Gal·les tindrà més autonomia. Foto: ACN

Els ciutadans gal·lesos han donat suport en un 63,5% a la proposta de convertir l'assemblea de Cardiff en un parlament amb capacitat per a fer lleis. Gal·les té a partir d'ara capacitat per a legislar en les 20 competències que té assignades sense necessitat de demanar el permís dels polítics de Westminster, a Londres.

Tots els comtats de Gal·les, excepte Monmouthshire, han acceptat el canvi. La participació ha estat baixa, del 35%. De fet, segons una enquesta de BBC Wales, la meitat dels gal·lesos consideren que no han rebut prou informació per anar a votar amb una idea clara, cosa que podria haver motivat que molts es quedessin a casa.

El primer ministre de Gal·les, el laborista Carwyn Jones, ha celebrat el resultat i ha indicat que "una vella nació s'ha fet gran". El president de l'Assemblea, Dafydd Elis-Thomas, ha assegurat que ara els diputats hauran de demostrar als ciutadans que entenen "les ambicions de Gal·les".

Una pregunta massa tècnica

En una entrevista a l'ACN, el diputat del Plaid Cymru Hywel Williams ja va avançar que la pregunta del referèndum -Voleu que l'Assemblea ara sigui capaç de fer lleis en tots els assumptes relacionats amb les 20 matèries en que té competències?' era "massa tècnica" i que hi havia "poca emoció" al carrers del país. Amb tot, Williams es va mostrar "confiat" de la victòria del "sí".



En una línia similar, la presidenta del Plaid, Jill Evans, va assegurar durant les votacions que encara que tots els partits gal·lesos estesin d'acord en el "sí", els ciutadans havien d'acudir a les urnes per aconseguir un resultat "fort".

El primer ministre, el laborista Carwyn Jones, també va demanar als partidaris del canvi que no es confiessin i que emetessin el seu vot. Jones va assegurar al final de la jornada electoral que confiava que la participació fos més alta "de l'esperada", especialment per l'elevat nombre de vots rebuts per correu. 



Els gal·lesos volen un parlament amb més poders dels previstos al referèndum



Una enquesta d'ICM recollida per la BBC suggereix que l'opció de parlament que permetrà el referèndum és la preferida per un 18% dels gal·lesos. Aquest parlament, que tindrà poders directes en vint matèries i no haurà de demanar el consentiment de Londres, no podrà, d'altra banda, prendre cap decisió en matèria econòmica o de finançament. De fet, una xifra molt similar, un 17%, voldria que l'assemblea es mantingués amb els poders actuals. 



L'opció preferida pels gal·lesos, segons el sondeig, és una que no estava disponible en el referèndum d'aquest dijous: es tracta d'un parlament amb poders complerts per fer lleis amb independència, però amb capacitat de controlar alguns impostos. Aquest tipus de parlament compta amb el suport d'un 35% dels ciutadans. La presidenta del Plaid, Jill Evans, va indicar a l'ACN que exigir poders fiscals serà "el proper pas" en el procés de desenvolupament de l'autogovern gal·lès. 



D'altra banda, el suport per la independència i per l'eliminació de l'autogovern és bastant similar. Un 16% dels gal·lesos voldrien la independència del Regne Unit, mentre que un 15% aboliria el procés de descentralització i optaria per mantenir, només, el parlament de Westminster, a Londres.