COMENTARIS

+
1

-
0
ManipulesOriolB, 24/01/2011 a les 22:38
"El problema del fanatisme es que no deixa veure clar. Aquest és el problema que tens tu."
T'equivoques. No sóc cap fanàtic. Ho veig tot força clar (m'hi ajuda força el meu nivell cultural i educatiu, doncs tinc sis carreres universitàries), tot i que això no és garantia que no em pugui equivocar, perquè això és condició humana. Com en el teu cas, que t'equivoques en fer una apreciació sobre mi sense coneixe'm de res.
"No sé ón veus que jo no defenso el dret a l'autodeterminació de Catalunya."
Al teu comentari anterior: és evident que només defenses el dret de veure un partit de futbol en públic, i no parles pas de defensar el dret a l'autodeterminació, que és del que es tracten aquestes consultes. A més, si defensessis el dret a l'autodeterminació no estaries en contra d'aquestes consultes.
"També defenso el dret de qualsevol de ser multimil.lionari, però aixó no justificaría atracar bancs, perque atracar bancs és ilegal. Parlar de legalitat pot-ser una novetat per tu"
L'ús de la violència en cap cas és justificable. Però en el teu argument no et bases en l'ús de la violència, sinó en la legalitat de les coses. Et recordo que l'Estat espanyol incompleix la legalitat internacional: prohibeix els referèndums d'autodeterminació, hi ha contínues tortures al Pais Basc, contínues agressions al Pais Valencià com la que ha patit en Laporta i d'altres. Totes aquestes trasgresions dels drets humans són, al mateix temps, il·legals dins d'Espanya (no només internacionalment) perquè la Constitució espanyola diu que es respectaran els drets humans... però la realitat és ben diferent.
"pero és el que hi ha, tant més quan mascarades com les d'ahir a Terrassa només demostren que la gran majoria de ciutadans té altres coses al cap."
Els problemes de la vida quotidiana de la gent en molts casos són problemes econòmics i de qualitat de vida... saps com s'arreglaria això, oi? Independència. Ves als països nòrdics a viure una temporada i veuràs quines coses tenen al cap els seus ciutadans.

+
4

-
2
Foteu el CAMP!Anònim, 24/01/2011 a les 16:30
Quina colla de parasits! pq no foten el camp de CATALUNYA? els hi paguem el bitllet d'autocar si volen! Foteu el camp al pueblo desgraciats! Aquí ningú us vol! xusma espanyola! Nomès serviu per mirar tv5! ignorants! antidemocrates! La independència es inminent! i ningú ens podrà parar! VISCA LA TERRA LLIURE DE COLONS!

+
2

-
2
IgnitionAnònim, 24/01/2011 a les 13:25
Ja tornaran a demanar pantalles per veure la roja, ja...

+
6

-
5
resposta a l'Oriol B.,reus, 24/01/2011 a les 12:01
"Respòn: per què defenses tant el dret a veure un partit de futbol al carrer i, en canvi, no defenses el dret a l'autodeterminació de Catalunya? Vinga, respòn."
El problema del fanatisme es que no deixa veure clar. Aquest és el problema que tens tu. No sé ón veus que jo no defenso el dret a l'autodeterminació de Catalunya. També defenso el dret de qualsevol de ser multimil.lionari, però aixó no justificaría atracar bancs, perque atracar bancs és ilegal. Parlar de legalitat pot-ser una novetat per tu, pero és el que hi ha, tant més quan mascarades com les d'ahir a Terrassa només demostren que la gran majoria de ciutadans té altres coses al cap. Tampoc em sorprendria que molts terrassencs rebutgin posar-se en mans de incendiaris amb dits i fets.

+
4

-
4
DretsOriolB, 24/01/2011 a les 11:04
El comentari d'en "Maniobres de distracció", que diu: "...perque trepitjar els drets dels que volien veure el partit de la selecció espanyola era un acció molt catalana i meritòria", respòn a aquesta pregunta:
Què és més important, trepitjar els drets de veure un partit de futbol (suposant que a casa seva la gent no tingués TV, que ja és molt suposar) o trepitjar els dret humà -col·lectiu- d'un poble, nació o ètnia (derivat dels drets humans individuals) a l'autodeterminació, reconegut per la ONU? (aquest dret l'està "trepitjant" el Govern espanyol en prohibir el referèndum d'autodeterminació. Et recordo que l'argument que Espanya utilitza no està avalat per la comunitat internacional ni per les lleis internacionals, a saber, que la Constitució espanyola protegeix la "integritat" territorial d'Espanya: aquest és l'argument que va esgrimir Sèrbia per declarar il·legal la proclamació d'independència de Kosova, però els EUA i la ONU van respondre que la integritat territorial només s'aplica davant les amenaces exteriors -invasions d'altres països- però que mai podir utilitzar-se per negar el dret a l'autodeterminació d'una part).
Respòn: per què defenses tant el dret a veure un partit de futbol al carrer i, en canvi, no defenses el dret a l'autodeterminació de Catalunya? Vinga, respòn.

+
9

-
5
xusma go homenosaltres sols, 24/01/2011 a les 10:06
Perquè a Catalunya ha d'existir aquesta merda de gent? Perquè no tornen al seu país d'una puta vegada? I de pas s'enduen als catalans renegats que els agrada que els fotin els calers i que el sodomitzin.

+
5

-
3
LLIBERTAT ES CULTURAREAGRUPAT, 24/01/2011 a les 09:49
ELS HAURIEN DE FER LLEGIR EL LLIBRE "LA POR A LA LLIBERTAT" DE E. FROM. SEGUR QUE EN SORTIRIEN UNA MICA MÉS DEMOCRÀTICS...

+
6

-
16
Maniobres de distraccióreus, 24/01/2011 a les 09:26
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
Que un grup de brètols independentistes terrassencs cremessin una pantalla gegant de televisió va semblar prou adient a tots els catalibans, perque trepitjar els drets dels que volien veure el partit de la selecció espanyola era un acció molt catalana i meritòria. Aixó de les urnes d'ahir no se sap qui ho ha fet (o sí?), però sabem perquè ho han fet: serveix per desviar l'atenció del fet que la "consulta" ha estat un rotund fracàs, com no podía ser d'un altra manera.

+
7

-
5
estan preocupatsAnònim, 24/01/2011 a les 09:21
Si acuen d'aquesta manera es perque saben que darrera d'aquestes consultes hi ha moltes més coses, com la manifestació del 10 de juliol o això:
http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8

+
6

-
4
Els agafaran?Lluïsa, 24/01/2011 a les 08:47
I si els agafen, els condemnarà la "justícia"?

+
14

-
4
aplicació llei antiterrorista.gat escaldat, 24/01/2011 a les 00:51
si això hagués passat a Euscadi i per mans aberzales, quin rebombori, cal el mateix per aquesta que han atentat contra les llibertats, la convivència i la democràcia.

+
15

-
5
Juas Juas el rebentatotsanti Capellera i Rabassó, 24/01/2011 a les 00:41
Tu, Juas Juas, entres a matar a qualsevol lloc que faci defensa de Catalunya? Deus ser molt infeliç, oi? només odiant els oprimits i estimant els opressors? I jo poso el meu nom i cognoms.

+
15

-
4
Sense aturadorAnònim, 24/01/2011 a les 00:10
Que els espanyols s'ho fiquin al cap i no malbaratin esforços: Catalunya serà lliure, i NINGÚ ho podrà evitar aquest cop.

+
17

-
5
Drets humansOriolB, 23/01/2011 a les 23:50
El dret a l'autodeterminació és un dret derivat dels drets humans, reconegut per les Nacions Unides des de 1968 (si no recordo malament). I la manera d'exercir el dret a l'autodeterminació és mitjançant un referèndum d'autodeterminació.
Espanya "prohibeix" que Catalunya exerceixi el seu dret a l'autodeterminació. Aquests grups violents que ataquen la parada de "Terrassa Decideix" i ataquen a en Laporta (i tants d'altres casos) es posicionen, igual que Espanya com a pais, en contra d'aquest dret, és a dir, en contra dels drets humans (si més no d'una part d'aquests). Per tant, ells mateixos, feixistes i Govern espanyol, es contradiuen perquè a la Constitució espanyola hi ha un article que diu que es respectaran els drets humans. A més, el dret a l'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides, del 1968, va ser signat per molts països... entre ells, Espanya.
Tot això ho saben els nostres polítics catalans... però només els preocupa la poltrona i la butxaca personal. La societat civil, o almenys una part d'ella, s'ha movilitzat amb les Consultes, però la realitat és que no farem res de bo mentre els nostres politics segueixin posant el culet i fent el titella. Al final, la culpa és ben nostra (dels catalans) per votar qui només defensa els seus interessos, no pas els del pais.

+
14

-
5
Anti-democràtics?OriolB, 23/01/2011 a les 23:36
Hi ha un anònim que ha dit: "En Tarrasa no queremos Referéndums"... No te n'adones que estàs dient una frase equivalent a "En Tarrasa somos anti-democráticos" ???
Saps qui són els anti-democràtics ??? : Els feixistes, que no els agrada que hi hagi idees polítiques diferents a les seves, no respectant-les.
Així t'has definit. I també a Terrassa... que parles per tots els terrassencs/ques potser ???

+
13

-
5
No generalitzemOriolB, 23/01/2011 a les 23:28
Sembla clar que els nois i noies agressors eren feixistes espanyolistes, igual que els qui han intentat atacar en Laporta al Pais Valencià. Molts esteu dient que eren espanyols... i cal anar en compte perquè tota generalització comporta un cert grau d'injustícia. També n'hi ha d'espanyols que no són feixistes i que respecten les idees polítiques independentistes, tot i que malauradament n'hi ha poquets percentualment parlant.
El problema no és tant que tinguin lloc agressions com les mencionades, sinó la impunitat que tenen, especialment al Pais Valencià on són el pà de cada dia. Franco va morir, però no pas el franquisme ni el feixisme espanyolista. La veritat és que sap greu pels pocs espanyols que valen la pena, però cal fugir d'Espanya al més aviat possible: un pais on els atacs violents feixistes espanyolistes queden impunes, i on molts no només els condemnen sinó que a més els justifiquen culpant l'independentisme democràtic, que naturalment per a ells no ho és, de democràtic (cosa que queda evidenciada a nivell de premsa, on sempre s'han barrejat notícies de violència amb l'independentisme, i també a nivell de legalitat, on es "prohibeix" dur a terme un referèndum d'autodeterminació, que és un dret derivat dels drets humans). Amb aquest panorama, i amb l'espoli fiscal i dissolució cultural que patim, només ens queda fugir d'Espanya. Només els feixistes espanyolistes i els ignorants o ingenus poden posicionar-se en contra d'una cosa tan i tan evident.

+
18

-
4
Casascú a ca sevaCagondena, 23/01/2011 a les 22:08
Capsigrany de les 21.27, Terrassa s'escriu amb "e" i dues "esses", per tant dubto que sàpigues què vol una ciutat que no saps ni com s'escriu.

+
10

-
43
En Tarrasa no queremos ReferéndumsAnònim, 23/01/2011 a les 21:27
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
Ha sido un fracaso, como siempre. Y aún estamos a la espera de que se aclare el ataque que hubo contra ciudadanos en la campaña de las autonómicas. Una verguenza.

+
3

-
23
Holaknjkohuio, 23/01/2011 a les 21:23
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
Castellanismo (política)
Mural castellanista en Villalar de los Comuneros.
El castellanismo es una ideología orientada a preservar y promover los valores propios y distintivos de lo que se considera Castilla: tradiciones, cultura, recursos naturales y humanos, integridad territorial, y el cuestionamiento de las políticas centralistas de índole identificadora entre lo español y lo castellano.
Existen diversos movimientos que pueden calificarse de castellanistas: ya sean de índole regionalista o nacionalista, al margen de su orientación política (izquierdista, socialdemócrata, derechista...). Remontan sus raíces políticas al Pacto Federal Castellano de 1869, firmado por representantes y delegados de 17 provincias del centro-norte del Estado español. Se propugna -desde entonces- la unificación de esos territorios, considerados o de raíz milenaria o de evolución secular castellana, hasta un total de cinco comunidades autónomas actuales: Cantabria, Castilla y León, Castilla-La Mancha, La Rioja y Madrid, más diversas comarcas que no pertenecen a dichas comunidades autónomas pero han sido parte histórica -y nítida- del Reino de Castilla, situadas al sureste y suroeste de ese mapa pretendido.
Contenido [ocultar]
1 Territorialidad
2 Historia
3 Simbología
4 Celebraciones
5 Autores de referencia
6 Colectivos castellanistas
7 Referencias
8 Enlaces externos
[editar]Territorialidad
Mapa político del castellanismo.
La territorialidad que reivindican los movimientos castellanistas depende del sector al que pertenezcan. Una parte del regionalismo castellano hace una distinción amistosa entre el norte y el sur de Castilla (considerando la separación natural del Sistema Central). Por otro lado, las tesis de Anselmo Carretero hacen una lectura mucho más escueta de Castilla, restringiendo ésta a la denominada "Castilla condal" (los territorios del primigenio condado de Castilla). Finalmente, el nacionalismo castellano, considera como una misma entidad el área socio-cultural que se correspondería con el mapa de lenguas, dialectos y hablas de España que definen como de cultura propiamente castellana. Ahí incluyen territorios como las comarcas de Utiel y Requena, que, tras la organización territorial de 1833, quedaron integrados en lo que hoy es la Comunidad Valenciana. Tampoco gran parte del castellanismo, a excepción de Izquierda Castellana y el Movimiento Popular Castellano, renuncia al enclave burgalés de Treviño, que se encuentra rodeado por el territorio de la provincia vasca de Álava. En este también podemos poner de manifiesto el regionalismo leonesista, predominante frente al castellanismo en León y representativo en Zamora y Salamanca, asi como el nacionalismo cántabro que aboga por la identidad propia y diferenciada de Cantabria. En cuanto a ordenamiento territorial, el castellanismo defiende la comarcalización de la región, suprimiendo en última instancia la provincias ideadas en 1833.
[editar]Historia
Históricamente, el castellanismo toma como punto de referencia la Guerra de las Comunidades de Castilla, así como la figura de Juan Martín Díez "El Empecinado", como base del federalismo castellano del siglo XIX y el posterior Pacto Federal Castellano de 1869. La síntesis de los movimientos, se adscriben a los ideales expuestos en la revolución comunera de 1521. Se puede tomar como referencia los escritos del hispanista francés Joseph Pérez, como medio de estudio de aquellos hechos. También se consideran pensadores castellanistas (o precursores del castellanismo) a:
Narciso Alonso Cortés (1875-1972), escritor.
Gregorio Fernández Díez (1891-), economista.
Julio Senador Gómez (1872-1962), escritor regeneracionista.
Eugenio Merino (1881-1953), escritor, sociólogo, etnógrafo y sacerdote.
Normalmente existen tres corrientes ideológicas dentro del castellanismo: el regionalismo, el nacionalismo y el independentismo:
-El regionalismo busca el reconocimiento de la tierra de Castilla en el conjunto de España y pide un trato igual al dado a otras regiones españolas, así como el máximo respeto a sus tradiciones y cultura y la unidad política de las actuales autonomías castellanas. Han sido o son consideradas regionalistas castellanas agrupaciones normalmente de centro derecha como Unidad Castellana, La Unión o Comunidad Castellana, aunque en la actualidad el regionalista Partido Castellano es de centro izquierda.
-El nacionalismo, además de lo anterior, pide que Castilla sea reconocida como nacionalidad histórica y que ocupe su lugar como nación en una España federal. Son o han sido de este parecer partidos de centro o centro izquierda como Tierra Comunera, Unidad Comunera Castellana o Unión Castellanista.
-Finalmente, el independentismo busca la plena soberanía de Castilla por medio de su autodeterminación como estado libre y soberano. A esta corriente suelen adscribirse agrupaciones de izquierda , como por ejemplo Izquierda Castellana, Comuner@s,o la agrupación juvenil Yesca
[editar]Simbología
El castellanismo en general se identifica con el pendón tradicional carmesí del Reino de Castilla. La bandera sobre campo de gules (rojo/carmesí), un castillo de oro almenado de tres almenas, mamposteado de sable (negro) y clarado de azur (azul). Aunque los movimientos reinvidicativos en mayor medida el que tradicional aunque erróneamente1 se ha venido identificando con un pendón comunero, de color morado, actualmente representado de color añil. La izquierda castellanista utiliza el pendón morado comunero con una estrella roja detrás del castillo, en ocasiones la estrella es de color negra en representación a los castellanistas libertarios o autónomos.
Si bien existen otros símbolos como la cruz de Fernán González y el broquel castellano, así como los distintivos propios de cada colectivo
Catalanisme
Catalanismo
Para las palabras catalanas utilizadas en otras lenguas, véase Catalanismo (extranjerismo).
El catalanismo es una doctrina de pensamiento político orientada a preservar y promover los valores propios y distintivos de la personalidad de Cataluña: sus tradiciones, su cultura, la lengua catalana, así como la preservación de sus derechos históricos.
En un artículo publicado en 1915 en la revista Renaixement, se definía el Catalanismo en los siguientes términos: "La exaltación del sentimiento nacional, el reconocimiento, por los catalanes, de la Patria Catalana y la doctrina que lucha por las reivindicaciones políticas de Cataluña, son llamados catalanismo". Del mismo modo, definía el Pancatalanismo como "la expansión fuera de los límites históricos de Cataluña, no sólo de esa doctrina, sino de las manifestaciones vitales de nuestra tierra."1
En el terreno cultural, el Catalanismo se articuló como corriente de pensamiento en el siglo XIX, con el movimiento de la "Renaixença" (en castellano, Renacimiento) surgido en la década de los años 1830, que promovía la recuperación, normalización y reconocimiento de la lengua catalana. Más allá de la lengua, el Catalanismo reimpulsó otras tradiciones históricas distintivas de la cultura catalana como la música tradicional, la sardana, los castellers o el conocimiento de la historia de Cataluña y sus símbolos.
El catalanismo cultural promovió la recuperación de la memoria histórica de Cataluña. Así, en las últimas décadas del siglo XIX proliferaron los artículos y obras que glosaban la milenaria historia de Cataluña, y especialmente la trayectoria vivida desde los hechos sucedidos en 1714, cuando las tropas borbónicas ocuparon el Principado de Cataluña y Felipe V dictó los Decretos de Nueva Planta que acabaron con la autonomía de Cataluña y abolieron las instituciones catalanas.
Todo ello aumentó la concienciación política de las élites culturales catalanas, y dio lugar al nacimiento del Catalanismo político, que se estructuró durante la segunda mitad del siglo XIX. Intelectuales y líderes políticos de diferentes ámbitos, como Valentí Almirall o Josep Torras i Bages, articularon la ideología política del Catalanismo, que dio lugar a los primeros partidos políticos y organizaciones sociales que reclamaban una autonomía política para Cataluña respecto al estado español, en razón a su historia y a su "hecho diferencial" cultural, económico y político. Se considera que el Catalanismo político quedó definitivamente concretado en 1892 con la redacción de las Bases de Manresa.
El catalanismo político ha dado lugar a diversas variantes, en función de la concepción sobre cuál debe ser la relación de Cataluña con el resto de España. Las principales propuestas históricas del Catalanismo han sido el regionalismo, el autonomismo y el federalismo, fórmulas que otorgan diferentes niveles de autonomía a Cataluña dentro del estado español, y que permiten tanto preservar los rasgos propios de la cultura catalana como participar en el proyecto común de construcción del estado español. En la primera década del siglo XX, sin embargo, el catalanismo político dio lugar a una variante, el nacionalismo catalán, surgida a partir de la idea de que Cataluña es una nación, y que guió sus planteamientos políticos a partir de los parámetros del nacionalismo. Posteriormente, en los años 1930, el nacionalismo catalán dio lugar a una nueva variante, el independentismo catalán, que promovía la independencia de Cataluña respecto a España.
Pese a que habitualmente se confunden los conceptos catalanismo y nacionalismo catalán, debe diferenciarse entre los dos términos. El nacionalismo catalán es una corriente de pensamiento derivada del catalanismo y conformada con posterioridad, a principios del siglo XX.
Históricamente, y hasta la consolidación del nacionalismo catalán como movimiento político, el catalanismo defendió los valores culturales de Cataluña y su autonomía respecto a España en el terreno político, pero sin definir a Cataluña como "nación", y sin guiarse por los parámetros del nacionalismo. El catalanismo era regionalista, federalista o autonomista, y aspiraba a preservar la autonomía de Cataluña y el restablecimiento de sus instituciones y, a la vez, contribuir a construir un nuevo modelo de estado español descentralizado.
Actualmente se considera que si bien todos los nacionalistas catalanes son catalanistas, no todos los catalanistas son nacionalistas catalanes. Pese a que según diversas encuestas la mayoría de catalanistas consideran que Cataluña es una nación, no hacen de ello el motor de su acción política y defienden la plena integración de Cataluña en el marco de la Nación Española, descartando la opción del independentismo catalán. A este ámbito se adscriben partidos como el Partit dels Socialistes de Catalunya o Iniciativa per Catalunya Verds, que no se reconocen como "nacionalistas" sino como "catalanistas", y aunque defienden pública y formalmente la idea de que Cataluña es una nación, defienden su pertenencia al Estado Español, ya sea bajo el marco actual del estado de las autonomías, o con la fórmula de un estado federal.

+
13

-
6
canya contra EspanyaAnònim, 23/01/2011 a les 21:12
Una altre vegada els espanyols ens demostren el seu tarannà. Aquesta és als eva democràcia. Canya contra Espanya!!!

+
9

-
41
sospitaAnònim, 23/01/2011 a les 21:02
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
perque es diu que son un grupet d'espanyols, es que ja tenen identificats als agressors?, a lo millor son de Solidaritat Catalana...Als espanyols ens importa una merda aquesta xorrada

+
28

-
7
a fer la mà, colonoEudald, 23/01/2011 a les 21:02
Cap agressió sense resposta, avui em faig voluntari. i que vinguin.
i a tu, puto espanyol que vius a Catalunya, deixa de bordar, que el teu odi contra el nostre poble ens dona ales, les quals utilitzarem per lliurar-nos de gentola com tu, que la seva bilis pudenta no aguantarà un pais lliure i sobirà i marxarà com van arribar els seus abanpassats, perque quan veu arribar les portes vos les veu trobar obertes, i encara i son.

+
16

-
5
PSOE-CAnònim, 23/01/2011 a les 20:53
Militants socialistes, no hi ha dubte. Potser hi havia el fill d'en Montilla i tot...

+
18

-
5
Aquesta és la PROVA!Anònim, 23/01/2011 a les 20:51
NAZI de les 20.45, PRUEBAS en castellà s'escriu amb B! Als altres que anem enviant comentaris, això ens hauria de servir de PROVA que estem perdent el temps discutint amb persones incultes, en la seva pròpia llengua, i que busquen només provocar-vos. El NAZI és ell, i aquí en teniu la PRUEVA!

+
22

-
4
Fets diferèncialsAnònim, 23/01/2011 a les 20:51
Consultes populars vs segrest d'urnes i violència. Ben significativa la diferència entre el que vol dir ser català i el que vol dir ser espanyol.

+
26

-
4
catalunyajeronimus stilton, 23/01/2011 a les 20:51
primer t'ignoren,despres se'n riuen,desprès t'insulten i et pegan i finalment guanyes

+
27

-
6
Heus ací la democràcia espanyolaVisca tota la nació catalana lliure, 23/01/2011 a les 20:43
Avui hem vist dues manifestacions de la tolerància democràtica espanyola al nostre país, una a València i l'altra a Terrassa. Què més ens han de fer per esdevenir una nació lliure?

+
28

-
7
De poder matarienAnònim, 23/01/2011 a les 20:43
Dels espanyols no podem esperar res més, sempre igual: matant, torturant, agredint, veuen que se'ls acaba el momo i han de fer por.

+
28

-
6
Tenen por!Anònim, 23/01/2011 a les 20:38
Tenen por, aquests espanyolistas... I això es demonstra a Terrassa i aquì també en els comentaris espanyols - que no puc entendre molt bé perque no sé castellà, pero entenc que tenen por que els catalans surten amb la seva i que els deixen sense els diners que necessiten per sustenir el seu país... Sou una nació, no crec que sou un minoritat que ho senteix - solidaritat des d'Alemanya!

+
27

-
6
BarcelonaRamon 1899, 23/01/2011 a les 20:37
Quan no es tenen arguments s´utilitzen mètodes mafiosos i feixistes...
Visca Catalunya Lliure !!!

+
36

-
7
sempre igualAnònim, 23/01/2011 a les 20:23
Tenen massa por de quedar-se sense Catalunya i actuen com sempre: robant, agredint, menyspreant, sense respectar ni la cultura ni les persones... vergonyós!

+
8

-
48
JUAS JUAS JUASAnònim, 23/01/2011 a les 20:14
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
Está claro que eran EspaNYols, todos somos españoles...por eso soís independentístas ¿no?

+
35

-
7
Sens subte del PPManel, 23/01/2011 a les 20:10
Està clar que eren espanyols. És la única manera que saben per expressar-se.

+
29

-
6
AQUEST ACTE DE VIOLÈNCIA LEGITIMA SI ALGÚ TENIA DUBTESmonràs, 23/01/2011 a les 20:09
QUE EL CAMÌ QUE ÉS FA AVUI A TERRASSA ÉS EL BO, L´ESTAT PROPI, L´NDEPENDÈNCIA .
al Parlament Català cal que s´arremanguin perquè segur que el poble i la majoria seguirà aquesta independència, que és l únic que necesitem per deixar de ser esclaus del vei, lliures econòmicament i quart paìs d Europa.
Tothom a d ájudar a la consulta de BARCELONA i totes les queés faran, tenim tot el dret i depen de nosaltres només, aconseguir l llibertad. ADÉU ESPANYA. HOLA EUROPA I EL MÓN.

+
27

-
6
Els inductors moralsAnònim, 23/01/2011 a les 20:07
han estat els de la caverna mediatica. No ho dubteu.Son el seu fruit.

+
40

-
7
GreuVoluntari, 23/01/2011 a les 19:42
Si els membres agredits s'haguessen defensat, a hores d'ara estarien declarant a comisaria, no com a víctimes si no com agressors i incitadors a la violència...

+
48

-
8
Aquesta és la seva democràciaAnònim, 23/01/2011 a les 19:26
Entre els agressors segur que hi havia votants de la Falange, de ciudadanos y del PP.
És la seva mentaliat, porten 300anys o més agredint-nos i robant-nos. Typical Espanish.

+
41

-
6
Foteu-loAlbertM, 23/01/2011 a les 19:20
Aviam si li cau una bona al subnormal antidemòcrata i espanyolista!

+
23

-
19
democraciaAnònim, 23/01/2011 a les 19:20
Alguns testimonis han creuen que la Bozal estava entre els agressors.

+
57

-
7
Trets identitarisSaa, 23/01/2011 a les 19:18
Trets identitaris típics espanyols: agressió i robatori.

+
72

-
8
DiferentsAnònim, 23/01/2011 a les 19:05
Els catalans exercim la democràcia i els escanyols exerceixen "la seva" democràcia. Tot molt instructiu.