Arisa, condemnat per una operació urbanística que hauria beneficiat la seva mare. Foto: Adrià Costa

El recurs presentat per l'alcalde de Centelles,Miquel Arisa (PSC), davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra una sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 10 de  Barcelona que decretava la nul·litat del projecte d'urbanització número 8 del carrer Matagalls del seu municipi, -que afectava uns terrenys que eren propietat de la seva família des de 1926- , ha estat desestimat.

Segons el TSJC, l'alcalde Arisa s'hauria d'haver abstingut en la votació de la requalificació d'uns terrenys que haurien reportat 655.103 euros a la seva mare. D'aquesta manera, la secció tercera de la Sala del Contenciós dicta dues resolucions sobre sengles sentències de dos jutjats contenciosos-administratius que donaven la raó als veïns afectats pel procés de reparcel·lació. Unes resolucions en primera instància que esgrimien que com alcalde s'hauria d'haver abstingut pels interessos "familiars" i "legítims" que hi tenia.

Aquest projecte de reparcel·lació abasta diverses finques de diversos titulars, entre els quals es troba l'empresa Ger Baró, que va comprar a la mare de l'alcalde els terrenys per  655.103 euros quan ja s'havia iniciat l'expedient urbanístic. Miquel Arisa va interposar recurs a les dues sentències i aquesta setmana setmana el TSJC ha reblat les dues resolucions judicials.
 
En aquest sentit, els magistrats recorden que la venedora havia rebut en herència del seu marit la propietat i que la va vendre a l'empresa a finals de juny de 2006, quan precisament 15 dies abans s'havia iniciat la tramitació de la reparcel·lació de la Unitat d'actuació número 8. Una reurbanització que alliberaria terrenys per construir-hi 48 habitatges.

 
Els veïns afectats i el procediment de l'alcalde

Segons declaracions a Osona.com de l'advocat dels afectats que van presentar el recurs, Pau Saumell, l'estirada d'orelles de la jutgessa rau en què quan es va encetar l'expedient no s'havia produït aquesta venda i Arisa s'hauria hagut d'abstenir.
És a dir, hauria d'haver delegat no la competència d'urbanisme sinó l'alcaldia.  Saumell recorda que la sentència argüeix que la Llei de Bases de Règim Local imposa l'abstenció de l'alcalde, per l'evidència dels seus interessos familiars en aquestes decisions urbanístiques, i anul·la els decrets d'Alcaldia per aquest motiu.

Si bé és cert que els afectats van presentar al·legacions a la Junta de Govern local del 2008, -que van ser desestimades-, en el projecte de reparcel·lació i urbanització al 2007 l'actuació de Miquel Arisa va ser “determinant” i “unipersonal”, i que no subsanen els acords de la Junta de Govern Local que desestimaven les al·legacions.
 

I les costes, al consistori

Una opinió compartida pels magistrats del Tribunal Superior que consideren que "el procediment es va portar a terme mitjançant actes administratius realitzats unilateralment per l'alcalde". "Queda provat que quan l'alcalde va realitzar aquests actes estava vinculat amb (...) parentesc amb els interessats" afegeix la resolució. En aquest cas la mare de l'alcalde participava en el projecte amb uns terrenys de 2.376 metres quadrats pels que percebria l'esmentada quantitat de 655.103 euros.

Els magistrats assenyalen que d'acord amb la Llei de Bases de Règim Local, l'edil Arisa s'hauria d'haver abstingut i per això anul·la els decrets i imposa les costes del procés al consistori de Centelles.