perquè en el facebook saltés l’alarma, escampant la mentida de que Joan Laporta volia anar amb
Portabella a l’Ajuntament de Barcelona"

En Mark Serra em sembla una mica bocamoll(ho va fer
per compte propi al seu facebooc particular) per explicar aquestes coses. Però m'estàs confirmant que no es va equivocar.

"L’últim moviment el va donar el mateix Politburó en fer una candidatura conjunta amb la gent de
confiança d’en Tena i l’Uriel, per tal de tenir controlat absolutament el partit."

Que van ser votats en un 90%. Què hi ha de dolent?

"La gran incongruència és que els mateixos que
criticaven a en Joan Laporta per pretesa acumulació de càrrecs (Parlament i Ajuntament de Barcelona)
són el mateixos que actualment acumulen càrrecs (Parlament i control en l’executiva del partit SI).
Incomprensible!"

A mi em sembla que no entès res. Una cosa és acumular càrrecs públics amb sou, i l'altra és que un diputat tingui un càrrec(no renumerat) al partit.


"En definitiva, a en Laporta li han pres el
pèl i l’han apartat i controlat fins a l’extenuació."

Doncs no em sembla que en Laporta aporti els arguments.

"Ah!, per cert! Sóc un adherida de base de SI,"

Això no t'ho creus ni tu. Un més de la secta Rcat que actua amb resentiment contra tot alló que és independentista sense ser de Rcat.
Un dels més perillosos destroyers de l'independentisme.

Que ningú no s'enganyi. Un paio que ha estat president del FC Barcelona durant anys i que ha sobreviscut a mocions de censura, atacs continuats, amenaces de mort, i que segons tinc entès, a nivell professional es prou bo, ni "l'han enganyat" ni "l'han utilitzat".

Si ha sigut aixi, ha sigut amb ple consentiment de les parts, Laporta inclòs. Uns n'han tret un rendiment, l'altre n'ha tret el seu, i tots contents.

Segurament la política no era el que es pensava i s'avorria. Potser allò de que anava en contra de "l'acumulació de càrrecs" no era tan cert. Per tancar el cercle potser no hauria d'haver-lo obert. I mentrestant, milers de catalans que veien Laporta com la persona que els donava esperances de llibertat, estan contemplant deixar de ser independentistes.

De fet, la competició entre Carretero i Laporta per veure qui desmotiva mes als catalans en qüestió nacional, encara no s'ha acabat. En els pròxims dies, veurem com s'oficialitza l'entrada del lider independentista mes popular en el partit menys independentista que existeix sobre la faç de la Terra. De la ma de l'altre lider que també havia de ser l'alliberador de Catalunya.

Adéu-siau Laporta. Que vagi be a Esquerra.

Laporta va plantar Portabella per anar a fotre un polvet ??? Algú sap si era al Parlament per la tarda perquè ho he llegit a algun lloc...

Tot començà la nit del 29 de novembre del 2010. Amb l’èxit de quatre diputats al Parlament, l’Alfons López Tena i l’Uriel Bertran van confiar-se l’estratègia de controlar l’èxit de SI i convertir el que havia estat una coalició unitària per a unes eleccions, en un partit. Gràcies a l’empenta mediàtica d’en Joan Laporta i de molts d’altres en les eleccions, l’estratègia passava per fer un canvi de rumb intencional. Així tot canviava, ells posarien en marxa el politburó d’un nou partit i el controlarien de dalt a baix, posant persones de confiança per tenir el futur professional i polític assegurat, a banda d’assolir la desitjada independència. Tota aquesta estratègia passava per arribar i moldre, és a dir, accelerar les propostes i proposicions de llei de SI al Parlament perquè els votants veiessin ràpidament que SI complia el que havia promès, a pesar que en la resta de la legislatura s’haguessin acabat les proposicions i estiguessin de braços creuats. L’important era enlluernar els votants per fer veure que SI havia de ser un projecte consolidat, un partit amb recorregut, on dos dels tenors (Alfons i Uriel) farien la millor interpretació i així pujar el nivell de credibilitat d’ells cap l’electorat.

A tot això, en Joan Laporta, que havia arribat a la política amb el ciri a la mà, no sabia de la missa la meitat. La primera bufetada que li havien fotut a la cara va ser la confusió de noms. Solidaritat per la Independència (el partit d’en López Tena i en Bertran) s’assemblaria al nom de la coalició, Solidaritat Catalana per la Independència. Aquí rau el primer parany: confondre als votants de SI amb dos noms molt semblants, un el del propi partit d’en Alfons i l’Uriel (Solidaritat per la Independència) i el de la coalició dels 7 partits (Solidaritat Catalana per la Independència). Aquest parany va provocar certa confusió en alguns votants, que no sabien realment a què s’havien adherit, si a un partit, a una coalició o a un grup social. Per la seva banda, el partit d’en Joan Laporta, Democràcia Catalana, era un dels integrants de la coalició que va obviar i amagar pràcticament el seu nom per donar pas al de Solidaritat Catalana per la Independència (fins i tot en aquests dies molts s’acaben d’assabentar que Joan Laporta tenia un partit). És evident l’embolic que conscientment van provocar per sortir guanyant. L’altre parany va ser la confusió de la temporalitat d’una coalició electoral i un partit. Una coalició electoral finalitza el dia després de les eleccions; un partit és un projecte ferm, complexa i de més abast. Ara tothom culpa a Laporta de deixar el vaixell, però en realitat ha complert la seva paraula, participar amb la seva implicació i notorietat en una coalició temporal per arribar al Parlament i assolir els objectius traçats en el Manifest de SI al Parlament (en aquest manifest no es deia res de les municipals!). És evident que quan hi ha noves eleccions cada partit és lliure de reeditar o no la coalició. I és aquí on tothom es confon –especialment els adherits- pretenent convertir un moviment d’unitat social de l’independentisme en un partit amb totes les de la llei, i en totes les virtuts i defectes. La diferència rau en que en aquests moments el partit de Joan Laporta, Democràcia Catalana, ha decidit lliurament que el que convé al país és arribar a l’Ajuntament de Barcelona amb una força independentista ben consistent, i impulsar la unió amb altres independentistes. Però resulta que els polítics López Tena i Bertran ja fa mesos que van posar en marxa la seva maquinària per convertir SI en un altre partit a l’ús, i prioritzen i anteposen el projecte de partit i l’anomenada ‘regeneració democràtica’ (que ells mateixos incompleixen) pel damunt de la unitat de l’independentisme (per cert, la regeneració democràtica s’ha convertit en la gran excusa mediàtica per dir que som els més macos, més bons i els més perfectes; que és el mateix que dir que ERC, Rcat, etc. són el contrari i no es mereixen ni el nom de independentistes). Però tornem enrere. Durant els mesos de desembre fins a finals de febrer i per aconseguir enllestir un futur partit ben controlat, en López Tena i l’Uriel posen en marxa l’estratègia del Politburó. Comencen a posar homes de la seva confiança en llocs importants, mentre que al Parlament controlen amb un gran pressing al nouvingut Laporta perquè tingui la justa rellevància pública i en López Tena i en Bertran agafin preeminència. Això es comprova en les rodes de premsa al Parlament o amb la contundència i implacable vehemència de les declaracions públiques. Sembla que l’Alfons i l’Uriel són els que ho saben tot i els que més treballen, quan en realitat és una posada en escena per controlar el partit i convèncer els adherits de la necessitat del partit SI, en lloc de provocar la unitat de tot l’independentisme. A tot això, facebook, controlat per en Mark Serra, serà una eina piconadora per fer conversos al concepte partit, amb una vomitada constant d’informació, conceptes, projectes, pàgines paral•leles, perfils falsos i notificacions variades.

La maquinària s’estava enllestint amb èxit per arribar al Congrés de SI. I López Tena i Bertran eren els seus dissenyadors i constructors, posant estratègicament gent de confiança en cada lloc. Però resulta que els homes i dones de Democràcia Catalana (de Joan Laporta) també van voler participar en el Congrés, proposant, fent esmenes, etc. La cosa es va posar peluda quan el Politburó d’en López Tena i Bertran es va adonar que, en l’ús de la lliure democràcia dels adherits, podien perdre el control del partit i no ser ells els que estiguessin en els llocs directius. Així que van donar ordres a en Mark Serra perquè en el facebook saltés l’alarma, escampant la mentida de que Joan Laporta volia anar amb Portabella a l’Ajuntament de Barcelona, saltant-se l’esperit i els estatuts de SI (quan ni s’havien aprovat els estatuts), i que volia la poltrona, la cadira, els diners, etc. És a dir, llançar merda per controlar el partit (per cert, Laporta podia parlar amb qui volgués com a DC, faltaria més que no pogués tenir converses per unir l’independentisme!). Lògicament, els centenars d’adherits que passaven pel facebook van confiar en la paraula d’en Mark Serra, ja que anteriorment s’havia guanyat la confiança de tots ells per la seva compromesa i esforçada feina a Internet. Resumit: un control absolut als adherits per part del Politburó (Tena i Bertran) mitjançant el facebook. L’eina que havia estat tant positiva per ajudar a donar a conèixer SI a molta gent, es va convertir en l’eina per tenir-los controlats a tots. L’últim moviment el va donar el mateix Politburó en fer una candidatura conjunta amb la gent de confiança d’en Tena i l’Uriel, per tal de tenir controlat absolutament el partit. Els adherits, en veure uns prohoms i noms tan destacats de SI (Uriel, Alfons, Isabel-Clara, Tony Strubell...), només els hi va quedar l’opció de donar un vot massiu a la gran candidatura. La gran incongruència és que els mateixos que criticaven a en Joan Laporta per pretesa acumulació de càrrecs (Parlament i Ajuntament de Barcelona) són el mateixos que actualment acumulen càrrecs (Parlament i control en l’executiva del partit SI). Incomprensible!

Bé, em deixo moltes més coses en el tinter, però aquests cinc cèntims són suficients per dir les coses com són, com les sé del cert i perquè la gent sàpiga la veritat. En definitiva, a en Laporta li han pres el pèl i l’han apartat i controlat fins a l’extenuació. L’han tallat totes les iniciatives i el Politburó ha donat la volta a la realitat, fent servir mitjans i formes de comunicació més pròpies d’un partit soviètic que d’una democràcia europea. Al final, en Joan Laporta no li ha quedat cap més remei que marxar, perquè, en realitat, ja fa dies que l’havien fet fora. I el més fotut és que els que estem a la base, el poble, ens han tornat a enganyar un altre cop! Ah!, per cert! Sóc un adherida de base de SI, no pertanyo a Democràcia Catalana i possiblement després d’aquest espectacle del Politburó em donaré de baixa de SI i m’aniré a casa a plorar per tanta mala llet que tenen alguns, que només per tenir la poltrona assegurada juguen amb la bona gent que només volem la independència del nostre país."

ERC = PSC.

Senyoria, no hi ha més preguntes.

Aquí, els únics que treballen per la independència són els diputats de SI, només cal veure quines lleis han fet entrar al Parlament, molt més importants que totes les que havia tirat endavant ERC en 30 anys. Qui no ho volgui veure és que està cec o que rep un sou del tripartit, com la majoria dels qui habitualment comenten pel Nació Digital.

Solidaritat amb el propi ego
Bernat Dedéu


Solidaritat s'ha transformat ràpidament en una sinistra màquina de matar. Al congrés de Manresa, la robòtica partidista ja va liquidar els millors fills de la coalició: parlo de gent incansable com Anna Arqué i Lluís Mosella, injustament bandejats de l'executiva per savis tan entenimentats com Isabel-Clara Simó. Després de pencar com ningú en campanya, en Lluís va haver de sentir com l'acusaven de falsejar el seu currículum. La futura cúpula del partit el titllava impunement de mentider, quan –de fet– el que haurien d'intentar fer és calcar la seva formació, que inclou fites tan poc lloables com ser doctor per una universitat de fireta dita Harvard. Vés-t'hi avesant, Lluís: welcome to Catalonia, país de vetesifils, on l'excel·lència es paga molt cara.

Però la guillotina no només escapça la seva prole. També ha llevat la vida al pare i líder, que ha comès un pecat terrible: tenir raó i no mentir. Laporta va veure ben aviat que el partit no tenia cap mena de possibilitat d'assolir un regidor a Barcelona. Sabia que ell no podia liderar l'aventura: primer, perquè el vodevil afebliria l'independentisme a la capital, i també perquè Solidaritat no es podia permetre una derrota humiliant del seu cap de llista. Ho sabien Bertran i López Tena, que no tenien ni un sol candidat al pensament (l'independent de consens que prediquen no existia i de Santiago Espot se'n parlava només per fer befa). L'únic que els dos capitosts van proposar a ERC va ser una mesura del tot democràtica: vetar Jordi Portabella.

La política també és un afer de dignitat humana. No es pot bandejar Laporta en un dinar de costellada, adduint que és un adherit més de Solidaritat i acusant-lo de quelcom tan surrealista com voler presidir ERC. Nois, respecto el que heu fet fins ara, però sabeu perfectament que si teniu el cul al Parlament és gràcies a Joan Laporta. Entenc que Laporta se senti més còmode amb Portabella, que ha demostrat una intel·ligència política magistral. Portabella suma per convicció sincera; també per sobreviure, que és la seva obligació. Sobta veure una mostra de generositat entre tants polítics que només senten la solidaritat amb el propi ego.

Font:
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/378837-solidaritat-amb-el-propi-ego.html

Sr. Laporta,

" What doesn't kill you makes you stronger "
-F.Nietzsche-

Mai es tard per a obrir els ulls. Finalment en Jan s'ha donat que l'estaven manipul·lant uns poltroners de SI, i a partir d'ara es posarà a treballar per la unitat amb ERC i R.Cat.

He perdut un munt de temps defensan-te per tot arreu, m'he fet especialista en due diligence i mil coses més.I per acabar així,tú sabras però jo no et torno a escoltar mai més.

En Tena i l'Uriel no deixant fer res al Laporta, és normal que marxi del subgrup, tots els que l'hem votat el volem seguir tenint com a diputat, per tant trobo be el que ha decidit, Democràcia Catalana ha sortit de SI i li correspon un diputat propi.

Quan a algú el traeix tothom, una vegada rere l'altra, és per començar a pensar que té un problema i necessita ajuda. Ho dic de veres.

Fa quatre dies van ser els ERCs els traïdors, després RCat, avui en Laporta........ Qui us traira demà?

I algunes frases massa gastades i que no contribueixen en absolut a qualsevol debat que pretengui ser polític:
- Ho fa per la poltrona
- Aquest és un independentista de pedra picada
- Se li veu el llautó

Vinga, ja ho he dit.

El sr. Laporta ha pres una decisio coherent. El que ha volgut és presentar una candidatura a Barcelona amb força suficient per fer de l'ajuntament de la capital catalana un
baluart de l'independentisme.
Endavant Laporta, el temps et donará la raó.

Sr.Laporta ja no t'entenc

Fes una roda de premsa i explica seriosament per que es Traït el Poble de Catalunya!

Encara recordo el teu entusiasme i les bones paraules els teus mítings!
Tindran raó els que vomitaven sobre la teva persona?

Ets un unionistes a sou del servei d'Intel·ligència espanyol?
Crec que no!

Del que si estic segur es la teva traïció a Catalunya!
Que tinguis sort BOTIFLER

LA LLUITA CONTINUA
INDEPENDÈNCIA I LLIBERTAT

El més estrany a aquestes hores de la vesprada és que SI no s'hagi escindit en 4 grups mixtos. Temps al temps amics però a l'estiu aquest partit estarà ben moix.

El Sr. Laporta és patètic.

Laporta no t'entenc, tanta força a la campanya electoral,tant d'entusiasme, i ara acabes així.Home, no digui's que la culpa és dels altres que ja tens uns anyets i tonto no ets.Només et seguiran quatre hooligans i res més.

Si algú creu que és una mala noticia per SI, S'equivoca, temps al temps.

Endevant Jan!
A Osona ja sabem com les gasta la garça d\\\'en Tena i els seu acólits.

Qui sont los parlamentaris?
Quins poders executius per quins mejans financiers?
Per l'auto determinacion, cal que las forças politicas sian un sol partit?
Hispania es una democràcia sens tribunal post dictatura?

Imatge de pullitzer a nivell català

Aixó segur que és bo per la independència, doncs Laporta no faria mai res en contra de la independència. Veure'm com treballarà dur per tots nosaltres i ens guiarà a cotes mai abans imaginades d'autogobern.

Aquest Tena deu ser de repronòstic, no?

Tres egoistes galls en el mateix galliner............
Per ara no tinc cap motiu per acceptar l'independentisme de Laporta. No em va agradar el paper de fanfarró fet a Rcat i esperava que SI acabés d'aquesta forma ja que els altres socis, Tena i Uriel, tenen el seu historial polític molt tacat. De sorpreses crec que ens en queden moltes per descubrir però al final triunfarà el veritable independentisme en forma d'unitat. No hi ha cap més camí per aconseguir la independència, més tard ja hi haurà temps per discutir qui és el més trempat.

El 23-M Democràcia Catalana sumarà amb ERC+RCAT; SI no treurà representació -queda molt lluny de l'objectiu- i restarà força a l'independentisme: és la política de la cúpula. Els adherits de SI per Mataró van decidir ahir sumar amb ERC+RCAT: són aquests adherits crossa del PSOE i traïdors per anar amb ERC? La cúpula, amb Tena al capdavant, han apartat a Laporta per utilitzar el mateix sentit comú que els adherits de SI de Mataró. Endavant Jan Laporta i DC amb ERC+RCAT a les municipals.

Tenint en compte el buit sistemàtic, el control i l'arraconament que ha patit és el millor que podia fer. Ell ja va dir que estava disposat a seguir al subgrup de SI, però el tracte amb algú com Tena, que li ha fet la vida impossible menystenint-lo privadament i pública, no ha de ser gens ni mica fàcil. L'ambient d'aquest matí deu haver-lo acabat de decidir. Endavant Jan!!! I molts ànims i força en aquesta nova etapa.