Fernández Bozal a la comissió de Justícia del Parlament on ha defensat el seu compromís amb Catalunya. Foto: Parlament

La compareixença de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, d'aquest matí al Parlament es preveia calenta. I no ha decebut a mitges, perquè si bé a la consellera li han caigut per tots els flancs exigències, queixes i expiacions, també s'ha trobat amb una línia Maginot de defensa formada per una curiosa amalgama entre CiU,PP i C's.

Després d'una explicació tècnica de quina és l'agència del seu departament per aquesta legislatura, amb un compromís explícit de defensar i fomentar l'ús del català als tribunals, han arribat els requeriments. No ha esmentat ni de passada la retallada en matèria de justícia que va perpetrar la sentència de l'Estatut, i ha obviat, pensant que l'oposició ja li recordaria, el seu passat contra les consultes sobiranistes. Però la sorpresa ha estat el tripartit que ha articulat la defensa de la consellera. Una terna formada per CiU,PP i C's ha brandat el seu currículum com a garantia de feina de futur. Fins i tot, la diputada de CiU a la comissió de Justícia, Helena Ribera, ha lloat la seva figura ratllant certa impostura: "CiU es troba comodíssima amb Fernández Bozal, només vostès ( a l'oposició) busca ombres en el seu passat posant el retrovisor".

Però la perspicàcia de la consellera no ha fallat del tot i el primer en obrir el foc ha estat el veterà ecosocialista, Jaume Bosch, qui ha exercit d'inquisidor sobre les seves demandes contra les consultes sobiranistes. "Les seves explicacions afirmant que complia amb les exigències dels seus clients no ens convenç" ha sentenciat Bosch. "Sabia el President Mas de les seves demandes? Fins a quin punt vostè defensaria la voluntat del poble català per sobre la constitució?" ha preguntat Bosch.

El testimoni de Bosch l'ha recollit el diputat d'ERC, Pere Aragonès, que amb una dialèctica ordenada li ha retret que en els seus recursos contra les consultes "anés més enllà de l'estricte compliment del deure aportant jurisprudència dels funerals d'etarres o manifestacions a favor de l'acostament dels presos bascos". "Manté encara que les consultes provoquen una inestabilitat política quan el president del seu Govern aposta per una transició nacional cap el dret a decidir?" li ha preguntat un Aragonès tossut.

La titular de Justícia s'ha defensat amb una confessió personal. "Jo vaig escollir Barcelona, Catalunya per exercir la meva tasca com a advocada de l'Estat sabent que Madrid ens veu com una província igual que Càceres, amb menys possibilitats per meritar" ha confessat Bozal. "El meu compromís és amb Catalunya" ha reblat, per afegir que "jo sí que sé que és lluitar contra el centralisme de Madrid".

PP i C's demanen mà dura amb el Govern pel compliment de la sentència de l'Estatut

Les diputades del PP i C's han demanat a Fernández Bozal mà dura amb l'executiu d'Artur Mas perquè apliquin les sentències de l'Estatut i les referents a la immersió lingüística així com les que afecten a l'obligatorietat de l'etiquetatge en català. Fernández Bozal ha replicat en forma i fons. "No és la meva competència, però també els haig de dir que aquestes sentències contra la immersió són per casos concrets que ja han estat saldats" ha assegurat. Pel que fa a la sentència de l'Estatut ha recordat la seva formació professional: "la meva feina és buscar portes". Una frase que amaga la intencionalitat de recuperar competències perdudes a través d'escletxes legals.